El Círculo Ecuestre aplaudeix Mazón

BarcelonaLa cita d'aquest dijous al Círculo Ecuestre de la presidenta balear, Marga Prohens, venia precedida d'una altra que va rebre tot d'aplaudiments dels socis del club exclusiu: el president valencià, Carlos Mazón, hi va anar sis dies abans que la DANA colpegés el País Valencià, concretament el 23 d'octubre, quan va gaudir d'un dinar amb sobretaula i conferència força més curt que el que va tenir amb la periodista Maribel Vilaplana el dia del gran temporal. El Círculo l'ha volgut recordar i, lluny de criticar-lo per la seva gestió, l'ha lloat. El president del club, Enric Lacalle, s'ha referit a ell i a Prohens com "els joves líders amb qui el PP va aconseguir un gran èxit" en les passades eleccions autonòmiques del 28-M i, entre aplaudiments del líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, o el regidor de Barcelona Dani Sirera, ha remarcat que ara tenen responsabilitats i que les exerceixen "extraordinàriament bé".

Més freda ha estat, paradoxalment, la presidenta balear: Prohens no ha criticat la gestió de Mazón, però tampoc l'ha avalat. Assumint que moltes coses "es podrien haver fet d'una altra manera", ha recalcat la "imprevisibilitat" d'aquests fenòmens que "superen les competències d'una comunitat". Però aquesta no és l'única diferència que Prohens ha exhibit respecte a Mazón. A diferència del valencià, ella acostuma a parlar en català i així ha començat el col·loqui. Només quan el periodista que moderava el diàleg, Ricard Fernández Deu, li ha demanat canviar al castellà –"Podríem parlar en català, però com que això es transmet ens passarem al castellà", ha dit–, ha canviat de llengua. Només s'ha tornat a sentir el català quan ha acabat la conversa formal. "Quanta naturalitat hi ha a les Balears i quanta imposició a Catalunya", han dit alguns socis després de la conferència.

I és que, segons Prohens, això és el que suposa treure la "confrontació" en l'ús dels idiomes perquè els nacionalistes els vinculen a "una ideologia", i això "fa un mal servei" a la seva "llengua materna", que parla "orgullosament sempre". Per això va eliminar el requisit del català a la sanitat, perquè generava un efecte "dissuasiu"; i també ha introduït la lliure elecció d'idioma a les escoles d'infantil. Prohens, que ha donat lliçons de com "defensar la llengua" sense crispar, ha agafat la bandera autonomista per retreure el "federalisme" dels socialistes, que "són els enemics més grans de l'autonomia". Tot perquè el PSOE, per a qui també ha tingut un record pel cas Koldo, no accepta la "sobirania fiscal" d'eliminar impostos com el de successions i rebaixar-ne d'altres en la seva política liberal a l'estil madrileny.

Les relacions amb Catalunya

Prohens ha explicat que té bona relació amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, mentre que amb l'anterior govern de Pere Aragonès no hi va parlar "mai". I sí, té la percepció que "el suflé [de reivindicació independentista] ha baixat": "La percepció que jo tinc és que és així", ha dit satisfeta, i ha contradit així l'apocalipsi d'un Procés viu que encara es ven des de Madrid. Illa li va trucar per presentar-se quan va esdevenir president i la setmana passada va ser ella qui va contactar amb ell per interessar-se pels efectes de la DANA. "Tenim en comú una llengua i el fet de ser comunitats bilingües. Dues comunitats que hem de tenir relacions, comunitats germanes amb relacions empresarials i amb moltes coses en comú", ha afirmat. Però això no ha impedit que Prohens reclami que Illa ha de "tornar a la multilateralitat" fugint del tracte de tu a tu amb l'executiu estatal, i allunyar-se dels pactes forjats en "cambres fosques", en al·lusió al finançament singular. La raó és que en finançament no busca Catalunya com a aliat. Les Balears també és una comunitat greument perjudicada, però veu un problema que el Principat surti de la caixa comuna perquè afectaria tot el sistema.