Proliferen les causes contra el Procés a l’Audiència Nacional

MadridCreada el 1977 com a substituta del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) del franquisme, l’Audiència Nacional és competent per investigar els delictes de terrorisme; els delictes contra la Corona, els alts organismes de l’Estat i la forma de govern; el narcotràfic a gran escala i els delictes econòmics que puguin causar un greu perjudici per a l’economia espanyola; a més de cursar normalment les extradicions i euroordres i els possibles delictes que ciutadans de l’Estat hagin pogut cometre a l’estranger. Des de la seva fundació que els judicis contra membres d’ETA i xarxes de corrupció han encapçalat la seva raó de ser, però els últims anys s’han estès les causes contra tuitaires per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, d’una banda, i contra l’independentisme català, de l’altra.

Tot i que el Suprem va passar a assumir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, més enllà de la instrucció contra la cúpula dels Mossos cessada pel 155 -a l’espera del judici oral després que la jutge Carmen Lamela ja hagi dictat els processaments-, durant aquest 2018, i concretament a l’abril, han proliferat els casos relacionats amb el Procés a l’Audiència Nacional. El 10 d’abril la Guàrdia Civil anunciava una operació contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) que es va tancar amb l’única detenció de la veïna de Viladecans Tamara Carrasco sota les ordres del jutge Diego de Egea. La fiscalia l’acusava de terrorisme i rebel·lió.

El mateix dia l’Audiència Nacional va admetre a tràmit la denúncia -presentada també per la fiscalia- per un delicte d’encobriment en contra de les quatre persones que acompanyaven al cotxe el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, camí cap a Bèlgica, quan va ser detingut a Alemanya. Es dona la circumstància que aquestes dues causes estan en mans del mateix jutge, Diego de Egea, que prové de la carrera militar i té una plaça provisional de reforç per ajudar en la instrucció del cas Lezo.

Durant l’abril encara ha sortit a la llum una altra causa, tot i que ja s’investiga des de la tardor. Un tercer jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata -el mateix que acaba d’assumir la investigació del cas del 3%-, va ordenar la setmana passada la detenció d’un veí de Torroella de Montgrí per presumpte enaltiment del terrorisme i amenaces al líder del PP català, Xavier García Albiol. “Caldria matar-lo a ell i a la seva família; que torni ETA”, va escriure a Twitter.

Fa més de mig any que De la Mata té oberta aquesta investigació secreta, en què també s’inclouen unes pintades a Girona contra els líders de Ciutadans Albert Rivera i Inés Arrimadas, que van aparèixer a l’octubre i en les quals es llegia “Puta Espanya ETA.CAT Arrimadas i Rivera us matarem”. Fonts policials van assegurar el dia de la detenció del veí de Torroella de Montgrí que vinculaven els insults a Albiol dins “l’estratègia independentista d’atac a les estructures fonamentals de l’Estat”.

Rebaixa de les acusacions

Les quatre causes tiren endavant a l’Audiència Nacional, però n’hi ha dues a la corda fluixa per falta de competència. De Egea ha rebaixat l’acusació contra Carrasco a un delicte de desordres públics, que s’hauria de jutjar en una instància catalana, i De la Mata només va veure un delicte d’amenaces per part del veí de Torroella. En cap d’ells els instructors veuen indicis de terrorisme, tot i que la causa dels CDR continua a Madrid a l’espera que el jutge respongui al recurs de la fiscalia, que insisteix a elevar el delicte. Si es mantingués que no hi ha terrorisme l’Audiència Nacional hauria d’inhibir-se, tal com ja va fer l’any passat en la investigació per sedició contra el regidor de la CUP de Vic Joan Coma. L’Audiència també ha anat arxivant les diligències obertes contra ajuntaments independentistes pel suport a la declaració de ruptura del 9-N del 2015.