Dirigents del PSC demanen suprimir la via canadenca de la ponència del congrés
Membres del partit com Antoni Poveda, Xavier Amor, Carles Martí i Joan Ferran no avalen la inclusió d'un pla alternatiu a la reforma de la Constitució
BarcelonaEl PSC escalfa motors de cara al congrés que té previst celebrar a principis de novembre. Diverses agrupacions i dirigents del PSC han presentat ja esmenes a la ponència política i, en concret, a la proposta de la direcció liderada per Miquel Iceta de fer un referèndum a la canadenca sobre el futur polític de Catalunya en el cas que fracassi la reforma de la Constitució que propugna el socialisme per millorar l'encaix català a Espanya.
La via canadenca protagonitza un apartat de la ponència política que el PSC debatrà al congrés que farà del 4 al 6 de novembre i ha reobert unes ferides que es creien suturades després de l'escissió del partit dels defensors del sobiranisme, segons han explicat a Europa Press fonts socialistes. La proposta de la ponència marc aposta per impulsar una llei de claredat com la que es va impulsar al Canadà per fer una consulta sobre la independència amb unes condicions clares i pactades, una opció B que només es preveuria en el cas que Catalunya rebutgi majoritàriament la reforma federal, cosa que no comparteix la direcció del PSOE.
Tampoc ho subscriuen destacats dirigents del PSC, com el primer secretari del Baix Llobregat, Antoni Poveda, i el seu homòleg del Maresme, Xavier Amor, a més de l'exsenador Carles Martí i l'exdiputat del Parlament Joan Ferran.
Aquests dirigents discrepen del contingut de la ponència perquè rebutgen la via canadenca –prefereixen centrar-se en la reforma constitucional i confiar en la seva acceptació a Catalunya– i lamenten que la direcció del partit l'hagi inclòs en la ponència política sense haver-ho debatut internament.
El text actual del document defensa la reforma de la carta magna com la prioritat absoluta per abordar l'encaix entre Catalunya i la resta d'Espanya, però preveu també l'escenari que aquesta reforma sigui rebutjada per la ciutadania. Si els catalans rebutgen la reforma constitucional, el PSC apunta: "Els socialistes proposaríem al conjunt dels espanyols altres instruments democràtics (per exemple, una llei de claredat com la canadenca) que establissin la condicions per, si és procedent, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió".
"No és el dret a decidir"
Iceta ha defensat que aquest pla B "no és el 'dret a decidir'ni l'autodeterminació ni cap unilateralitat ni una posició sobiranista, és federalista; alguns consideren que és prematur i altres potser ho discuteixen perquè creuen que no és la millor manera d'abordar el problema".
"Seguim convençuts que la solució ve per la reforma constitucional, però molta gent ens pregunta: 'Si surt No, què passa?' Per això va sortir aquesta possibilitat", ha precisat.
Votació d'esmenes
Les esmenes a la via canadenca s'abordaran al congrés i, segons fonts socialistes, la direcció del partit les aplaudeix perquè "l'objectiu de la ponència marc és que es vagi nodrint d'aportacions per acabar aprovant un text consensuat".
Algunes de les esmenes ja presentades advoquen directament per suprimir el paràgraf que al·ludeix a la via canadenca i altres per redefinir la redacció del text, i es preveu que es registrin més peticions fins que s'acabi el període: la direcció preveu recopilar-les totes al setembre.
També s'han registrat esmenes a altres punts de la ponència i el compendi global es dividirà en tres àrees amb vista al congrés, en què es votaran per elaborar un text definitiu: "Es parlaran de moltes coses, moltes d'elles de fons, per reprendre el partit després d'un període enfeinat", segons les mateixes fonts.
Per primera vegada, el PSC ha obert les esmenes a tercers –no militants– per poder tenir aportacions de persones externes que permetin enriquir la ponència.
La direcció defensa que la via canadenca és un apartat d'una ponència que aprofundirà en multitud d'eixos que el PSC considera essencials, com l'estratègia del partit, la necessitat de configurar una alternativa que solucioni els problemes dels ciutadans i l'encaix de Catalunya a Espanya, i la reivindicació dels valors socialistes, entre d'altres.