El pròxim objectiu dels presos polítics: l’acostament a Catalunya
Cuixart ja ha fet la petició a Interior, i Junqueras, Romeva i Rull preveuen demanar-ho aviat
MadridAmb el jutge Pablo Llarena tancant-se en banda a alliberar els presos polítics, les famílies dels nou líders independentistes que estan en centres penitenciaris a Madrid s’estan organitzant en un front comú per demanar al ministeri de l’Interior l’acostament a Catalunya . Dictat el processament per rebel·lió, la fase d’instrucció en la causa per rebel·lió ja gairebé s’ha acabat i entenen que ja no hi ha motiu per mantenir-los reclosos a Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco perquè puguin passar a disposició del jutge del Tribunal Suprem en qualsevol moment. Segons ha pogut saber l’ARA, el primer a fer el pas ha sigut Jordi Cuixart, que ahir va demanar el trasllat a una presó catalana. Però està previst que en els pròxims dies també ho demanin el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i els consellers Raül Romeva i Josep Rull, segons ha pogut saber també aquest diari, com a part d’una estratègia coordinada per l’advocat especialitzat en dret penitenciari Carlos García Castaño.
Vulneració dels drets dels infants
Tots ells són pares de nens i nenes i consideren que, si no s’admetés la petició, s’estarien vulnerant els drets dels infants a relacionar-se amb el pare reconeguts tant per la legislació espanyola com per les Nacions Unides. Aquest és l’argument principal de la petició de Cuixart registrada ahir a Institucions Penitenciàries, que depèn del ministeri de l’Interior. La defensa del líder d’Òmnium entén que els trasllats constants a la presó de Soto del Real del seu fill, que només té un any, afecten el menor perquè la presó té efectes psíquics i emocionals. La companya de Cuixart, la periodista Txell Bonet, ja va denunciar-ho a la seu de l’ONU a Ginebra el mes passat: “Jo i el meu nen d’11 mesos hem viatjat 22 cops perquè pugui veure el seu pare, sovint només darrere un vidre durant 40 minuts, amb contacte físic només permès una vegada al mes. Hem recorregut ja 30.000 quilòmetres”.
La petició de Cuixart va acompanyada de dos extensos dictàmens elaborats per Iñaki Rivera Beiras, director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona, i un altre a càrrec d’Albert Parés, advocat Premi Drets Humans del Consell General de l’Advocacia Espanyola. Recorden que la Constitució espanyola estableix que cal garantir, malgrat la situació de reclusió, el dret a la vida familiar i a la intimitat. A més, la Convenció sobre els Drets dels Infants de l’ONU, signada per Espanya, obliga els estats a respectar el dret del nen que estigui separat d’un dels seus progenitors a mantenir-hi relacions i contacte directe de manera regular. El tercer argument de pes, segons García Castaño, és que la llunyania del seu domicili afecta el dret a la defensa de Cuixart. Un cop acabada la instrucció, considera que el trasllat a Catalunya permetria a la seva advocada, Marina Roig, tenir un accés més àgil i fluid amb el seu client per preparar el judici, encara sense data.
Sense precedents
La via que obre Cuixart encara està per explorar. Cap dels presos polítics havia registrat fins ara una petició de trasllat a Institucions Penitenciàries. Fins ara l’únic a al·ludir-hi havia sigut Oriol Junqueras, que ho havia sol·licitat al Suprem. Llarena li va denegar argumentant que amb l’acostament del vicepresident, i, per extensió, de la resta de líders independentistes, podia “impulsar-se” o “brotar” un “greu enfrontament ciutadà” si els presos catalans continuessin en situació preventiva a prop de casa.
Demanant-ho a Institucions Penitenciàries la decisió no recau sobre el Suprem, sinó sobre el ministeri de l’Interior. Però el procediment estableix que en casos de presó preventiva es consulti sistemàticament el jutge d’instrucció. Tot i que la decisió no és vinculant, se sol fer cas al criteri del jutge. I, per tant, Llarena tornarà a tenir la última paraula, segons assenyalen a l’ARA fonts d’Institucions Penitenciàries.
No hi ha gairebé precedents de presos en situació preventiva al Suprem, però si es prenen de referència els de l’Audiència Nacional, la tònica habitual és que no siguin traslladats fins que hi hagi una condemna ferma. Fonts jurídiques citen el cas de l’expresident del Barça Sandro Rosell, entre reixes des de fa 10 mesos i a qui la jutge Carmen Lamela ha denegat fins a deu cops l’excarceració i també el trasllat. Des de l’entorn dels presos asseguren que no desistiran de continuar demanant la llibertat, però que veuen més factible l’acostament en el cas dels pares amb fills més petits. L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell tampoc descarta demanar-ho tenint en compte que té una neta de mesos, igual que la consellera Dolors Bassa. Sigui com sigui, l’objectiu és picar a la porta del ministeri de l’Interior.
Llarena tindrà l’última paraula
Tot i que la petició de trasllat depèn del ministeri de l’Interior, fonts d’aquest departament aclareixen a l’ARA que l’última paraula sempre la té el jutge instructor, en aquest cas Pablo Llarena, que ja ho va denegar a Oriol Junqueras. El magistrat també ha de resoldre sobre el recurs que van presentar els presos per la interlocutòria de processament. A més, els polítics que van tornar a ser enviats a la presó al març (Turull, Rull, Romeva, Bassa i Forcadell) han recorregut l’empresonament a la sala d’apel·lacions.
