De Prodi a Mujica: els mediadors que ja havia plantejat l'independentisme

Brussel·lesDe les condicions que l’expresident Carles Puigdemont va posar sobre la taula en la seva conferència a Brussel·les la mediació és la que feia més temps que ningú treia del calaix. Si bé sobre l’amnistia se’n parla des de gairebé l’endemà del 23-J, aquest concepte s’incorpora de nou ara en el debat públic. Què implica? Quins intents previs hi ha hagut? I amb quins noms? Des del 2017 que l'independentisme ha pensat en figures que van des de Romano Prodi i Martin Schulz fins a José Mujica, passant pel govern suís.

En la seva conferència, Puigdemont no va concretar la fórmula, però de mediació n'hi ha de diferents tipus: una persona que es consideri neutral per a les dues parts i amb ascendència; un tercer estat, o bé organitzacions que es dediquen a la defensa de la pau i els drets humans. Al llarg del Procés s'han plantejat totes les possibilitats, i així ho relata el mateix expresident en el llibre M'explico (La Campana, 2019). Posa èmfasi en el fet que Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Finlàndia i Suècia es van "interessar" per la situació de Catalunya just després del referèndum i cita un oferiment formal del govern suís el 6 d'octubre del 2017 que el govern espanyol va rebutjar.

Però la mediació no només ha estat sobre la taula al voltant de l'1-O i la declaració d'independència. El Govern de Quim Torra va introduir aquest concepte altre cop entre finals del 2018 i principis del 2019, quan va encetar el diàleg amb el primer govern de Pedro Sánchez amb la Declaració de Pedralbes. Allà, per primera vegada, es reconeix el "conflicte sobre el futur de Catalunya" i les parts es comprometen a intentar buscar una solució en el "marc de la seguretat jurídica".

A partir d'aquest moment es produeixen diverses converses entre la Generalitat i la Moncloa, que són pilotades per la llavors consellera de Presidència, Elsa Artadi, i l'aleshores vicepresident i ara president, Pere Aragonès, amb la número dos del govern espanyol, Carmen Calvo. En aquell moment el diàleg entre ells va ser fluid i la part catalana va posar sobre la taula la figura d'un mediador internacional, que després de negociar-la amb el PSOE es converteix en un "relator", "notari" o "facilitador" de les converses per intentar acostar posicions. Segons les fonts consultades per l'ARA, en aquest intercanvi s'arriba a parlar de perfils que podrien fer aquesta tasca. La Generalitat pensa en l'exministre italià Romano Prodi, l'expresident del Parlament Europeu Martin Schulz, l'expresident de l'Uruguai José Mujica o l'excap de govern mexicà Cuauhtémoc Cárdenas, tot i que no s'arriba a fer la gestió de contactar amb ells perquè el PSOE en cap moment accepta que sigui una figura internacional.

Els socialistes, en canvi, tenen al cap el PNB. La part catalana, pilotada per Junts, no ho veu bé: pensa que malgrat voler ajudar, també tenen "interessos" en el terreny de joc espanyol perquè en són un actor. També és molt recent el rol que va tenir el lehendakari Iñigo Urkullu per intentar evitar la declaració d'independència. "Queda clar que pensem en coses molt diferents", assegura una de les fonts consultades que va estar implicada en les converses.

De fet, la negociació es va trencar quan va transcendir que el PSOE estava parlant sobre un espai de diàleg amb la Generalitat en què ambdues parts podien defensar el que volguessin –inclosa l'autodeterminació– i també la figura del relator: es va desfermar la tempesta a Madrid –la triple dreta va convocar la manifestació de Colón– i les converses van arribar a un atzucac. ERC i els postconvergents van tombar llavors la tramitació dels pressupostos i Sánchez va convocar eleccions anticipades.

"Imprescindible"

¿Arribarà ara el PSOE, que enceta les converses amb Puigdemont, més lluny? És una incògnita, però des de Junts consideren que el mediador –com l'amnistia– és "imprescindible" abans de la investidura si Sánchez vol els seus vots. I mantenen que, com han defensat fins ara, ha de ser una figura internacional que no tingui interessos a dins d'Espanya, a més de ser reconegut per la seva tasca a favor de la democràcia i els drets humans. Per als juntaires la mediació és important per dues coses: com a garantia de compliment dels acords –com va explicitar Puigdemont dimarts–, però també perquè es tracta d'un reconeixement implícit que existeixen dues parts i en pla d'igualtat. Una qüestió que el govern espanyol sempre ha defugit.