El PSC porta al Consell de Garanties Estatutàries el fons del Govern per fer front a les fiances
Els socialistes s’obren a votar a favor del decret si és legal i eviten per ara el Tribunal Constitucional
BarcelonaPrimer moviment tangible dels socialistes de cara al fons creat per la Generalitat per cobrir les fiances dels implicats en el Tribunal de Comptes. Fins ara, el PSOE i el PSC havien respost amb cautela, mostrant recels sobre el mecanisme però sense dur a terme cap acció mesurable. Aquest divendres, però, el PSC ha sol·licitat al Consell de Garanties Estatutàries –un òrgan consultiu– que elabori un dictamen sobre el fons del Govern i valori si s'adequa a l'Estatut d'Autonomia i la Constitució. L'objectiu, explicat per Salvador Illa, és clar: el PSC vol aclarir els "dubtes" que els ha suscitat el decret i, per no guiar-se per "intuïcions o prejudicis", han apostat per una opció no vinculant. Una via que, a diferència del que hagués pogut suposar un recurs directament al Tribunal Constitucional, permet guanyar temps als socialistes, però també a la Generalitat i als encausats pel Tribunal de Comptes.
La seva sol·licitud arribarà dimarts vinent a la mesa i l'òrgan rector del Parlament la traslladarà al Consell de Garanties Estatutàries. Un cop la rebi, l'òrgan consultiu té 12 dies per analitzar el decret i emetre la seva opinió. Si esgota aquest termini, però, els implicats en la causa del Tribunal de Comptes ja hauran pogut aprofitar el fons per avalar les fiances: el 21 de juliol és l'últim dia per pagar i el Consell de Garanties Estatutàries pot pronunciar-se, com a molt tard, fins al 29 de juliol. I el mateix passa amb el ple del Parlament que ha de validar el decret. I és que tot decret llei del Govern és provisional i, si en 30 dies des de la seva implementació no és validat per la cambra, queda automàticament derogat. Considerant que mentre l'òrgan consultiu l'analitza el decret no pot entrar a la cambra, la votació del fons aniria a parar com a molt d'hora a l'últim ple previst abans de vacances, que és el 21 de juliol, precisament el mateix dia que s'acaba el termini per pagar. Amb tot, el més probable és que quan els encausats s'agafin al fons, encara no hi haurà ni cap conclusió del Consell de Garanties Estatutàries sobre el decret ni el ple l'haurà validat.
Així doncs, la via escollida pel PSC no evita que els implicats es beneficiïn del fons com a mínim d'entrada. Segons veus socialistes, no s'ha plantejat un recurs d'inconstitucionalitat perquè no tenen clar que el fons sigui contrari a la llei. De fet, el mateix Salvador Illa ha afirmat que si l'òrgan consultiu avala el decret i diu que és legal, el PSC no tindrà cap inconvenient per votar-hi a favor. Ara bé, després d'aquesta votació s'obrirà un nou escenari clau: la mesa preguntarà als grups si volen que el decret passi a ser una llei ordinària i, per tant, s'activi un període d'esmenes. I aquí és on el PSC podria intentar modificar els punts que no els convencen. Fonts socialistes afirmen que, de moment, aquest és un escenari que no es plantegen. Tot i això, admeten que veuen amb més bons ulls que la creació del fons sigui una llei ordinària que un decret. De fet, en el text enviat a l'òrgan consultiu, el PSC qüestiona que hi hagi una "urgència extraordinària" que justifiqui crear el fons a través d'un decret llei en comptes de la via ordinària i posa en dubte que vagi dirigit a l'interès general, ja que veu la creació del fons com una "llei singular" només pensada per als encausats.
Cs i PP també ho preguntaran al Consell de Garanties Estatutàries
Si precisament el PSC juga la partida al Consell de Garanties Estatutàries per evitar trucar directament a la porta del TC, Cs i PP ja van advertir que recorrerien el decret al Constitucional, tot i que això no els ha frenat per jugar la mateixa carta que els socialistes. Aquest divendres el líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa (Cs), i el president dels populars catalans, Alejandro Fernández (PP), han acordat demanar conjuntament un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries que, segons fonts populars, formalitzaran a principis de la setmana vinent. Els que de moment no es mouran seran els comuns, ja que aquest divendres Jéssica Albiach ha dit que "mai judicialitzaran un conflicte que és polític".
ERC i Mas recorren la resolució del Tribunal de Comptes
Encara que els implicats en la causa del Tribunal de Comptes poden saldar el deute –mentre no hi hagi sentència ferma– amb el fons creat per la Generalitat, no abandonen la batalla judicial i, aquest divendres, tant l'expresident Artur Mas com tots els càrrecs d'ERC han presentat un recurs contra la resolució –avui era l'últim dia per fer-ho–. Pel que fa als republicans, van demanar la nul·litat de la causa per "irregularitats" en el procediment, com ara que "la pena és imposada abans del judici" –en referència a les fiances– o que s'està "vulnerant la immunitat" de Jordi Solé, que és eurodiputat d'ERC. De fet, aquest dijous Puigdemont també va presentar un recurs i també va al·legar que, si el Tribunal de Comptes volia que pagués la fiança, havia de demanar un suplicatori al Parlament Europeu.
Al mateix temps, l'expresident Artur Mas també ha impugnat aquest dijous les fiances de l'òrgan fiscalitzador al·legant "indefensió manifesta" per una instrucció "irregular" i pel poc temps que van tenir els advocats per revisar i recórrer la resolució. Tots ells demanen la nul·litat de la causa i la suspensió de les fiances.
