El pròxim dilema del Govern: pròrroga pressupostària o PSC

BarcelonaEstabilitzat el flanc de Madrid amb la reforma del Codi Penal, que dona aire a l'estratègia de la negociació de Pere Aragonès, el pròxim repte del govern d'ERC és estabilitzar el de Barcelona. Ara mateix només hi ha una eina que ho faria possible: l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2023, que són expansius. Des del principi de la negociació, l'executiu de Pere Aragonès s'ha col·locat una cuirassa rere la qual repeteix que només aprovarà els comptes amb els comuns i Junts. Però comptar amb Junts, ara que la derogació de la sedició ha aprofundit el divorci amb ERC, serà quasi impossible. Així doncs, més d'hora que tard, el pròxim dilema del Govern serà o prorrogar els comptes o pactar-los amb el PSC. No és una decisió senzilla per a ERC.

Durant el que queda de novembre, la primera part de l'operació consistirà en guanyar temps intentant situar la pressió sobre Junts. Ho ha provat aquest diumenge la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en una entrevista a les pàgines de l'ARA. "Volem aprovar els pressupostos amb Junts i els comuns. La base dels comptes la va fer el conseller Giró, vull pensar que Junts no deixarà enrere la ciutadania del país". Des del Palau de la Generalitat tampoc es vol canviar de marc mental: "La prioritat són comuns i Junts i en això treballem".

El Govern ha comptat amb un aliat inesperat en aquesta estratègia dilatòria i, encara que pugui sorprendre, és el mateix Junts. El fet és que, a diferència de la CUP, el partit de Laura Borràs s'ha prestat a començar a negociar els comptes en lloc de desmarcar-se'n a la primera. Fonts del Govern asseguren que la primera trobada va tenir un to cordial i no van posar damunt la taula l'única condició que hauria fet saltar les converses a la primera: que Aragonès se sotmetés a una qüestió de confiança. Però que Junts arribi al final és complicat, entre altres motius perquè en aquest cas tant el sector més pragmàtic del partit com el més unilateralista coincideixen en el fons: cal marcar perfil respecte a Esquerra tant en el terreny pressupostari -en els impostos, per exemple- com en el del Procés. Això els situa fora de l'equació dels comptes.

Quan això passi, haurà arribat el moment de decidir: pròrroga o una encaixada de mans entre Pere Aragonès i Salvador Illa. "La pròrroga no la descartem en cap cas, però no és la sortida desitjada", admeten des de Palau. No ho és perquè augmentaria la sensació de debilitat del Govern al Parlament, on ja acumula diverses derrotes perquè els 33 diputats d'ERC queden molt lluny de la majoria absoluta de 68 escons. Catalunya podria sobreviure amb una pròrroga i, fins i tot, la Generalitat podria augmentar parcialment els comptes prorrogats amb ampliacions de crèdit. El que no és tan clar, però, és que qui pogués sobreviure fos el govern d'Aragonès. En aquest context, la pressió de l'oposició per anar a eleccions anticipades començaria a ser irrespirable.

El cost de l'acord

I llavors, ¿per què no està presa ja la decisió de pactar amb els socialistes? Perquè té costos que, a més, per a Esquerra són diferents segons es miri des del Govern o des del partit. Si mirem el Govern, es fa difícil que hi hagi algun conseller que prefereixi la pròrroga a pactar amb el PSC, tenint en compte que la seva capacitat d'acció s'amplia substancialment amb uns nous pressupostos que mantenint els actuals. Són diversos els membres del Govern que, com a mínim, ho han deixat intuir. "No podem descartar cap escenari", deia fa alguns dies Carles Campuzano. Es podria pensar que és perquè no té el carnet d'ERC, però Vilagrà avui mateix es pronunciava així: "Si no és possible [el pacte amb Junts], nosaltres volem tenir pressupostos, l’hi dic amb tota claredat. Ens sembla molt important en un moment complicat".

Des del partit, les reserves són més importants. Allà, les ferides de la relació amb el PSC són més vives perquè s'arrosseguen de l'època del tripartit i s'han solidificat en dotze anys de Procés. "Molts dirigents [del PSC] es van encetar les mans aplaudint el nostre empresonament", va deixar anar Junqueras recentment. Però un motiu encara més destacat és que al maig hi ha eleccions municipals i els republicans han identificat el PSC com el gran rival a batre. Preferirien estalviar-se, doncs, pactar-hi pocs mesos abans. "No volem donar per fet que el primer escenari [pactar els pressupostos amb Junts] no funcionarà", assenyalen des de la direcció d'Esquerra. "Hi ha gent que no vol la foto, però hem de ser prou hàbils per confrontar amb el PSC i també poder pactar-hi", afegeix una altra veu autoritzada del partit.

Una coartada per pactar

La veu més autoritzada de totes és la d'Oriol Junqueras i, passat un mes des que ERC ja ha pogut comprovar la dificultat de governar tot sol, ha rebaixat el veto als socialistes. L'última vegada va ser aquest diumenge a RAC1: "Si estan a favor de reconciliar-se amb la societat catalana, veurem quines possibilitats hi ha". Més enllà de les declaracions, la reforma del Codi Penal pot servir de coartada per a un acostament. Fins ara ERC havia demanat sempre al PSC que, si volia participar en la governabilitat catalana -a través dels pressupostos-, havia d'acceptar passos en la "desjudicialització". La primera concreció d'aquesta desjudicialització ha sigut la derogació de la sedició i ha comptat amb l'aval dels socialistes. Avui, Junqueras ha apuntat a El Periódico una nova variable que tindrà en compte a l'hora de decidir sobre el PSC: que mostrin "compromís" en canviar també el delicte de malversació.

Des del PSC, que han allargat repetidament la mà per pactar els comptes, resten a l'espera que es produeixi la sortida de Junts de l'equació. "El Govern sap que Junts no els hi aprovarà els comptes, però necessiten mantenir ara per ara el relat per desgastar-los", interpreta una veu socialista. El líder del partit, Salvador Illa, practicava dissabte la política del bastó i la pastanaga. Per un costat, criticava la "passivitat" d'Aragonès amb els comptes, però per l'altre l'animava a "explorar" nous pactes. En definitiva, l'animava a resoldre com més aviat millor el dilema: o pròrroga o PSC.