Les promeses incomplertes minen una Constitució sobrepassada
La llei suprema de l’Estat ha deixat al descobert els seus límits 42 anys després d’haver-se aprovat
BarcelonaNomés dos retocs en 42 anys -per adaptar-se al Tractat de Maastricht primer i per consagrar l’austeritat després- han resultat reformes insuficients per mantenir dreta l’arquitectura que fa quatre dècades va aixecar la Constitució. Les costures de la llei suprema espanyola han anat quedant al descobert al mateix ritme que s’esgrogueïen les seves pàgines, i el pas de la teoria a la pràctica ha anat laminant dia a dia l’esperit d’un text més ambiciós en el seu origen que la interpretació posterior que se n’ha fet. Ara, quatre dècades després d’haver-se aprovat el 1978, els seus pilars s’han esquerdat i fins i tot la Corona -clau de volta de tot plegat- ja no pot amagar el seu desgast.
La prevalença de l’home sobre la dona en la línia successòria de la Casa del Rei és potser la mostra més clara de com el text constitucional ha quedat sobrepassat. No ho és menys la inviolabilitat del rei, una trava judicial que, tanmateix, podria finalment no ser suficient per impedir que Joan Carles I acabi assegut davant un tribunal.
Tampoc la inclusió del terme nacionalitats a canvi de consagrar-hi la “indissoluble unitat d’Espanya” ha resolt el debat territorial. A cop de ribot, el Tribunal Constitucional ha fet saltar pels aires com un encenall la possibilitat d’un encaix de les diferents nacions de l’Estat, i la represa del debat de l’autodeterminació -que ja es va posar damunt la taula dels pares de la Constitució- ha acabat per ara amb els dirigents independentistes catalans a la presó.
El de la independència judicial és, de fet, un altre dels pilars de la carta magna ara esquerdats. Com també el frontispici del paraigua social que prometia la Constitució i del qual el pas del temps ha fet pràcticament imperceptibles els articles sobre el dret a l’habitatge -amb preus descontrolats i desnonaments cada dia-, a l’educació -un 17,9% de fracàs escolar- i a la igualtat. Tot plegat, promeses incomplertes que mostren, en el 42è aniversari, una Constitució sobrepassada, pendent d’una reforma laberíntica que ningú es veu amb cor d’abordar.