El PSC defuig convertir la campanya en un cos a cos només amb ERC

BarcelonaEl PSC no vol convertir aquestes eleccions en un duel cara a cara amb ERC. Ahir els socialistes van refredar la possibilitat que hi hagi un debat entre el seu candidat, Salvador Illa, i el cap de llista dels republicans, Pere Aragonès. ERC volia aquest debat per intentar escenificar que la lluita per la victòria el 14 de febrer només és cosa de dos i intentar així eliminar JxCat de l’equació. En un principi semblava que l’estratègia li funcionava, perquè ahir Illa a primera hora deia que estava a favor de debatre a soles amb Aragonès, però finalment se’n va desdir. El PSC no vol haver d’escollir un rival per sobre de l’altre. Prefereix que ERC i JxCat es desgastin en la lluita per liderar el bloc independentista, mentre ell lidera còmodament el constitucionalista. Això, opinen fonts socialistes, només pot tenir un desenllaç: la victòria.

El quart dia de campanya electoral va començar ahir amb Salvador Illa inclinant-se per acceptar el cara a cara amb Pere Aragonès. “No tinc cap problema en debatre amb ningú que vulgui debatre amb mi”, deia en una roda de premsa organitzada per l’ACN, en la línia del que, en calent, ja havia dit a Aragonès durant el debat de TVE de diumenge. “El que em puc trobar és que no tingui prou temps per fer tots els cara a cara que em demanin”, puntualitzava. A la tarda, però, des del quarter general dels socialistes posaven fre a aquesta possibilitat i insistien que el partit se cenyirà als debats a nou: “Apostem per debats en què participen tots els candidats”.

Els socialistes, que des de l’inici de la campanya han concentrat les crítiques de tots els grups -el candidat se sent còmode denunciant el “tots contra Illa”-, no estan interessats en canviar d’estratègia. “Illa ha participat en dos debats electorals i en té tres més d’agendats durant la campanya”, recorden fonts del seu equip.

La repetició del 2017

L’escenari actual cada cop recorda més el de la campanya de les eleccions catalanes del 2017. Llavors ERC i JxCat també lluitaven frec a frec per guanyar els comicis i presentar-se com el partit principal de l’independentisme, però qui va poder cantar victòria la nit electoral va ser Ciutadans. El PSC vol repetir ara la jugada, amb la diferència que aspira a tenir els suports necessaris per poder presentar-se a la investidura (les enquestes no li pronostiquen un panorama senzill), cosa que fa tres anys la líder taronja, Inés Arrimadas, no va poder fer.

Per a ERC, la campanya del 2017 és d’ingrat record, ja que l’afrontava amb aspiracions de victòria i va acabar en tercera posició. Així, ahir, malgrat el rebuig d’Illa al cara a cara amb Aragonès, Esquerra va seguir intentant polaritzar al màxim amb el PSC. Els republicans van mostrar aquesta estratègia en tot el seu esplendor des d’un dels feus socialistes per excel·lència, l’Hospitalet de Llobregat. L’alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya, Núria Marín, està sent investigada pel presumpte cas de corrupció al Consell Esportiu de la ciutat i ERC no va desaprofitar l’oportunitat. “Aquesta ciutat fa molts anys que viu una epidèmia: l’epidèmia de la corrupció”, va dir el president del partit, Oriol Junqueras. Malgrat que Illa no vulgui escollir rival, els republicans intentaran per terra, mar i aire captar la seva atenció. Per fer-ho, Esquerra també ha d’intentar convèncer l’opinió pública que no hi ha cap possibilitat de pacte amb els socialistes després del 14-F. “No hi governarem en cap cas ni acceptarem els seus vots. Som obertament incompatibles”, va garantir Junqueras. Finalment, no tindran el cara a cara que volien amb Illa, però podran explotar la idea que el socialista s’ha fet enrere.

Borràs volia “un trio”

Quan en un principi semblava que Illa sí que acceptava el duel amb Aragonès, JxCat va haver de moure fitxa ràpidament. La seva candidata, Laura Borràs, va reclamar el seu dret a ser-hi present. El seu argument és que els sondejos detecten que la victòria electoral la nit del 14 de febrer podria ser cosa de tres i no pas de dos. “Les enquestes ens donen a JxCat per primer cop una posició d’avantatge i ara apareixen dos senyors que volen capitalitzar el debat. Jo els proposo: «¿Volen fer un trio?»”, va dir. A la tarda, quan ja havia quedat clar que no hi hauria ni cara a cara ni trio, Borràs va apujar el to contra Esquerra, segurament de manera més contundent que com ho ha fet fins ara. En un míting des de Mataró va avisar que la “via àmplia” que Junqueras i Aragonès proposen per assolir la independència podria acabar en “via morta”. Si Illa no escull, sembla que la campanya serà cosa de tres.

Els arguments del TSJC

Des de divendres passat, el que tenen clar tots els partits és que el 14 de febrer es votarà. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar ahir la sentència -amb un vot particular- detallant què l’ha portat a descartar l’ajornament electoral. L’argument principal és que cap llei i tampoc el decret de l’estat d’alarma preveu la suspensió d’uns comicis en marxa.

Però, aleshores, per què ningú va posar el crit al cel amb l’ajornament de les eleccions basques i gallegues de l’any passat? Segons el TSJC, perquè els casos tenen diferències “substancials”. La primera és que quan es van dissoldre els Parlaments d’Euskadi i de Galícia el 10 de febrer no hi havia pandèmia. El coronavirus va ser, doncs, una causa “sobrevinguda i imprevisible”, a diferència del cas català. En segon lloc, diu el TSJC, les restriccions de l’estat d’alarma aprovat pel govern espanyol el 14 de març del 2020 -les eleccions gallegues i basques es van suspendre dos dies després- establien un confinament domiciliari (els ciutadans no podrien haver-se desplaçat als col·legis electorals) i no preveien la celebració d’eleccions. De fet, per reprendre-les, al maig, el govern espanyol va haver de reformar el decret de l’estat d’alarma, cosa que es podria haver plantejat també ara per suspendre-les.

Les altres dues diferències són que al País Basc i a Galícia van ser els presidents, i no el final automàtic de la legislatura, els que havien convocat els comicis i que ara fa un any no es tenia la capacitat de combatre el virus que es té ara. A més, la legitimitat del 14-F no està compromesa, segons els magistrats, que insten els polítics a fer els canvis legals necessaris per adaptar les futures eleccions als riscos d’una pandèmia.