El PSC atribueix sense proves l’agressió a Navarro al procés
Alerta que el sobiranisme “fanatitza” i que l’acció violenta no és un “fet aïllat”
BarcelonaUna dona d’uns 50 anys, ben vestida, amb un bon nivell de català, que li va dir “grandíssim fill de puta” davant la catedral de Terrassa, li va clavar una plantofada i va marxar. Aquests són els únics detalls oferts per Pere Navarro sobre l’agressió que va patir diumenge -quan es disposava a assistir a la comunió d’un familiar- i que ahir va denunciar davant dels Mossos d’Esquadra. La dona no va llançar cap consigna política, no ha estat identificada i el líder del PSC insisteix que no la coneixia, però davant una agressió del tot injustificable Navarro es va aventurar a afirmar que es tractava d’una persona amb una “opció d’un cert fanatisme” alimentat arran del procés sobiranista.
Poques hores després de l’incident, des del partit ja l’emmarcaven com una reacció provocada per les tensions territorials. “L’actitud hostil d’Artur Mas i Mariano Rajoy no és un exemple per rebaixar el clima”, va argumentar Navarro en declaracions a la Cadena Ser. Però encara va anar més enllà: “En aquest clima de crispació, quan determinats partits alimenten un discurs que no és de diàleg, hi ha persones que són molt sensibles, que es fanatitzen i que, quan veuen algú que el que fa és cridar al diàleg, a la concòrdia i a l’acord, creuen que és un enemic del procés”.
Tant CiU com ERC i ICV van lamentar l’agressió, però van advertir al dirigent socialista que no intenti treure rèdit “polític i partidista” d’uns fets “aïllats” dels quals no tenen prou detalls. De fet, fonts municipals de Terrassa apuntaven ahir que l’agressió podria tenir a veure amb un assumpte relacionat a quan Navarro era alcalde. Amb tot, serà a partir de la denúncia que s’iniciarà una investigació per intentar identificar l’agressora, tot i que fonts properes al líder del PSC avisen que és com buscar “una agulla en un paller” i que compten que difícilment es trobarà qui va ser.
Tot i els interrogants, des del PSC s’ha alimentat la versió que tot és fruit de les tensions del procés per la consulta, a la vegada que es lamenta que s’estigui “demanant tantes explicacions a qui va ser agredit”. Fins i tot la candidata del PSOE a les europees, Elena Valenciano, va fer ahir durant una conferència a Barcelona una crida a “rebaixar” la tensió i va advertir que “no és temps d’aixecar fronteres”. I és que Navarro creu que no va ser víctima d’un fet aïllat, perquè durant la diada de Sant Jordi ja va “palpar” la crispació que, segons ell, hi ha al carrer.
Endurir el discurs
“Hi ha una tendència creixent a insultar-nos i increpar-nos pel carrer. Ho van fer mentre baixàvem per les Rambles i ho fan perquè no estem alineats amb el procés sobiranista i ens veuen com el veritable obstacle”, asseguren fonts properes al primer secretari del PSC, que afegeixen que també s’han rebut “amenaces de mort” a través de missatges a les xarxes socials. La preocupació a la seu del carrer de Nicaragua és tan gran que el mòbil de l’agressió va ser tema de debat en la reunió de la direcció d’ahir. Segons un dels dirigents de l’executiva, el portaveu parlamentari del partit, Maurici Lucena, va posar sobre la taula la necessitat d’endurir el discurs del PSC al Parlament per combatre “la deriva independentista” dels mitjans de comunicació públics i també les subvencions que s’atorguen des de la Generalitat a determinats mitjans favorables a aquesta via.
El conflicte obert a la federació de Girona també va ser debatut per la direcció. Tot i que el dirigent Daniel Font va carregar contra “l’obscurantisme” del procés de primàries a la ciutat -entre altres coses, perquè es va negar l’existència d’una enquesta en la qual sortia ben parada Pia Bosch i no la candidata afí a l’aparell, Sílvia Paneque-, des de la cúpula es va defensar que era “obert i democràtic”.
Els crítics, a tocar de l’escissió
L’executiva de la federació de Girona es va reunir ahir i el primer secretari, Juli Fernández, va deixar clar que no pensa convocar un congrés extraordinari per molt que els crítics amenacin de recórrer a la justícia. No barrejar les europees amb “guerres internes” va ser un dels arguments que va donar. La federació també va demanar a la direcció nacional un pas clar a favor del dret a decidir, però no aspira a recuperar el diàleg amb Joaquim Nadal i els dimissionaris crítics, als quals veu molt a prop de l’escissió.