La promesa de Sánchez per al 12-M: reforçar l’autogovern amb Illa com a president de la Catalunya postamnistia

BarcelonaDesprés de l'amnistia i amb un PSOE amb menys poder territorial que mai, tots els ulls a la Moncloa estan posats en Catalunya de cara al 12-M. Per a molts, en les pròximes eleccions catalanes es decidirà si l'arriscada aposta de Pedro Sánchez amb les mesures de gràcia per superar les conseqüències judicials del Procés servirà o no per posar fi a deu anys de governs independentistes a Catalunya. Sabent tot el que s'hi juga, i més després d'haver deixat caure els pressupostos de l'Estat del 2024, Sánchez ha entrat avui en campanya en la cloenda del congrés del PSC que ha ratificat Salvador Illa com a primer secretari i candidat a la Generalitat.

"El rancor i la revenja tindran unes quantes sigles el 12-M, però la convivència i el fet d'anar endavant només en tindran unes, les del PSC", ha dit Sánchez en un discurs en què ha reivindicat el diàleg del govern espanyol amb Catalunya des del 2018. I ja ha posat sobre la taula una primera promesa electoral: treballar per reforçar l'autogovern català amb Illa al capdavant de la Generalitat de la Catalunya postamnistia, "unida" però en plena crisi per la sequera i pels resultats educatius després de la legislatura de la trencadissa. "Des del govern espanyol t'ajudarem a reforçar els serveis públics", li ha dit Sánchez al candidat socialista. Companys de gabinet durant el 2020, Sánchez ha tornat a elogiar el tarannà de "moderació" de l'ara cap de l'oposició a Catalunya.

En defensa de l'amnistia

A diferència d'Illa, que ha esquivat parlar explícitament de l'amnistia durant el congrés, Sánchez ha volgut defensar-la davant d'un auditori que, segons admeten des del mateix partit, no n'és especialment entusiasta (com tampoc no n'eren al PSOE abans de les eleccions generals). El president espanyol ha assegurat que l'oblit judicial és una eina per assolir la "normalització política i la convivència" a Catalunya i, de retruc, fomentar el creixement econòmic amb estabilitat. És, en definitiva, una mesura que afavoreix "els ciutadans corrents", ha reivindicat, després que el Congrés l'aprovés aquesta setmana després d'unes tortuoses negociacions amb Junts.

Sánchez s'ha defensat així de les crítiques del PP i Vox d'haver concedit un "privilegi" als líders independentistes (singularment, a Carles Puigdemont) a canvi de ser investit president. I, dirigint-se als més escèptics entre les seves files, ha advertit que no n'hi hauria hagut prou amb deixar passar el temps: "Entre el 2011 i el 2017 el temps no va curar res, al contrari, ho va agreujar tot", ha fet ressaltar.

Un escenari diferent

El 2024, quan falten pocs mesos perquè l'amnistia desplegui els seus efectes, l'escenari és diferent. Tanmateix, la decisió de Junts de tornar a situar Carles Puigdemont com a cap de llista i el seu probable retorn poden fer perillar l'enfocament que volen per a la campanya els socialistes, que ja assumeixen, com també ha dit Sánchez, que Illa serà el candidat a abatre per part dels que "només miren el 2017". Es referia a l'independentisme, però també a la dreta. I, fidel a una estratègia que es va revelar guanyadora en la campanya de les generals (almenys a Catalunya), Sánchez ha aprofitat la seva intervenció per carregar durament contra el PP i Vox: els uns aposten per la il·legalització dels partits independentistes i els altres per un 155 permanent.

No s'ha oblidat de la presidenta del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, i el cas de presumpte frau fiscal que afecta la seva parella. "Ja veiem què significa la pàtria per a la dreta i la ultradreta. El seu patriotisme acaba a les seves butxaques. No hi ha res més antipatriota que defraudar Hisenda", ha conclòs Sánchez, que els ha demanat "menys lliçons" i més pagar impostos.

"Unir i servir"

En sintonia amb el president espanyol, Illa també s'ha compromès a reforçar l'autogovern si arriba a la Generalitat, i ha llançat un nou eslògan: "Unir i servir. Això és el que significa girar full", ha dit, després que ahir, en el seu primer discurs després de ser proclamat, es projectés com el presidenciable que vol i pot acabar amb el Procés. Sap que ben probablement no ho podrà fer sol, per molt que les enquestes li somriguin, i per això ja suggereix que afronta la campanya i els pactes postelectorals "sense vetos ni exclusions".

Convidats

Al congrés del PSC hi han assistit com a convidats dirigents polítics com Josep Maria Jové (ERC), Josep Rius (Junts) i Lluís Mijoler (comuns), a més de Josep Tutusaus (PP) i membres de Cs, que van assistir a la inauguració. Illa els ha donat expressament les gràcies i ha assegurat que la seva presència al congrés dels socialistes és l'exemple que Catalunya està en un temps nou de "respecte". Per part del govern espanyol hi havia la vicepresidenta María Jesús Montero i els ministres Pilar Alegría i Jordi Hereu. L'únic baró territorial present ha estat el valencià Ximo Puig.

A banda de la ponència final, que no s'ha fet pública a l'espera d'incorporar-hi totes les esmenes aprovades en comissió, el congrés ha aprovat una resolució sota el lema Ara toca Catalunya que, entre altres, clama contra el "populisme climàtic" —un dels retrets que els socialistes fan sovint als comuns i a la CUP, i que recorda a la pugna que hi mantenen pel Hard Rock— i defensa el dret a l'aigua i a l'habitatge digne. El congrés també va aprovar la nova executiva d'Illa amb el 98% dels vots.