El PSC decideix: continuïtat o renovació

BarcelonaAnàlisi: Els disset anys de decadència dels socialistes catalans

El PSC es juga aquest dissabte el seu futur. Equilibrat internament després de la crisi que fa dos anys va precipitar la dimissió de Pere Navarro, el partit afronta ara l’elecció del seu líder, davant del qual es presenten tres reptes majúsculs: reconnectar el partit amb la ciutadania per fer front als comuns i evitar caure en la irrellevància política; mantenir el perfil propi davant d’un PSOE implosionat i a punt d’investir Mariano Rajoy, i fer bona a ulls de votants i partits una proposta de reforma federal -fins ara mancada de suports- per resoldre el conflicte cada cop més tens entre Catalunya i Espanya.

Els candidats a liderar la formació són dos: Miquel Iceta i Núria Parlon, fins ara primer secretari i vice primera secretària del PSC. L’un es presenta com l’“experiència, la solidesa i el rigor que cal en moments difícils”; l’altra, com “la voluntat de renovar el partit” per fer-lo “més plural, obert, horitzontal” i, sobretot, “útil” de cara a la ciutadania. Es tracta d’una pugna molt disputada, segons reconeixen els equips dels dos candidats, i ho reforça el fet que oficialment empatessin a 3.717 en el recompte d’avals vàlids. Els resultats a la votació d’avui -que es coneixeran pels volts de les vuit del vespre- també es preveuen ajustats. “Difícilment hi haurà més de deu punts de diferència”, augura un dirigent favorable a Parlon, mentre que un càrrec pròxim a Iceta pronostica que els suports podrien arribar a ser del 48% i el 52%.

Més enllà del debat sobre els reptes immediats del PSC -tots dos aposten per mantenir-se ferms en el no a Rajoy i, si cal, trencar la disciplina de vot al Congrés-, els candidats es diferencien en les maneres de fer i entendre la política i en els tempos que cal seguir en l’estratègia de partit. La renovació profunda a Nicaragua i el gir a l’esquerra que proposa l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet van portar Iceta a alertar des del principi de la campanya dels perills dels “canvis sobtats”. Al seu parer, han de ser “suaus, tranquils i consensuats”. “Si hi ha alguna cosa sòlida al PSC són els seus fonaments”, ha insistit el fins ara primer secretari.

Parlon replica que aquests fonaments no poden ser sinònim d’immobilisme. Uns valors que veu representats en la vella guàrdia que controla el partit i a la qual ha decidit plantar cara. “La Núria està més connectada amb les bases i representa el futur que volem”, assenyala l’entorn de la candidata, deixant clar que Iceta significa “conformisme” i el “no toquem res i a veure què passa”. “El PSC no es pot conformar a resistir. Volem passar a l’ofensiva”, afegeixen les mateixes fonts.

Federacions dividides

La disputa és més generacional que territorial. Si bé el Baix Llobregat és més favorable a Parlon i el Vallès és més partidari d’Iceta, els suports estan molt repartits a la majoria de federacions. Sigui quin sigui el resultat, els dos candidats han deixat clar que treballaran per formar una executiva d’integració. Caldrà cosir ràpidament les petites ferides obertes en campanya per afrontar tant la probable investidura a Espanya a final de mes com el congrés del partit, del 4 al 6 de novembre.

Els projectes d'Iceta i Parlón

PROPOSTA POLÍTICA

El primer secretari en funcions admet que el PSC ha “abaixat la guàrdia” i creu que ha de recuperar la “perspectiva socialista” per reconnectar amb els ciutadans. Defensa que el partit s’ha de “mullar” més pels valors que sempre ha defensat i aposta per “obrir un diàleg amb tots els que se senten socialistes i amb tots els progressistes”. En aquest sentit, és partidari de col·laborar -i al mateix temps competir- amb Podem i l’espai que representa Ada Colau. Insisteix que un bon exemple d’això és l’entrada dels socialistes al govern municipal de Barcelona.

La candidata planteja un gir a l’esquerra del PSC per recuperar l’espai que els socialistes han perdut davant dels comuns. Proposa polítiques socials i econòmiques “més atrevides” i urgeix a agafar la bandera dels moviments socials que “estan fent acció política sense ser dins dels partits”. Obertament crítica amb la reforma de l’article 135 de la Constitució pactada entre el PP i el PSOE o amb la falta de “convicció” per aprovar la dació en pagament, creu que els socialistes han de mantenir la coherència per ser vistos “com a part de la solució i no com a part del problema”.

PROJECTE FEDERAL

Iceta defensa la vigència del document de Granada, que defineix el projecte federal del PSOE com a base per resoldre la falta d’encaix entre Catalunya i Espanya. Proposa crear una comissió per impulsar la reforma constitucional al Congrés i rebutja posar dates en aquest procés. Admet, però, que la proposta federal dels socialistes requereix més de tres anys. En cas que fracassi, aposta per la via canadenca; és a dir, per una consulta legal i acordada sobre la independència. Defensa que aquest pla B consti a la ponència marc del pròxim congrés del PSC.

A diferència del seu rival, Parlon creu que l’acord de Granada “és insuficient” per desbloquejar el conflicte entre Catalunya i Espanya, i creu que el PSC ha de desenvolupar una proposta pròpia d’acord i treballar en l’elaboració d’un esborrany de Constitució en sentit federal. Al seu parer, els socialistes catalans han de trencar tabús i exigir que Catalunya sigui reconeguda com a nació. Planteja un termini de dos anys per celebrar un referèndum sobre la reforma constitucional i creu que la via canadenca és una alternativa que, de moment, cal aparcar.

RELACIÓ AMB EL PSOE

El dirigent socialista va mantenir la prudència després de la dimissió de Pedro Sánchez, però finalment ha acabat confirmant que el PSC no investirà Rajoy, faci el que faci el PSOE. Confia que, en cas de votar diferent, Ferraz entengui la posició dels socialistes catalans. Les conseqüències, al seu parer, no haurien d’anar més enllà d’una multa econòmica. No és partidari, a priori, de tocar el protocol de relacions amb el PSOE, vigent des del 1978. “Una relació federal amb el PSOE no resta ni un bri de sobirania al PSC”, diu, descartant en tot cas la ruptura.

L’alcaldessa ha sigut la més bel·ligerant amb el no a Rajoy i la primera a posar sobre la taula el trencament de la disciplina de vot en cas que el PSOE facilités un govern del PP. “Seria legitimar una gran estafa”, ha arribat a dir. Al marge de la investidura al Congrés, veu com una necessitat revisar el protocol de relacions entre els dos partits amb l’objectiu de “recuperar autonomia i sobirania”. “En els últims anys se’ns ha vist sucursalitzats per les posicions del PSOE”, opina. Deixa clar, en tot cas, que la revisió ha de ser “tranquil·la” per evitar un trencament.

CANVIS INTERNS

Entre els canvis interns que proposa Iceta hi ha la voluntat d’acabar amb la duplicitat de càrrecs i retribucions, garantir la igualtat de gènere en llistes i òrgans del partit al 50% i la creació d’un sistema d’avaluació dels representants i dels càrrecs institucionals del partit. Aposta també perquè l’executiva tingui un màxim de 21 membres, amb representació de diversos corrents d’opinió. Si guanya les primàries, comptarà amb Parlon, però no ha especificat quina responsabilitat li oferirà. Si perd, no tornarà a ser candidat a la Generalitat.

La fins ara vice primera secretària busca “modernitzar” l’estructura interna del PSC i fer-lo més “horitzontal”. Aposta per “una direcció més territorialitzada, amb executives descentralitzades” i vol obrir la formació als moviments socials a partir d’una nova figura que se situaria entre el militant i el simpatitzant: l’“activista socialista”. En cas de guanyar les primàries, oferirà a Iceta la presidència del partit, i dotarà el càrrec de funcions més executives. Tant si guanya com si no, és “molt possible” que es postuli com a candidata a la Generalitat en les pròximes eleccions.