El PSC va acomiadar un càrrec intern que va denunciar que l’alcalde de Montbui s’inflava el sou

BarcelonaEl 4 de setembre del 2013 el PSC va rebre una denúncia interna que alertava que l’aleshores alcalde de Santa Margarida de Montbui (Anoia), Teo Romero, s'inflava el sou amb remuneracions "fora de la legalitat". La denúncia la va fer l’aleshores tinent d’alcalde del mateix municipi, Sebas Leno, i anava adreçada als llavors secretaris de Política Municipal i d’Organització del partit, Josep Mayoral i Esteve Terrades. Un mes després Romero seguia al capdavant de l’Ajuntament –on continuaria fins al 2019– i el partit acomiadava Leno de manera improcedent del seu càrrec d’administratiu a la seu del partit a Igualada. Set anys després Romero està en el punt de mira d’Antifrau per aquest cas i el novembre passat acceptava una condemna de dos anys de presó i quatre d’inhabilitació a l'assumir un delicte de malversació per haver gastat uns 35.000 euros en viatges i despeses personals quan era president del Fons Català de Cooperació.

En el correu del 2013, al qual ha tingut accés l’ARA, Leno posava en evidència que, tot i no tenir dedicació exclusiva com a alcalde perquè treballava a la Diputació de Barcelona, Romero cobrava més del triple que la resta de regidors per assistir a reunions com ara juntes de govern, comissions informatives o plens: l'alcalde percebia 678,30 euros per "assistència als òrgans de govern", mentre que la resta de regidors cobraven 193,80 euros per la mateixa feina. Així, malgrat que no hi tenia dedicació exclusiva perquè el seu sou estava vinculat a la feina a la Diputació (primer com a diputat i després com a assessor), Romero percebia cada mes uns 4.802 euros de l'Ajuntament del 2007 al 2011 i 4.132 a partir d'aleshores. "Les remuneracions són indignes i impròpies i no s'ajusten a la legalitat. La llei és molt clara i diu que en un ajuntament que no tingui dedicacions parcials o exclusives els regidors cobraran per assistència sense que hi hagi cap diferència entre l'alcalde, regidor de l'equip de govern o de l'oposició", avisava Leno en el seu correu, en què apuntava que "des de fa un temps la persona que encapçala el projecte té una forma d'actuar ambiciosa i egoista, posant per davant interessos personals als generals".

A la carta, el tinent d'alcalde es mostrava "molt preocupat" pels fets i advertia que havia perdut "totalment" la confiança en Romero. "És impossible que pugui continuar treballant amb ell i per això demano que es depurin responsabilitats. Si no és així, seré jo qui presentaré la renúncia a les regidories i responsabilitats que tinc delegades a l'Ajuntament", avisava. Vuit dies després, el 12 de setembre, va renunciar als seus càrrecs al govern municipal pel "desacord total i la manca de confiança" amb l'alcalde, i va mantenir el càrrec de regidor i també la feina d'administratiu del PSC a la comarca.

Però tot plegat va durar molt poc: un mes després de denunciar a la direcció socialista els fets, el PSC va extingir el contracte laboral amb Leno en un acomiadament que reconeixien com a improcedent. En lloc d’apartar l’alcalde, que va ocupar el càrrec durant 24 anys, del 1995 al 2019, i va encadenar sis majories absolutes, el PSC va acomiadar a qui precisament estava alertant de les "quantitats deshonestes" que estava percebent Romero.

Fonts del PSC consultades per l'ARA han declinat fer cap comentari sobre l'acomiadament del tinent d'alcalde de Montbui perquè forma part d'un tema que encara s'està investigant. En efecte, els fets que denunciava el tinent d'alcalde van fer via a l'Oficina Antifrau. Després d'una llarga investigació, Antifrau va enviar a l'Ajuntament un informe raonat en què assenyalava una presumpta infracció de la llei d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques perquè calia "justificar i motivar" la diferència de les quantitats percebudes pels diferents càrrecs municipals en els mandats 2007-2011, 2011-2015 i part del 2015-2019. Antifrau demanava revisar aquests cobraments i, si fos necessari, retornar a les arques municipals les quantitats percebudes en excés. Quan el 2019 Romero va perdre les eleccions, el nou govern municipal (Ara Montbui i ERC) hi va posar la lupa: durant aquests anys Romero hauria cobrat 343.366,56 euros de l'Ajuntament. Després que l'Ajuntament hagi demanat la nul·litat dels acords de cartipàs en què s'establia quant havia de cobrar cada càrrec municipal, el consistori espera el vistiplau definitiu de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat perquè declari aquells acords municipals nuls de ple dret i, si cal, s'ordeni a Romero que retorni aquestes quantitats.

El cas del tinent d'alcalde de Montbui remet al del regidor de l'Hospitalet de Llobregat Jaume Graells, que al juny va presentar la seva dimissió com a tinent d'alcalde per la "inacció" del govern municipal davant les presumptes irregularitats econòmiques al Consell Esportiu que ell mateix va denunciar a la policia, en un cas que ha esquitxat l'alcaldessa, Núria Marín. Graells diu que va dir a Marín que s'estaven produint irregularitats al Consell Esportiu i va explicar que s'havia sentit "sol" i amb "poc suport institucional i del partit" davant la denúncia.

Condemnat per cobrament irregular de dietes

Però el sou inflat no era l’única irregularitat que denunciava Leno al seu correu. L’aleshores tinent d’alcalde feia referència també al fet que l'Oficina Antifrau estava investigant l'alcalde per "uns presumptes cobraments irregulars de dietes i desplaçaments que ell ha passat doblats i repetits a l'Ajuntament, Diputació, Fons Català de Cooperació i PSC". Aquesta va ser la causa per la qual finalment Romero va ser condemnat al novembre després d’admetre que va fer servir diners públics per costejar despeses com ara excursions turístiques, oci nocturn, compra de souvenirs i webs per a adults durant els seus viatges que feia com a dirigent del Fons.

Després del correu electrònic del tinent d'alcalde el 2013, el PSC encara va avalar dues vegades més Romero com a cap de llista per Montbui (el 2015, tot i la investigació oberta pel cas del Fons de Cooperació, va guanyar les eleccions per majoria absoluta, i el 2019, quan les va perdre per primera vegada després de 24 anys). La condemna pel cas del Fons també ha condemnat a l'ostracisme Romero, que aquest cop sí que ha estat expulsat del partit i ha hagut de deixar l'acta de regidor, un lloc que tenia a l'Ajuntament des del 1987. En el primer ple sense Romero en 33 anys, l'Ajuntament va aprovar una declaració per rebutjar la corrupció "en totes les seves formes". El grup municipal del PSC hi va votar a favor.