El PSC enterra el referèndum i busca una aliança amb Colau

Aposta per anar a les eleccions catalanes amb els ‘comuns’

El líder del PSC, Miquel Iceta, entre Àngel Ros i Núria Parlon.
Marc Toro
29/10/2016
2 min

BarcelonaEl full de ruta del PSC de cara als pròxims quatre anys exclou finalment la via canadenca en cas que fracassi la reforma federal de la Constitució que abandera el partit. Així es desprèn del predictamen de la ponència marc que els socialistes hauran de debatre i aprovar en el congrés dels dies 4, 5 i 6 de novembre. El text, que inclou les esmenes i aportacions a l’esborrany presentat al juliol, suprimeix el paràgraf que preveia la possibilitat de celebrar un referèndum sobre la independència si el projecte federal no recollia prou suports a Catalunya. “Els socialistes catalans proposaríem al conjunt dels espanyols altres instruments democràtics (per exemple, una llei de claredat com la canadenca) que establissin les condicions per, si escau, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió”, deia el fragment eliminat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, és un dels que més ha defensat la via canadenca, i fins i tot havia arribat a dir que seria “horrorós” que quedés fora del debat del congrés -ara es podrà debatre en comissió, si bé és molt difícil que la proposta s’acabi votant al ple-. La inclusió d’aquest pla B a la ponència, però, havia generat reticències entre dirigents i provocat el rebuig del PSOE. En un moment de màxima tensió amb Ferraz per la discrepància enfront la investidura de Mariano Rajoy, el nou redactat es podria interpretar com un gest de bona voluntat cap al partit germà, tot i que fonts del PSC argumenten que l’anterior text “era contradictori i generava confusió”, en tant que defensava dues sortides al conflicte entre Catalunya i l’Estat.

La ponència esmenada, doncs, busca centrar tots els esforços dels socialistes a “bastir una autèntica federació” a l’Estat. Una reforma que hauria de culminar amb “una expressió directa, via referèndum” de la ciutadania catalana i l’espanyola”. El text planteja, a més, que el futurs “ens federats (les actuals comunitats autònomes)” adoptin “la denominació i institucions que prefereixin”, així com “la consideració de l’Estatut com a Constitució”. Reconèixer Catalunya com a nació i un nou model de finançament més just serien alguns dels elements del “nou contracte” entre Catalunya i la resta de l’Estat.

Al marge de la qüestió territorial, el document marc del PSC també es proposa avançar cap a una “aliança catalana de progrés” basada en “la més estreta col·laboració entre les forces d’esquerres”. Un objectiu que apel·la els comuns, tenint en compte que el full de ruta independentista d’ERC no tindria cabuda en aquest projecte, i tampoc el de la CUP. El PSC ja comparteix govern a Barcelona amb els d’Ada Colau, però l’objectiu seria articular “una majoria electoral”.

Mantenir el protocol d’unitat

Amb qui el PSC no vol modificar les relacions, en canvi, és amb el PSOE, que amenaça amb el trencament. Al congrés de la setmana que ve els militants podrien demanar que es reformuli el protocol d’unitat amb Ferraz a través d’una modificació dels estatuts, però requeririen un suport molt ampli i fonts del partit auguren que “això no passarà”.

stats