Ha promès Sánchez 250.000 llocs de treball per a immigrants durant la seva gira africana?

BarcelonaLa resposta ràpida al títol és que Pedro Sánchez no ha promès 250.000 llocs de treball per a immigrants. De fet, durant la seva intervenció aquest dimarts al vespre des de Mauritània ni tan sols va posar cap número sobre la taula, tot i subratllar que Espanya necessita immigrants com a mà d'obra per fer rutllar l'economia. I, doncs, d'on surt aquesta xifra que corre aquest dimecres per moltes capçaleres de la premsa espanyola? Respon a un estudi del Banc d'Espanya, que estima que es necessiten 250.000 nous treballadors anuals fins al 2050 per sostenir el sistema públic de pensions. I per què es vincula una cosa amb l'altra? Perquè aquest informe és un dels que el govern espanyol ha aportat com a context de la gira africana del president espanyol, que aquests dies el porta a més de Mauritània també a Gàmbia i al Senegal, tres dels països d'origen de la ruta canària. Aquest dimecres el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha sortit en tromba a criticar aquesta gira, acusant Sánchez de promoure un "efecte crida" a la immigració irregular: "En comptes d'anar a Àfrica a combatre les màfies, Sánchez promociona Espanya com a destinació", ha opinat el líder de l'oposició.

Sánchez va defensar aquest dimarts la "necessitat" que Espanya rebi immigrants en una compareixença després de reunir-se amb el president maurità, Mohamed Cheikh el Ghazouani, però es va centrar en defensar un model migratori "regular i circular", alertant que "calen fórmules per gestionar el fenomen de la immigració de manera segura i ordenada". El govern espanyol defensa el model circular, és a dir, que les empreses contractin en origen gent amb la formació que es requereixi (un dels motius de la gira és, de fet, la col·laboració entre Espanya i els països africans en formació professional) amb contractes de duració determinada i que, en acabar, tornin als seus països. Un model que no és nou.

Com que no és el govern espanyol qui contracta, Sánchez no pot oferir llocs de feina, sinó que han de ser les empreses interessades les que ho facin (l'Estat els facilita eines per poder-ho fer). Sigui com sigui, per a Feijóo, que Sánchez promogui les bondats de la immigració durant "la pitjor crisi d'immigració" (no ha aportat dades per justificar aquesta afirmació) va "en direcció contrària a la resta de la Unió Europea".

La presidenta italiana, Giorgia Meloni, és l'abanderada antiimmigració dels governs comunitaris. Tant Sánchez com Meloni, però, defensen contractacions en origen i de forma regular, però cadascú fa èmfasi en aspectes diferents: mentre Sánchez parla de les "bondats" de la immigració per a l'economia espanyola i recorda que fins fa no pas tant molts espanyols van ser "migrants", Meloni abraça les expulsions massives d'immigrants en situació irregular.

Altres acords signats per Sánchez amb Mauritània passen per reforçar la col·laboració en matèria de seguretat i de lluita contra el crim organitzat –el president espanyol va agrair a El Ghazouani els esforços per combatre la migració il·legal i la lluita contra les xarxes de tràfics de persones–, per la constitució d’un consell empresarial hispano-maurità o per l’aterratge a Mauritània de l’Institut Cervantes a partir de la tardor. També firmarà un memoràndum d'entesa amb Gàmbia per a programes de migració circular i per mantenir la col·laboració policial contra les màfies. "Tenim l'objectiu comú de salvar vides al mar i frenar les màfies que exploten persones que tenen un desig legítim de prosperar", ha dit Sánchez durant una visita als equips de Guàrdia Civil i Policia Nacional destinats a Banjul. "Sou imprescindibles", els ha traslladat.

Resposta a les crítiques

Ha estat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, qui ha respost a les paraules de Feijóo, relacionant-les amb "les tesis més xenòfobes de l'extrema dreta". Albares ha retret, a més, a Feijóo que no s'avingui a una reforma de la llei d'estrangeria per establir un sistema de repartiment solidari dels menors immigrants entre les comunitats autònomes. "Si no vol donar suport al govern espanyol o als ciutadans, com a mínim que doni suport als governs del PP", ha dit en referència a les crides que fan els presidents de Canàries i de Ceuta.

En la mateixa línia s'ha expressat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, que ha apuntat que "l’únic efecte crida és el de Vox cap al PP". "Vox sembra odi i el PP s’alimenta", ha insistit tot demanant a Feijóo "responsabilitat i humanitat". "El president està de viatge per l'Àfrica precisament per tenir migració ordenada, en origen i que quan estiguin a Espanya contribueixin a la riquesa nacional. L’aportació a la Seguretat Social acredita que són imprescindibles per al creixement del país, cinc vegades per sobre de la mitjana de la UE", ha conclòs Bolaños en una atenció informativa.

La veu del Vaticà

Precisament avui una altra veu en favor de la "responsabilitat" en l'acollida de migrants s'ha pronunciat des de fora de l'estat espanyol. Es tracta del papa Francesc, que en una audiència general celebrada a la plaça de Sant Pere ha advertit que els que treballen "sistemàticament" per "repel·lir" els migrants "a consciència" cometen "un greu pecat". El Papa ha posposat la seva catequesi habitual per reflexionar sobre el tema de debat dels darrers dies a l'Estat, tot i no referir-s'hi. "Cal dir-ho clarament: hi ha qui treballa sistemàticament i per tots els mitjans per repel·lir els migrants. I això, quan es fa a consciència i amb responsabilitat, és un greu pecat", ha declarat. També ha lamentat que el Mediterrani s'hagi convertit en "un cementiri" i ha dit que la mort de la majoria d'aquestes persones "podria haver-se evitat".