Franco no es mou i les fosses continuen sense exhumar-se

BarcelonaLa memòria històrica, a Espanya, és com una Ventafocs que any rere any ha de topar de morros amb la realitat: el príncep blau no arriba mai. El 29 de juny del 2018 es va crear el departament de Memòria Històrica, i el seu director, Fernando Martínez López, que va ser cessat al març, va anunciar una “reforma legal ambiciosa” perquè l’Estat liderés l’exhumació de fosses. Des d’aleshores, segons expliquen fonts pròximes al departament, hi ha hagut moltes reunions i bones intencions, però no s’ha pogut executar pràcticament cap projecte.

Franco continua rebent homenatges al Valle de los Caídos i el govern espanyol no pot garantir que abandoni el mausoleu el 15 de juny. Els familiars de les víctimes enterrades a les fosses comunes continuen esperant. La Fundación Francisco Franco no ha deixat de treure pit, mentre els crims franquistes segueixen sense investigar-se. Els torturadors, com Billy el Niño, conserven les medalles. I no s’ha modificat la llei de memòria històrica creada el 2007 pel govern Zapatero -hi havia una ambiciosa proposta dels socialistes que no es va aprovar perquè es va presentar quan governava el PP-. I és que avançar en temes de memòria històrica, en un país on durant la Transició es va fer un pacte de silenci, és una llarga i sinuosa carrera d’obstacles.

L’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, fundada el 2010 per Emilio Silva i que fins ara ha exhumat 230 fosses a tot l’Estat sense cap ajuda pública -es finança amb 50.000 euros d’un sindicat noruec i les aportacions de 1.800 socis-, va enviar a Pedro Sánchez una carta el 27 de juny del 2018 en què demanava actuacions “urgents”. Reclamen un pla de recerca de persones desaparegudes per la repressió franquista, treure Franco del Valle de los Caídos, la revocació de recompenses i medalles a franquistes, un homenatge i reconeixemement de l’Estat a tots els que van lluitar contra el feixisme a Espanya, una comissió d’estudi dels llibres de text perquè es “deixi de practicar el negacionisme”, la retirada de la simbologia franquista, la recuperació de la documentació “saquejada” per la Fundación Francisco Franco, obrir els arxius amb documentació sobre la repressió... Avui, però, podrien enviar pràcticament les mateixes peticions perquè aquests deu mesos amb Sánchez a la Moncloa no han donat per gaire.

“Tot són excuses -diu Silva-. Primer ens van dir que amb Rajoy la partida pressupostària per a la memòria era zero, i després que tenien 15 milions d’euros, però no es van aprovar els pressupostos...” Per al fundador d’aquesta associació, tot és qüestió de voluntat política: “Un govern no està lligat de peus i mans, van poder contractar un director de Memòria Històrica i un assessor, sempre poden desplaçar diners d’altres departaments”, assegura. Totes les promeses i tots els tuits, en opinió de Silva, s’han quedat en “paper mullat”. “Hi ha víctimes que han rebut declaracions de reparació i reconeixement personal, és pur màrqueting polític perquè aquests papers no serveixen de res, no hi ha justícia ni veritat si no és un tribunal qui ho reconeix”, lamenta.

Jordi Guixé, responsable de l’Observatori Europeu de Memòries, valora que hi ha hagut bones intencions i que al llarg d’aquests deu mesos s’han fet commemoracions i reconeixements, però afegeix que en temes de memòria tot és molt inestable: “Els professionals vivim en una muntanya russa, ara hi ha diners, ara no n’hi ha, s’acumulen els fracassos i les frustracions, hi ha voluntat però al final no es fa pràcticament res”. Guixé creu que faria falta una “praxi” més adequada a molts nivells: “Hi ha una certa urgència a executar certs projectes”, afirma.

Molts familiars es van morint sense haver pogut treure els pares, oncles, avis o germans d’una fossa comuna i donar-los un enterrament digne. Espanya, segons diuen alguns polítics i responsables d’institucions, és el segon país darrere de Cambodja amb el nombre més elevat de desapareguts. Però tampoc ningú ho pot afirmar amb contundència perquè ni tan sols hi ha una xifra documentada sobre els morts de la Guerra Civil. En temes de memòria, queden molts deures per fer.