El protagonisme dels presos al Congrés enerva Cs, el PP i Vox
“Hem de parlar”, li diu Junqueras a Sánchez en una sessió marcada pel boicot de la triple dreta als acataments dels independentistes
MadridNomés un passadís separava Jordi Sànchez -pres polític fora de les quatre parets del Congrés, i ahir, durant un parèntesi, només diputat de JxCat- d’Albert Rivera. El líder de Ciutadans va seure, en la sessió de constitució de la cambra baixa, més a la dreta del que era habitual en l’anterior legislatura, en una metàfora del gir ideològic del seu partit. I des d’allà va liderar l’intent de boicotejar la presència dels presos polítics que són diputats. Els presos es van convertir en els autèntics protagonistes de la sessió, davant de la impotència i el soroll creixent de les tres dretes -Cs, el PP i Vox- i van encarnar l’excepcionalitat del moment. Rivera, el nerviosisme de la dreta nacionalista espanyola.
Sànchez i Rivera no es van saludar. El polític autoanomenat liberal va distribuir després una foto per Twitter en què es vantava de la seva displicència amb el diputat independentista i on deia que considera una “ofensa” la seva presència. Era el pròleg de l’actitud desafiant que el líder de Ciutadans, obstinat a portar la veu cantant entre els expressius diputats de la dreta espanyola, tindria durant tota la sessió. Va aconseguir-ho, i ahir Santiago Abascal i Pablo Casado van semblar dos moderats al seu costat. Era la primera de les notes de tensió d’una sessió parlamentària marcada per l’excepcionalitat que representen els presos polítics, dipositaris de la confiança dels electors i, alhora, titllats de “colpistes” per gairebé la meitat de la cambra.
Cops de puny i de peu
L’acatament a la Constitució dels presos va ser el clímax de la sessió. El moment que el simbolisme arribava a màxims. Van prometre acatar-la “per imperatiu legal” i en la seva condició de presos polítics, amb “fidelitat al mandat de l’1-O”, en el cas dels de JxCat, i “des dels valors republicans”, en el cas de Junqueras. I a l’altra banda, els diputats de la dreta es van entregar a la cridòria i el hooliganisme, picant amb els punys i els peus el mobiliari de la vetusta cambra baixa per no deixar que els missatges se sentissin. Van ofegar les paraules d’uns diputats electes -que parlaven sense micròfon- perquè, segons cridaven alguns diputats, era “una vergonya” que les poguessin pronunciar. Molts dels diputats que van entregar-se al soroll van triar fórmules originals d’acatament -“Per Espanya” o “Pel rei”, que sobrepassaven l’oficial “Sí, ho prometo” o “Sí, ho juro”-. Però a ells ningú els va destorbar.
La mirada de Rivera a Sànchez va contrastar amb la salutació que la seva número dos, Inés Arrimadas, va fer als tres presos de JxCat -Josep Rull i Jordi Turull, a més de Sànchez-. La cordialitat, malgrat tot, va ser la tònica en la primera part de la sessió, encara que la realització del Congrés robés algunes imatges. L’arribada dels presos, per una de les portes laterals de l’hemicicle, va venir acompanyada per l’aplaudiment dels seus companys de grup, i l’única protesta expressada en el crit de “Fora!” d’una diputada de Vox, un grup que ahir ocupavaels escons del PSOE per la llibertat que tenen els diputats de triar on volen seure en la sessió que obre el curs. Oriol Junqueras, per a qui els companys van reservar un escó a l’esquerra de l’hemicicle i a segona fila, un espai habitualment ocupat per Unides Podem, despatxava mentrestant amb Gabriel Rufián.
L’obertura formal de la sessió, protagonitzada per un president de la mesa d’edat de 73 anys amb una imatge que recordava Valle-Inclán, va ser aprofitada per una part dels presos per recuperar durant una estona una altra de les llibertats de què estan privats en la seva reclusió a Soto del Real: la digital. Van consultar amb fruïció els mòbils i van fer trucades. Sobretot els de JxCat, més abocats als aparells que Junqueras, que també va ser l’únic dels quatre que no portava cap distintiu groc. Entre les converses a la bancada de JxCat n’hi va haver una amb Carles Puigdemont, que també els va fer arribar cartes.
Quan van ser cridats a votar, els presos es van dirigir a la tribuna. I és aquí quan es van produir les converses amb membres del govern espanyol: la primera, de Junqueras amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i amb la de Defensa, Margarita Robles. El moment més esperat, el de l’encaixada de mans amb el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, arribaria poc després i duraria pocs segons, temps suficient perquè es felicitessin per les victòries. Cordialitat, malgrat tot. I un “Hem de parlar” que li va dir Junqueras.
Van caldre dues votacions per acabar nomenant Meritxell Batet presidenta. I dues més per triar la resta de la mesa, cosa que va contribuir a destensar la situació. Turull, Rull i Sànchez també van tenir el seu moment per saludar el president espanyol, que oficialment no els preveu tenir com a interlocutors. A mesura que avançava la sessió, els contactes es van fer més habituals, fins al punt que hi va haver temps per a converses llargues, com la que van mantenir Turull i Irene Montero i Pablo Iglesias, als quals els diputats independentistes van fer un favor votant els seus candidats a la vicepresidència i la secretaria de la mesa. Junqueras ho va fer amb diversos ministres del govern espanyol, entre els quals el també número dos del PSOE, José Luis Ábalos, donant a la situació una pàtina de normalitat que no seria notícia si no fos perquè era un parèntesi. En acabat, la policia els va tornar a escortar cap a la cel·la de Soto del Real, on esperaran la decisió de la mesa sobre el seu futur polític al Congrés i al Senat.