Les protestes al carrer es frenen coincidint amb l’arribada del diàleg

Barcelona“Ahir [dijous passat] volíem fer un seguiment de les protestes per la presència de Pedro Sánchez a Barcelona, però no vam poder. No vam poder, bàsicament, perquè no hi va haver pràcticament res per fer-ne el seguiment”. D’aquesta manera tan gràfica, Anonymous Catalonia, la plataforma informativa que es va convertir en referent durant les protestes postsentència de l’octubre passat, es referia al plàcid desembarcament del president espanyol. Només una vintena d’independentistes es van plantar dijous a la plaça de Sant Jaume per protestar abans de la reunió amb el president de la Generalitat. L’escena evidencia com han decaigut les mobilitzacions en els últims mesos. Una situació que s’ha consolidat en paral·lel a l’aposta pel diàleg que han fet els principals partits independentistes i que ha de culminar amb una taula de negociació entre la Generalitat i la Moncloa.

Ni Tsunami Democràtic ni els CDR ni Pícnic per la República, els tres actors que van sacsejar els carrers a l’octubre, van convocar cap acte i la trobada entre els dos mandataris va transcórrer sense cap incident al carrer. Un clima de normalitat que contrasta amb les protestes que hi va haver durant l’anterior visita de Sánchez a Barcelona. Aquell 21 d’octubre el president del govern espanyol en funcions va ser escridassat i xiulat per centenars de persones quan es va personar a la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana o a l’Hospital de Sant Pau per donar suport als agents ferits en els aldarulls. De fet, Sánchez va desistir de desplaçar-se a la Delegació del govern espanyol per la nombrosa presència de manifestants al carrer Mallorca amb Pau Claris que, aleshores sí, van respondre a la convocatòria del Tsunami.

El Tsunami defensa el seu lema

Des de l’acció del Barça-Madrid del 18 de desembre al Camp Nou (on es van reviure imatges de l’octubre a l’exterior del Camp Nou amb joves encaputxats, barricades amb foc i agents dels Mossos disparant projectils de foam) Tsunami Democràtic no ha tornat a convocar cap acte. La plataforma va trencar el silenci el 14 de gener anunciant un nou calendari de mobilitzacions, però sense posar-hi data i obviant, aquest cop, la visita de Sánchez a la capital catalana. De fet, va remarcar que la seva demanda de diàleg s’estava imposant. “S’ha aconseguit imposar una agenda i un marc polític propis: una prova irrefutable és com ha calat el lema Spain, sit and talk ”, va subratllar en una piulada. “Aquest lema que propugna la plataforma no casa amb mostrar rebuig al diàleg”, remarca una persona que ha ajudat a coordinar algunes de les accions.

Per la seva banda, els CDR, que durant la celebració del consell de ministres del 21-D del 2018 a Barcelona es van enfrontar a la policia i van tallar una vintena de carreteres, tampoc van moure peça dijous. Només una perfomance la nit anterior criticant la taula de diàleg a la plaça de Sant Jaume convocada pel nucli de l’Eixample Dret. Després de l’èxit del tall de la Meridiana, els comitès s’han centrat en exportar aquesta iniciativa a les altres tres capitals i a ciutats com Vic, Santa Coloma de Farners o Llinars del Vallès. El CDR del Barcelonès, que va convocar actes gairebé cada dia durant l’octubre, no ha cridat la ciutadania a manifestar-se des de la vigília de les eleccions generals, quan amb el lema “Ho tornarem a fer” va intentar arribar a la comissaria de la Via Laietana però no ho va aconseguir, a causa del cordó policial però també de la falta de manifestants.

Pícnic per la República lamenta en declaracions a l’ARA que “de la lluita per la independència haguem passat altra vegada a la lluita electoralista” i “que la lluita al carrer, amb honorables excepcions, hagi caigut en el comprensible desànim, resultat d’una estratègia de control del carrer per part d’algun partit i entitat, i que el mètode (seure i parlar) s’hagi convertit en l’objectiu oblidant la voluntat d’independència” i fins i tot “boicotejant els desitjos de coordinació de l’acció al carrer”. Un missatge inequívocament crític amb la lluita partidista i el rol de certs partits i entitats, que ja fa mesos que aposten per rebaixar la tensió al carrer i tornar a controlar una situació que els havia sobrepassat.

On són els joves?

Aquesta és la pregunta que molta gent es fa davant la seva absència en les últimes convocatòries independentistes. Col·lectius organitzats a través de les xarxes socials com Lliris de Foc o Urquinaona ho Tornarem a Fer han intentat sense èxit recuperar l’esperit de les protestes postsentència. Aquella massa juvenil espontània que va recuperar els carrers aprenent a fer barricades d’un dia per l’altre no ha respost a les seves crides per tornar a encendre la revolta. El Carles, un dels milers de joves actius a l’octubre, creu que les crides dels partits a la calma han sigut el factor clau de la desmobilització: “El poble ha deixat d’activar-se perquè no està acostumat a mobilitzar-se des de baix i encara segueix les consignes dels de dalt”.

Núria Martí, portaveu adjunta d’Arran, atribueix la desmobilització a la conjuntura política: “ERC, el PDECat, Òmnium i l’ANC han refusat la mobilització permanent perquè no la poden controlar i han reconduït així el discurs hegemònic de l’independentisme”. La repressió, amb una trentena de joves empresonats i centenars de ferits -quatre dels quals van perdre un ull pels trets de la policia-, també hi ha tingut un paper important: “La repressió ha augmentat i ho ha fet sense una estructura antirepressiva sòlida”, diu.

A parer seu, el principal factor de desmobilització han sigut els partits: “Els joves han desconnectat per esgotament davant de tantes promeses i retòrica”. Alguns han decidit passar a l’acció. El Moviment Estudiantil de Sabadell acamparà el cap de setmana que ve davant l’ajuntament per acabar amb l’“obediència als de dalt”.