El PSC es desmarca de la unitat del cordó sanitari i farà front a Vox per la seva banda

ERC, Junts, la CUP i els comuns presentaran dues resolucions contra l'extrema dreta sense els socialistes

Les diputades Najat Driouech (ERC), Aurora Madaula (JxCat), Basha Changue (CUP) i Jess González (ECP) i Pau Morales (ERC) en roda de premsa
15/04/2021
5 min

BarcelonaDos mesos després de firmar un cordó sanitari contra Vox, el PSC ha decidit fer la guerra per la seva banda al no compartir l'estratègia dels que fins ara eren els seus socis contra l'extrema dreta. 24 hores abans del ple de constitució del Parlament, 115 diputats es van comprometre a fer el buit als 11 parlamentaris de Vox. L'acord, en forma de decàleg, aspirava a ser una resposta inicial. A mesura que han passat les setmanes, però, la unitat entre els partits s'ha començat a diluir. Les primeres evidències van arribar durant els plens d'investidura, quan no va haver-hi un criteri comú quan intervenia Ignacio Garriga, i encara més quan aquest dimecres els socialistes ja van defensar que segons la llei a Vox li pertoca un senador autonòmic, malgrat que un dels punts del cordó sanitari era intentar evitar que l'extrema dreta optés a les designacions del Parlament. El líder socialista, Salvador Illa, fins i tot considera que Vox té cabuda a la taula catalana de partits (que el PSC creu que hauria de servir per coordinar una estratègia a Catalunya), perquè representa més de 200.000 persones.

Aquest dijous, ERC, JxCat, la CUP i els comuns han fet pinya per evitar que el cordó sanitari quedi en no res. En una compareixença conjunta al Parlament han demostrat que el compromís d'aïllar Vox és vigent, però també que ara mateix no hi ha un consens clar amb el PSC. Els socialistes no han sigut a la roda de premsa conjunta –n'han fet una de pròpia després– i de moment tampoc han firmat les propostes de resolució que els partits que formen el cordó sanitari volen que el Parlament ratifiqui al ple. Aquestes propostes es traslladaran dimarts vinent a la mesa i inclouen alguns punts del decàleg firmat al principi de la legislatura. De moment aquests compromisos es basen en intentar condemnar els discursos d'odi i crear una comissió parlamentària sobre el racisme. Ara bé, els punts clau, que fan referència a aïllar Vox dels nomenaments del Parlament i de les comissions, no hi són.

I precisament és aquí on el PSC mostra més reticències. "Negar la representació institucional a un partit que hi té dret pel seu resultat no és precisament democràtic", ha afirmat aquest dimecres el portaveu adjunt dels socialistes, Raúl Romero. Fins ara els cinc partits subscriuen el contingut del decàleg, però les desavinences arriben quan s'ha de desenvolupar més al detall. Per això s'ha creat un grup de treball que, a priori, hauria de dictar els passos a seguir. El PSC, però, avui se n'ha desmarcat dient que enceten una "estratègia pròpia que no faci regals a l'extrema dreta". Mentre que els socialistes defensen combatre Vox amb "arguments polítics", ERC, Junts, els comuns i la CUP aposten per tirar endavant les mesures legislatives "que facin falta per blindar el Parlament". I una d'aquestes mesures, precisament, pot ser intentar que Vox no tingui un senador autonòmic, tot i que encara falta concretar el mètode jurídic per fer-ho. "Nosaltres no ens saltarem la llei", ha afirmat el socialista Moreno, refermant que no veuen amb bons ulls impedir que l'extrema dreta tingui un membre al Senat designat pel Parlament.

La llei actual

La llei, però, no deixa de ser ambigua sobre la designació de senadors, ja que diu que el nombre de senadors correspon "proporcionalment" a cada grup parlamentari. De manera habitual el repartiment s'ha fet seguint el sistema de restes majors. Si ara es tornés a fer d'aquesta manera, al PSC, ERC i JxCat els pertocaria designar dos senadors a cadascun i Vox i la CUP assenyalarien un nom. Però el concepte proporcional no està definit ni a la llei ni al reglament del Parlament. I des del 14-F els grups han temptejat la possibilitat d'optar per la llei D'Hondt –un mètode també proporcional–, que prima els grups majoritaris: el problema és que la llei, en cas d'empat, atorgaria el senador al grup que no en té cap i això passaria amb el tercer d'ERC: el PSC en tindria 3, ERC i JxCat 2 i Vox n'obtindria un igualment.

Sigui com sigui, encara els queda una altra opció: votar cada vegada en contra del membre de Vox i bloquejar, així, el seu nomenament. Un sistema que ja es va seguir quan Pedro Sánchez va voler que Miquel Iceta fos president del Senat i els partits independentistes van evitar la seva designació a la cambra alta per part del Parlament votant en contra del seu nom. Aquesta decisió, de fet, ara mateix és al Tribunal Constitucional, que dos anys després encara no s'ha posicionat. El PSC, en aquest sentit, creu que amb el futur senador de Vox pot passar el mateix i si el TC donés la raó a l'extrema dreta els ultres hi sortirien guanyant.

Prova-error

Fonts dels partits apunten que, fins ara, l'estratègia davant l'extrema dreta ha sigut de prova-error. S'han trobat, per exemple, que amb el fet de sortir de l'auditori quan parlava Garriga potser es va donar més publicitat a Vox que si s'hagués fet el contrari. "Fas que sigui notícia", apunten les mateixes fonts, uns termes en els quals el PSC també s'ha expressat aquest dijous. Aquest dilema es va evidenciar en el segon debat d'investidura, ja que només van sortir de la sala els diputats d'ERC i de la CUP, i això va comportar un seguit de retrets creuats. Sortir o no de la sala quan parli l'extrema dreta no és un dels punts del cordó sanitari i, de fet, al Congrés de Diputats ni els independentistes ni els comuns ni tampoc els socialistes ho practiquen.

Aquests detalls, segons fonts de les formacions firmants, s'han d'anar precisant al llarg de la legislatura. Ara mateix a l'acord vigent queda explicitat el compromís d'aïllar Vox sempre que sigui possible. Van pactar "establir els acords necessaris per evitar la presència de les formacions d'extrema dreta en els nomenaments que el Parlament de Catalunya té potestat estatutària o legislativa per realitzar". El cas dels senadors autonòmics entra dins de la potestat estatutària de la cambra i, per tant, si el PSC s'obre a permetre que Vox en tingui un, podria estar entrant en contradicció amb l'acord.

La taula catalana de partits, noves discrepàncies

I com en el cas dels senadors, el PSC també podria incomplir l'acord si accepten que Vox sigui a la taula catalana de partits que Salvador Illa va proposar en el debat d'investidura (i que de moment no té cap concreció). El líder socialista proposa una "taula catalana" que es reuneixi abans que hi hagi una segona cita de la taula de negociació amb l'Estat i que abordi una estratègia comuna dels partits catalans. Segons el PSC, aquesta taula ha de representar la totalitat de la societat catalana i, per tant, consideren que Vox hi ha de ser. Una altra cosa és que el partit ultra accepti la invitació. De fet, aquest òrgan que busca incentivar el PSC –tot i que admeten que al final serà decisió del Govern si es convoca– ja es va intentar que fos funcional durant la legislatura passada. Només es va reunir tres vegades, sense cap consens clar sobre l'estratègia amb la qual ha d'anar la Generalitat a negociar amb l'Estat. Llavors, Cs, el PP i la CUP es van negar a assistir-hi. Actualment tant fonts dels comuns com de la CUP avancen que no volen Vox en aquesta taula de partits.

stats