Els nous impostos afegiran 180 milions més a les arques catalanes
Se suprimeixen deduccions a l’IRPF, es graven les begudes ensucrades i es creen tributs ambientals
Barcelona“Innovació i creativitat” han sigut les dues premisses amb què ha treballat Economia a l’hora d’elaborar la proposta fiscal que farà a la CUP. Els nous impostos aportaran 120 milions al pressupost del 2017 i més de 180 a partir del 2018. L’executiu reconeix que ha suat per trobar el marge legal que li permeti crear nous impostos sense patir perquè acabin als tribunals. Especialment, un cop va quedar clar que no hi havia “consens” per modificar els tres principals: el tram autonòmic de l’IRPF, l’impost de successions i donacions i el de patrimoni. Les bases cupaires votaran demà la proposta, feta a partir de la negociació entre l’executiu i la CUP. Si l’accepten, serà el primer pas per desencallar la tramitació pressupostària.
“La nostra obligació és treballar per trobar formulacions que permetin guanyar progressivitat i ingressos des d’un espai de consens”, va explicar ahir el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. Salvadó va reconèixer que l’increment del tram autonòmic de l’IRPF ha sigut un dels temes que més han allunyat el Govern i la CUP, però finalment s’ha trobat una alternativa a mig camí: eliminar part de les deduccions per habitatge a les rendes de més de 30.000 euros anuals. “Què aportaven els increments dels tipus més alts? 11 milions. Què aporta l’alternativa que hem trobat? 11 milions”, va sentenciar Salvadó.
Unes 250.000 persones es veuran afectades per aquesta mesura, que els impedirà accedir a una deducció d’un 1,5% addicional en la declaració de la renda. De mitjana hauran de pagar uns 50 euros més a l’any. Mantindran, però, la deducció autonòmica del 7,5% els que van comprar el pis abans del 2011 i d’un 7,5% més -en aquest cas estatal- si el pis el van comprar abans del 2013. Economia justifica que el límit sigui de 30.000 euros, perquè un 80% de la població cobra per sota d’aquesta quantitat.
Els impostos nous de trinca seran bàsicament tres, relacionats amb el medi ambient i la salut. Per superar l’anul·lació del Tribunal Constitucional a l’impost de la producció d’energia elèctrica en les centrals nuclears, l’executiu ha ideat un nou tribut que gravarà les externalitats d’aquesta energia, en concret les emissions d’elements radiotòxics. L’altra novetat en matèria ambiental servirà per superar les reticències del Tribunal de la Unió Europea contra l’impost als grans establiments comercials. En lloc de fer que paguin pels metres quadrats, el Govern cobrarà als centres comercials 18 cèntims per cada vehicle privat que s’hi desplaci si superen els 27.000 anuals. Hauran de pagar el nou tribut els establiments de més de 2.500 metres quadrats que s’ubiquin a les ciutats i els de més de 1.300 metres quadrats que siguin fora de la trama urbana. L’executiu reconeix que haurà d’afinar per determinar quants vehicles es desplacen a cada centre comercial, especialment els urbans. L’altra taxa nova és l’impost que CiU i ERC van pactar el 2013 sobre les begudes ensucrades. Aleshores es va retirar, però ara sí que forma part de la proposta del Govern.
L’anomenada taxa turística és una altra de les que acabaran sent modificades. L’objectiu, segons l’executiu, és “regular el creixement dels pisos turístics”, sobretot a Barcelona. Per això s’ampliarà el gravamen fins als 2,25 euros per pernoctació i es farà pagar als operadors per tots els habitatges que ofereixin, encara que alguns no estiguin regularitzats. Els creuers també es veuran afectats pels increments impositius. El canvi que s’introdueix grava les parades de menys de 12 hores, que, fins ara, estaven excloses de la regulació. L’empresa responsable haurà de pagar 0,65 euros per creuerista (i 2,25 si s’hi estan més de 12 hores). Pel que fa a l’impost sobre els pisos buits, s’exclou els petits tenidors per millorar la gestió, i es genera així una pèrdua d’ingressos de 300.000 euros.
Impost a les grans fortunes
Tal com va avançar l’ARA, Catalunya seguirà sense un impost de l’estil del que es va introduir a la Diputació Foral de Guipúscoa perquè, segons reconeix Salvadó, la Generalitat “no té competències per impulsar-lo”. “No hem plantejat un impost sobre les grans fortunes. Si l’haguéssim fet hauria mort al Consell de Garanties Estatutàries”, va dir. La llei d’acompanyament no s’oblida del tot de les grans fortunes i incrementa del 10% a l’11% el tipus a aplicar en la venda dels immobles de més d’1 milió d’euros, a l’estil del que han fet altres comunitats com Andalusia, Astúries, les Illes Balears i l’Aragó. A més, la compravenda d’or i d’aeronaus, entre d’altres, passa del 4% al 5%.
Economia reconeix, però, que treballa en un document amb la CUP que pugui cobrir algunes de les “ineficiències” de l’impost de patrimoni. “Encara no està prou madur” per incloure’l a la llei de mesures fiscals i financeres, però Salvadó assumeix que si els pressupostos tiren endavant començarà a aplicar-se durant el 2017. “Estem parlant exclusivament d’actius no productius propietat de les empreses, no de grans fortunes”, va insistir Salvadó. La proposició de llei que s’enllestirà aviat gravarà “habitatges, cotxes d’alta gamma, iots i aeronaus que siguin improductius per a les empreses”. Es tracta de fer-les tributar per propietats que, fins ara, podien deduir-se de l’impost de patrimoni, del de societats i, fins i tot, de l’IVA. Una forma “d’elusió o frau fiscal” que la Generalitat vol combatre. A l’espera del sí definitiu, el Govern creu que l’acord amb la CUP està encarrilat
Una partida explícita per al referèndum
Per demostrar el compromís amb el referèndum d’independència, els pressupostos inclouran una partida explícita per a aquest concepte. Tal com va avançar l’ARA, aquesta partida no serà l’única als comptes, ja que el Govern i la CUP han acordat que n’hi hagi altres de menys explícites que permetin consultar els catalans encara que el govern espanyol impugni els pressupostos. Segons el document dels cupaires, aquesta setmana l’executiu concretarà quan, on i qui formarà part de la cimera de forces polítiques pel referèndum.