El PSC, Cs i els comuns votaran contra la reforma del reglament si no prohibeix la investidura telemàtica

BarcelonaDes de fa setmanes els grups parlamentaris es reuneixen periòdicament per reformar el reglament i introduir-hi la possibilitat de fer plens telemàtics. Els lletrats van advertir al començament de l'emergència sanitària –que ha obligat a reduir al mínim l'activitat parlamentària– que el reglament actual no ho permet i que els grups, si volien debatre de manera no presencial, havien de modificar-lo. Ahir dilluns es preveia la possibilitat d'enllestir els canvis però hi ha un aspecte que encalla la possibilitat d'acordar-ho per una majoria àmplia de la cambra. Segons ha pogut saber l'ARA, Ciutadans, el PSC i els comuns rebutgen avalar la reforma del reglament si no introdueix la prohibició explícita de fer investidures i mocions de censura telemàtiques. El PP també s'hi oposa, però ha deixat clar que en el seu cas s'hi oposarà sigui quin sigui el resultat de la reforma perquè no la veu necessària.

A la reunió d'ahir, tant JxCat com Esquerra i la CUP s'hi van negar perquè en el cas dels dos socis de Govern ja han acceptat un altre requisit que posava l'oposició: només permetre els plens telemàtics si ho avalen 2/3 del Parlament, és a dir, 90 diputats. Els independentistes en sumen 70 actualment. "Ja tenen una minoria de bloqueig", afirmen fonts de la majoria independentista per justificar que no cal prohibir de manera explícita res. "No sabem en quines circumstàncies ens podrem trobar", afegeixen, assenyalant que amb els dos terços els independentistes ja no poden decidir fer plens telemàtics per si sols.

A més, els grups limiten els supòsits en què s'activen els plens telemàtics en casos d'excepcionalitat: "Davant de situacions de força major o greu risc col·lectiu, catàstrofe i calamitats públiques". El redactat imita el del decret del Govern que es va aprovar la setmana passada i que regulava el funcionament de les administracions públiques a través de mitjans electrònics durant la pandèmia.

Fonts de l'oposició remarquen que la reforma del reglament ha d'incloure per escrit la impossibilitat de fer investidures i mocions de censura telemàtiques. "No subscriurem un dictamen de la ponència que obri la porta a la celebració en format reduït o en sessions telemàtiques de debats d'aquestes característiques", assenyalen al PSC. Defensen que en aquest cas la "presencialitat" és indispensable i recorden, a més, que hi ha jurisprudència constitucional al darrere. Els socialistes creuen que l'estratègia de JxCat és buscar facilitar al màxim la celebració d'un ple telemàtic per fixar un "precedent" que els permeti, en el futur, fer una investidura a distància com la que van proposar per a Carles Puigdemont el 30 de gener del 2017 i que no va fructificar. Per a Cs també és una "línia vermella" que, si es traspassa, els deixarà fora de qualsevol acord. Tot i que no rebutgen la celebració de plens telemàtics, consideren que han de ser per a qüestions "molt limitades". Els comuns mantenen una posició en la mateixa línia. "Són plens massa importants com perquè els diputats no siguin a lloc", argumenten des d'aquest grup.

JxCat afirma que, en casos excepcionals, s'ha de poder fer telemàticament tot el que es fa presencialment si ho acorden dos terços del Parlament. A més, recorden que ara mateix Puigdemont és eurodiputat i no pot ser investit ja aquesta legislatura.

Per intentar sortir de l'atzucac, fonts d'ERC asseguren que han plantejat als grups intentar arribar a un terme intermedi que generi consens entre les dues posicions. Això passaria per deixar per escrit que els debats d'investidura i les mocions de censura han de tenir la "prioritat" de ser "presencials", però sense descartar que no puguin ser telemàtics. La idea no ha prosperat.

La reforma queda ajornada fins, com a mínim, el ple vinent

Malgrat que hi havia veus que veien factible portar la reforma del reglament al ple d'aquesta setmana, els grups han decidit donar-se una setmana més per provar d'acostar posicions. La majoria independentista recela d'aprovar una altra vegada la reforma del reglament sense l'oposició (l'últim canvi va ser per introduir la tramitació per lectura única impulsada per dos grups parlamentaris amb l'objectiu d'aprovar les lleis de desconnexió de manera exprés), però no vol acceptar la prohibició explícita de fer investidures i mocions de censura telemàtiques. La pròxima trobada de la ponència és la setmana que ve i allà els grups tornaran a mesurar forces. Un cop es decideixi tancar el text, s'ha d'aprovar el dictamen de la reforma en comissió i, finalment, portar-lo al ple.

Regulació dels plens reduïts

Una altra de les parts que incorpora la reforma del reglament és la regulació dels plens reduïts, de 21 diputats, que ja s'ha produït un cop al Parlament. En aquest àmbit la majoria independentista ha quedat dividida, perquè JxCat i Esquerra han mantingut una opinió diferent. Junts volia que s'establís una mena de ple híbrid, en què hi hagués diputats que hi participessin presencialment (21) i la resta de manera telemàtica. "Creiem que no es pot excloure la participació de bona part dels diputats per reglament", expliquen fonts del grup. Però aquesta opinió no és compartida per la resta de grups de l'oposició, que creuen que s'ha de diferenciar entre el ple telemàtic i el ple en format reduït de manera presencial. En aquest cas, Esquerra es manté en l'abstenció.

En quin supòsit s'activaria el ple reduït o el telemàtic? Fonts parlamentàries expliquen que variaria depenent de la gravetat de la situació. Seria la mesa la que decidiria per majoria simple quina fórmula activar i ho ratificaria el ple amb 90 diputats. Una decisió, doncs, que requerirà el consens dels grups parlamentaris.