El PSC bloqueja la llei electoral

BarcelonaNo participarem en cap operació de maquillatge”. El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, deixava clara aquesta setmana la negativa dels socialistes catalans a sumar-se a la proposta d’acord de mínims per a una llei electoral de consens que veien viable negociar els grups de CiU, ERC i ICV-EUiA, i sobre la qual tampoc es tancava al diàleg C’s. Segons diverses fonts de la ponència parlamentària per a la nova llei electoral consultades per l’ARA, els treballs han tornat a embarrancar quan s’ha aprofundit de nou en el sistema electoral pròpiament dit, això és, la fórmula d’elecció i el repartiment dels diputats. Els socialistes veuen insuficient la millora de la proporcionalitat que plantegen els altres grups catalanistes. Sigui com sigui, els diputats encarregats de fer la llei s’han citat a una reunió dilluns que ve -després del fracàs de la de dilluns passat- en què es plantejarà una nova proposta per buscar l’aproximació del PSC, necessari per arribar als 90 diputats (dos terços del Parlament) que calen perquè la norma tiri endavant.

Catalunya és l’única autonomia sense llei electoral pròpia, per la incapacitat d’acordar-la els últims 35 anys. La llei és també una de les 51 mesures de regeneració democràtica que es va comprometre a impulsar el president de la Generalitat, Artur Mas, que ha demanat que es posi tota la carn a la graella per buscar l’acord que corregeixi una anomalia històrica. Mas vol que durant aquest període de sessions, que s’acaba al juliol, s’hagi celebrat almenys el debat de totalitat de la llei al Parlament. Ara per ara, però, el bloqueig ho fa inviable.

Més pes per a Barcelona

L’última proposta que hi havia sobre la taula de negociació dels grups parlamentaris passava per adaptar el model que va plantejar la comissió d’experts -nomenada el 2007 pel Govern dirigit per José Montilla- amb l’objectiu de corregir a l’alça la proporcionalitat de la representació en equilibri amb la territorialitat. Això és, donar més pes representatiu a la circumscripció de Barcelona, però sense castigar els territoris menys poblats.

Plantejava, basant-se en l’actualització del cens electoral, un increment de quatre diputats més per a Barcelona -on es concentra la majoria de la població-, de manera que es passaria dels actuals 85 diputats a 89, en detriment de Lleida, que en perdria dos i passaria de 15 a 13; de Tarragona, que en perdria un, i passaria a tenir-ne 17, i de Girona, que en perdria un altre i es quedaria amb 16. Així, s’aconseguia rebaixar la desproporció en sis punts (de 14 a 8).

La proposta, descartada en una reunió multilateral dilluns al marge de la ponència parlamentària -ara per ara en suspens a l’espera de concrecions-, mantenia les quatre circumscripcions provincials actuals en lloc de les set circumscripcions veguerials que al seu dia van proposar els experts. CiU, ERC i ICV-EUiA estaven disposats a renunciar al seu model per trobar-se en aquesta fórmula. Però els socialistes, necessaris perquè la llei tiri endavant (els tres grups que estan d’acord sumen 84 escons), no hi veien més que una correcció “ridícula” de la proporcionalitat, en paraules de Lucena. El PSC no vol renunciar al seu model de circumscripció única i doble vot, és a dir, una urna per votar una llista nacional de partit, i 64 districtes uninominals.

Les sumes i les restes dels partits

Però per què és una línia vermella per a tots els grups parlamentaris el nombre de circumscripcions electorals? Perquè, en bona part, en depèn una proporcionalitat més gran o més petita. Amb una única circumscripció, augmenta la proporcionalitat, però se sacrifica el pes electoral del territori, cosa que no accepten ni CiU ni ERC, conscients que part de la seva força electoral és a comarques i tenint en compte el desequilibri demogràfic del país. Amb una única circumscripció i sense mesures de correcció de la representativitat territorial, el vot de comarques passa a ser residual i es donaria més pes a la zona on històricament ha concentrat la seva potència electoral el PSC però també ICV-EUiA, el PP i ara C’s. Els socialistes defensen, però, que la correcció territorial la garantiria la doble urna per escollir diputats de districte al marge de la llista nacional. En canvi, com més circumscripcions, més pes té el territori, perquè cada circumscripció té garantits un mínim d’escons al marge de la participació i la demografia.

“Es fa molt difícil trobar un sistema més proporcional que no passi per la circumscripció única”, defensava ahir a l’ARA un dirigent del PSC. Però aquest sistema “fulmina la territorialitat”, replicava un dirigent republicà, un criteri que és compartit per CiU. De fet, fonts parlamentàries nacionalistes feien notar que l’actual sistema ja gaudeix d’una proporcionalitat al voltant del 90%, homologable als principals països europeus i que s’incrementaria encara més amb l’última proposta de mínims, per ara sense perspectives de prosperar.

Poc marge per a l’acord

El PSC no amaga que a hores d’ara ja veuen “molt difícil” la possibilitat d’arribar a algun tipus d’acord que eviti el fracàs de la ponència. De fet, el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, va deixar clar en una executiva recent del partit que era altament improbable l’entesa. Per què? Segons alguns dirigents, Pere Navarro no ho va voler detallar, esgrimint la falta de confiança en la seva executiva, reflex de la divisió interna del partit.

I en aquesta situació, quin marge per a l’acord hi ha? Els grups treballen aquesta setmana per analitzar dilluns que ve una nova proposta que recuperarà la doble urna -una per a la llista nacional i una de segona per al diputat de districte-. Però a hores d’ara res fa pensar que es pugui pactar el nombre de circumscripcions. Tot i això, els quatre grups implicats en la negociació es neguen a donar per perduda la possibilitat d’acord. En qualsevol cas, sí que alerten que la negociació ha entrat ja en la data límit. La reunió de dilluns serà determinant. En funció de les possibilitats d’acord, es plantejaran quin ha de ser el desenllaç. Això és, des de tornar a convocar la ponència formal per avançar en la negociació si hi ha possibilitat d’acord fins a liquidar-la si persisteix el bloqueig. Tampoc es descarta buscar majories alternatives amb el PP o Ciutadans -fins ara passius- o forçar el debat al ple per retratar públicament la posició de cadascú.

“Ens hem mogut tots, ara demanem al PSC que es mogui una mica”, implorava dimarts el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull. Però els socialistes catalans insisteixen a no “maquillar” res amb una llei que, tot i que resoldria un dèficit històric, consideren que és de mínims.