Jéssica Albiach: "El PSC d'Illa està més a la dreta que el PSOE de Sánchez"

BarcelonaJéssica Albiach (València, 1979) visita l’ARA amb la legislatura espanyola acabada d'estrenar i en plena negociació dels pressupostos catalans.

Serà candidata a les eleccions catalanes?

— Hi estic disposada. Hem fet una bona feina, tenim un bon equip i seria bo seguir amb aquesta continuïtat. Tenim un govern en minoria absoluta i s'ha d'obrir una nova etapa política.

El Govern ha aprovat els últims pressupostos amb vostès i el PSC. Funcionen de facto com un tripartit d'esquerres?

— Donar suport o no a uns pressupostos no és apuntalar o no un govern, sinó pensar en quines necessitats té la gent. A mi m'agradaria que Catalunya tingués pressupostos per al 2024. Que nosaltres tinguem bona voluntat no significa un xec en blanc, i encara menys després d'haver facilitat l'aprovació dels tres últims pressupostos de Catalunya.

Per als pressupostos de l’Estat, els vots d'Esquerra són necessaris.

— Són negociacions i taules separades. Primer, s'han de complir els compromisos dels pressupostos del 2023. Hi ha incompliments flagrants en matèria d'habitatge o sanitat. També hem dit al president que el Hard Rock no és propi de Catalunya ni és el que mereixen ara mateix els catalans. Jesús Gil estaria encantat amb aquest projecte.

El Hard Rock va ser una condició del PSC per als pressupostos del 2023.

— Entenem que no només no hi ha d'haver cap partida pel Hard Rock, sinó que va en contra de l'esperit que han de tenir els pressupostos, el Govern i el seu projecte de país. A mi, els acords als quals arriba el president Aragonès amb el PSC no em vinculen. El que no pot ser és que estar en minoria impliqui que Junts i el PSC et marquin l'agenda. M'agradaria saber què pensa el president del Hard Rock.

El seu escenari ideal seria un tripartit d'esquerres?

— Un govern catalanista i d'esquerres. Som l'única força que diem que no pactarem amb el PP, amb Vox o amb Ciutadans, però tampoc amb Junts.

Veient el que està fent Collboni a Barcelona, enquadraria el PSC com a partit progressista? 

— Fins i tot amb algunes polítiques que està fent, Collboni està més a prop de Junts que no pas de nosaltres. Està desfent una part del llegat al qual ell fins i tot va donar suport la legislatura anterior. Ara mateix tenim un PSC a Catalunya que està més a la dreta que el PSOE de Sánchez. De totes maneres, en la investidura de Collboni vam fer el que havíem de fer.

Com valora que Junts hagi investit Sánchez? 

— És molt bona notícia el capteniment que han tingut. Hi ha intel·ligència política a Junts i persones amb moltes negociacions al darrere. 

Tenen por que Junts tombi algunes mesures estrella de Sumar?

— Es van signar una sèrie d’acords per fer possible la legislatura i entenc que ens vinculen a tots.

L’amnistia dona oxigen a la dreta?

— L’amnistia, i crec que això ho hem explicat poc, és positiva per a tothom. Un context en què es pot parlar més de futur que no de passat, en què es fa política en majúscules des de la fraternitat i no des de la venjança, ens afavoreix a tots. El PP i Vox fan política a costa de Catalunya i la donen per perduda per pescar quatre vots a la resta de l’Estat.

Creu que és una opinió compartida a la resta de l’Estat?

— S'hauria de fer una certa pedagogia i no deixar que el relat del PP s'escampi sense cap visió crítica i sense un relat o un discurs alternatiu. Cal explicar que és bona per a tots, i no només per a Catalunya o per al sector independentista. Aquest relat, el del PP i el de Vox, s'ha imposat. El PSOE hi ha entrat tard. En el tema nacional, i sobretot en el Procés, s'ha deixat menjar massa terreny. Han anat avançant i reaccionen molt bé quan tenen l'aigua al coll, però van votar el 155. 

Quina és la recepta dels comuns per a les taules de diàleg?

— Hi ha tantes taules que ja és un guirigall, però la taula de diàleg entre governs crec que ha de continuar sent entre governs. Si estem en un altre moment, estaria bé que el president Aragonès ens ho expliqui. Necessitem el reconeixement de Catalunya com a nació i un acord de finançament singular. Hi ha d'haver solidaritat, però també ordinalitat i posar fi als greuges que patim. Però és important que Aragonès convoqui la taula de partits a Catalunya abans de la taula entre governs.

Cal una harmonització fiscal?

— No pot ser que Moreno Bonilla o Ayuso posin a zero l'impost de successions i demanin diners a l'Estat. No hi pot haver dúmping fiscal.

Com s’ha de respondre als resultats de PISA?

— Amb planificació, diàleg i més recursos. El que no és un problema per al sistema educatiu és el català. Els que ataquen la immersió lingüística no ho fan sota criteris pedagògics, sinó polítics. Fins i tot entre aquells que se sentin espanyols, hi ha un component d'autoodi. És negar el que és Espanya, un estat plurinacional i plurilingüe.

A les Balears, el PP i Vox han aprovat una partida per segregar els alumnes per llengua.

— No estem d'acord ni a segregar per classe social, ni per origen ni per llengua. N'hi ha que volen segregar i nosaltres volem cohesionar. Crec que és la gran diferència, entre altres coses.

L'ha sorprès la virulència dels governs PP-Vox al País Valencià i a les Balears contra el català?

— No. Era una anomalia que parlés valencià a casa, però vaig tenir aquesta sort. Quan vaig arribar a Barcelona, fa dotze anys o tretze anys, m’incomodava molt i em sentia molt insegura parlant en públic en català. Soc la màxima defensora del sistema d'immersió, perquè no vaig poder ser-ne filla i m'hauria agradat. Per tant, crec que és importantíssim defensar-la.

Com viu el divorci de Sumar i Podem?

— Per a mi han estat unes setmanes dures. No comparteixo el canvi d'estratègia ni el replegament identitari que Podem està tirant endavant de manera unilateral i m'entristeix profundament. Crec que també han patit molt. L'assetjament a què han estat sotmesos des de l'extrema dreta i la dreta ha estat molt gran.

No és l’única que ha marxat de Podem.

— D'alguna manera, me n'han fet fora. La prohibició de la doble militància obliga a escollir.