La promesa de restituir el Govern s’esvaeix

BarcelonaUna de les promeses que van repetir Junts per Catalunya i ERC durant la campanya va ser restituir el Govern “legítim”. La intenció era mobilitzar el vot cap a les forces independentistes, derrotar el govern espanyol i l’aplicació de l’article 155 a les urnes i, en últim terme, tornar a nomenar els mateixos consellers a qui Mariano Rajoy va cessar a finals d’octubre, després de la declaració d’independència. La promesa, però, no podrà fer-se realitat: les negociacions per formar Govern s’han vist entelades per la situació judicial dels consellers, i molts ja han anunciat que no tenen cap intenció de repetir en el seu càrrec en la legislatura que tot just comença. És el cas, per exemple, de Dolors Bassa, Carles Mundó, Joaquim Forn i Meritxell Borràs. L’argument jurídic també explica el pas enrere de la majoria dels membres sobiranistes de la mesa del Parlament, com Carme Forcadell -serà diputada però ha renunciat a tornar a ser presidenta- o Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, que deixen la cambra després d’una llarga trajectòria. No són els únics que han desaparegut de la primera línia: Artur Mas, Francesc Homs i Irene Rigau estan inhabilitats durant un any i nou mesos pel Tribunal Suprem pel 9-N, mentre que els líders de les entitats municipalistes, Neus Lloveras (AMI) i Miquel Buch (ACM), querellats per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per haver col·laborat en l’1-O, deixaran el càrrec aviat. A totes aquestes baixes s’hi sumen també les de Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, que van plegar al juliol per discrepàncies amb els plans unilaterals d’un Puigdemont que no podrà fer realitat la promesa de repetir el Govern “legítim” que liderava. Un executiu pilotat des de Brussel·les i que ahir va activar una web per informar de les activitats des de l’estranger. El govern espanyol ja ha portat el portal a la fiscalia.

Meritxell Serret

Des de Brussel·les, on viu des que va ser cessada del càrrec, la consellera d’Agricultura va liderar la llista d’ERC per Lleida el 21-D. Caldrà veure si es queda com a diputada al Parlament -podria renunciar-hi si el partit l’hi demana per garantir l’entrada d’un diputat que pugui votar- i també si torna a formar part del Govern. D’entrada, el seu advocat ja ha dit que no renegarà del pla unilateral davant la justícia.

Toni Comín

El conseller de Salut ha presentat la seva credencial per ser diputat -era número 7 d’ERC-, encara que s’haurà de veure com podrà exercir perquè és a Brussel·les. És qui més refractari s’ha mostrat a deixar l’acta, un gest que els partits estudien per evitar posar en risc la majoria al Parlament, tenint en compte que els empresonats i els exiliats poden tenir problemes per votar. Ell confia tornar a ser conseller.

Meritxell Borràs

Consellera de Governació i Relacions Institucionals abans del cessament, Borràs ha optat per un perfil baix des que va sortir de la presó d’Alcalá-Meco. Gairebé sense aparicions públiques, es descarta que torni a ser consellera. Tampoc serà diputada. Va renunciar a l’oferta de Puigdemont quan encara era a la presó. “L’he declinat per motius personals, sense que això impliqui cap renúncia als meus ideals”, va dir.

Dolors Bassa

Després d’estar empresonada durant 33 dies a Alcalá-Meco, la consellera d’Afers Socials va sortir-ne després d’acatar l’article 155. Bassa ja ha dit que no vol repetir al Govern. “El cos no m’ho demana”, ha argumentat. Sí que serà diputada d’ERC després de liderar la candidatura dels republicans a Girona i, a més, ha demanat reincorporar-se a la seva plaça de mestra a l’escola de Torroella de Montgrí.

Oriol Junqueras

Com la resta de presos, el vicepresident i conseller d’Economia també va acatar el 155 i va renunciar a la via unilateral en comprometre’s amb la “via del diàleg i la negociació”. Però això no ha sigut suficient per deixar-lo en llibertat, i el jutge no li ha donat permís per anar al primer ple del Parlament. Sí que podria tornar a ser conseller, encara que sigui des d’Estremera.

Carles Puigdemont

Va animar a votar Junts per Catalunya, la llista que encapçalava, amb la promesa de tornar per ser investit, però no queda clar que això passi. De moment, és encara a Brussel·les, mentre JxCat i ERC negocien com desbloquejar la situació. L’únic que és clar és que serà diputat -ja ha presentat la credencial-, perquè tenir l’acta és una condició indispensable per ser investit president de la Generalitat.

Lluís Puig

Va arribar al càrrec per substituir Santi Vila quan aquest va passar del departament de Cultura al d’Empresa, i va quedar-se a Bèlgica amb Puigdemont i els altres tres consellers. Puig, número dos per Girona amb Junts per Catalunya, encara ha de decidir si vol mantenir els seus drets com a diputat i no renunciar a l’acta. Tampoc queda clar si voldrà tornar a ser conseller, encara que sigui des de l’exili.

Jordi Turull

Com Rull, va demanar a l’Audiència Nacional que el deixés en llibertat amb l’argument que ha acatat “expressament” el 155 sense oferir “cap resistència”. Es perfila com una figura clau en el nou Govern, i per ara també prendrà l’acta de diputat després de ser número 4 per Barcelona amb Junts per Catalunya. Abans de ser cessat, era conseller de la Presidència i portaveu del Govern.

Santi Vila

Partidari d’anar a eleccions, va plegar hores abans que el Parlament declarés la independència.

Clara Ponsatí

Exiliada a Brussel·les des que va ser cessada com a consellera d’Ensenyament, Ponsatí és l’única diputada de Junts per Catalunya, juntament amb Lluís Puig, que encara no ha presentat les credencials al Parlament. S’haurà de veure si torna a ser consellera, ara des de l’estranger, tot i que també podria tornar a Escòcia a fer classes a la universitat, com feia abans.

Josep Rull

La conselleria de Territori que comandava abans de ser cessat treballa amb l’esperança que Rull torni a ocupar el càrrec aviat. Va acatar l’article 155 davant el jutge per sortir de la presó i, un cop fora, no s’ha pronunciat sobre si vol tornar a la conselleria o no. De moment acceptarà l’acta de diputat de JxCat.

Carles Mundó

Aquesta setmana va apel·lar a motius “personals” per anunciar que renuncia a l’acta de diputat i que no repetirà com a conseller de Justícia. Deixa la política per tornar a l’advocacia, des d’on seguirà compromès amb ERC i la llibertat dels presos polítics. Va estar un mes a la presó d’Estremera.

Víctor Cullell

És l’únic de la fotografia que no ha sigut cessat per Rajoy, de manera que formalment encara és secretari del Govern, càrrec al qual va arribar després de la remodelació de l’estiu. Fins aleshores, era mà dreta de Carles Viver i Pi-Sunyer a la secretaria per al Desenvolupament de l’Autogovern.

Joaquim Forn

Empresonat a Estremera, el conseller d’Interior i diputat electe de JxCat va comparèixer dijous davant el jutge del Suprem Pablo Llarena. Va reconèixer que l’1-O no va ser legal, que no acceptarà ser conseller i que plegarà com a diputat si el seu grup aposta de nou per la via unilateral.