El PSC dona per fet que Collboni trencarà amb Colau si se salta la llei

Barcelona“Barcelona posarà totes les facilitats perquè l’1-O, sigui una mobilització o un referèndum efectiu, tingui tot l’èxit possible”. Les paraules d’Ada Colau en relació al referèndum promès pel Govern són tan clares com poc concretes. L’alcaldessa de Barcelona va insistir ahir en una entrevista a BTV que l’1-O “no posarà en risc ni la institució ni els treballadors públics”, però segueix sense aclarir si posarà a disposició de la Generalitat els col·legis electorals de titularitat municipal. I davant la pressió de l’independentisme perquè cedeixi, l’executiva del PSC dona per fet que el grup socialista a Barcelona abandonarà el govern local si els comuns se salten la llei l’1 d’octubre, segons confirmen a l’ARA fonts de la direcció del partit.

“No podríem mantenir-nos en un govern que cometés il·legalitats”, expliquen aquestes fonts, si bé es mostren convençudes que Colau no s’arriscarà a una inhabilitació i que, davant de l’1-O, demanarà un informe al secretari municipal i obeirà el que dictamini. Un procediment que els socialistes han demanat que segueixin tots els seus alcaldes. Fonts pròximes al segon tinent d’alcalde i líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, no volen ser taxatives pel que fa a l’eventual col·laboració de Colau amb el referèndum, argumentant que no és moment de fer hipòtesis. Afegeixen, a més, que l’acord de govern signat amb Barcelona en Comú ja estableix que en tot el que faci referència a la qüestió nacional les formacions poden tenir discursos discrepants. “Cadascú defensa la seva postura, el que tenim en comú -la institució- ho defensarem amb els mateixos interessos”, va subratllar ahir Colau. Des de Barcelona en Comú evitaven analitzar les implicacions per al govern municipal d’una consulta que encara no s’ha convocat.

Sigui com sigui, i davant la possibilitat que l’actuació de Colau l’1 d’octubre acabés forçant la sortida del PSC del govern, ERC no descarta arribar a pactar amb els comuns. La direcció dels republicans a Barcelona no és, per ara, partidària d’entrar al govern, si bé diverses veus al partit havien apostat per fer-ho en el passat. L’abril del 2016, de fet, el líder del partit a Barcelona, Alfred Bosch, va plantejar un govern amb els comuns i la CUP -seguint una fórmula semblant a la de Badalona- per impulsar un “canvi real” a l’Ajuntament. Fonts republicanes admeten a l’ARA que aquell oferiment podria tornar a aflorar si es consumés un cop de porta del PSC per l’1-O.

Si bé ERC ha acabat assumint el seu rol d’oposició a l’Ajuntament, cal tenir en compte que també va votar a favor de la investidura de Colau i dels canvis en els pressupostos municipals del seu primer any de mandat. I tot i que sempre han demanat a l’alcaldessa més implicació en l’àmbit nacional, els republicans han tingut fins ara un perfil poc bel·ligerant cap al govern barceloní en relació al referèndum. Una actitud que va consignar l’executiva d’Oriol Junqueras amb l’objectiu d’acostar Colau a la consulta.

La CUP redobla la pressió

La CUP, en canvi, no ha afluixat la pressió en cap moment. Els anticapitalistes ja van reclamar a Colau que expulsés el PSC del govern després que a finals de juny votessin a favor d’una proposició del PP que exigia no proporcionar suports ni mitjans municipals el dia de la consulta -els comuns hi van votar en contra-, i ahir tornaven a demanar a Colau que sigui “part activa” de l’1-O. “L’Ajuntament i el seu govern han de triar si es posicionen a favor de l’exercici de les llibertats polítiques i democràtiques [...] o si es col·loquen al costat de l’Estat”, va dir la regidora Maria Rovira.

Els cupaires van presentar, a més, una llista de mesures “imprescindibles” que l’Ajuntament hauria d’aplicar per garantir el bon funcionament de la votació, entre les quals hi ha la cessió dels col·legis electorals necessaris; l’impuls d’una campanya de comunicació que animi al vot; l’habilitació d’espais per organitzar debats, i l’establiment d’un protocol de custodia del material utilitzat per al referèndum.