Iceta ofereix el PSC als "moderats" que "sobren" al PDECat i als votants decebuts amb Cs i els comuns

BarcelonaEl PSC ha donat aquest dissabte el tret de sortida a una "llarga precampanya" cap a les pròximes eleccions catalanes amb la proclamació de Miquel Iceta com a candidat del partit a la presidència de la Generalitat. En un acte amb unes 2.000 persones al Palau de Congressos de Catalunya, en el qual també ha participat Pedro Sánchez, Iceta ha deixat clar que vol encapçalar la "majoria per a l'acord i el canvi" que serà necessària "després del fracàs de l'1-O", i també ser "el president que resolgui el problema" entre Catalunya i Espanya.

En un discurs eufòric i més propi d'un míting que d'un acte de partit, el ja nomenat candidat ha "convidat" a sumar-se al partit els "moderats" que "sobren" al PDECat. "Que vinguin amb nosaltres a fer l'acord i el canvi", ha dit, i també ha apel·lat als votants de Cs que "volien plantar cara" però que ara "no en tenen prou amb això" i a "tota aquella gent d'esquerres que no volen fer de comparsa del Procés", amb referència als comuns. Iceta, que ha estat ovacionat en diversos moments, ha estès els braços tots els que vulguin tornar "al catalanisme progressista, al catalanisme de tota la vida". "Aquí el teniu", els ha dit, i ha sentenciat: "El camí comença aquí i s'acaba a la plaça de Sant Jaume. Vull ser president de la Generalitat!"

Després de ser proclamat candidat amb 202 vots a favor i 5 abstencions del consell nacional del PSC, el líder socialista ha estat molt clar a dir que el referèndum no va enlloc i que l'única alternativa del Govern, que tot just surt d'una crisi, és convocar uns nous comicis. Una cita electoral per a la qual el partit fa que es prepara des del febrer, quan va començar a elaborar el programa electoral. "Davant la solució impossible, jo ofereixo un camí i un horitzó possible", ha afirmat.

L'estratègia d'Iceta, que intensificarà els actes i la presència mediàtica en els pròxims mesos, passa per aprofitar l'estela de Sánchez i el seu compromís amb la tercera via que defensa el PSC. El secretari general del PSOE, que també incrementarà les seves visites a Catalunya –on es reunirà amb representants polítics i de la societat civil–, ha reivindicat la recepta dels socialistes enfront de "la ruptura i la paràlisi" i ha assegurat que "l'Espanya nació de nacions arribarà".

Els blancs del líder socialista han estat la Generalitat i el govern d'Espanya. Primer ha carregat contra "la Catalunya il·legal, estreta i unilateral", contra "el país de les mares superiores" i d'aquells que "confonen pàtria amb patrimoni i que s'enduen els diners a paradisos fiscals". I després ha disparat contra l'actitud de Mariano Rajoy davant del Procés, que –ha criticat– passa per "governar sense tenir en compte Catalunya", "imposar la unitat" i deixar "podrir" els problemes. "El centralisme és el passat i el federalisme és garantia que forjarem un futur comú per a Catalunya i el conjunt d'Espanya", ha conclòs.

Aquesta proposta federalista queda plasmada a grans trets en l'anomenada Declaració de Barcelona, el document que les executives del PSC i el PSOE van presentar aquest divendres i que recull la recepta socialista per evitar el xoc de trens l'1-O. El document urgeix debatre la reforma constitucional, un procés que els socialistes volen iniciar al setembre en el si d'una subcomissió al Congrés. La intenció de fons dels dos partits no és altra que marcar distàncies entre l'immobilisme del PP i la unilateralitat de l'independentisme. Tot i reivindicar el diàleg, però, els socialistes tanquen la porta a parlar del referèndum, una demanada compartida per un 80% de la població catalana.

"El canvi és possible"

Enfront de la debilitat electoral del PSC, el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i líder del partit de la capital catalana, Jaume Collboni, ha llançat un missatge d'"esperança i optimisme". "Benvinguts a la nova etapa del socialisme català i espanyol […]: el canvi és possible", ha dit. "Quan se'ns diu que hem estat un temps despistats o hem perdut la brúixola, recordo noms propis d'homes i dones de Barcelona que fan que no oblidi qui som".

En aquest sentit, ha deixat clar que el PSC "no ha estat un partit més a Catalunya, sinó un dels pilars mestres de la unió civil del nostre poble i de l'entesa amb la resta de pobles d'Espanya". Un llegat, el del catalanisme, que ha reivindicat davant d'aquells que han volgut acabar amb el PSC amb "atacs i insults" i "dividir el país entre catalans bons i dolents". Molt contundent en les seves paraules contra el Procés, Collboni ha arribat a dir que, després dels canvis de consellers a la Generalitat, "hem passat de tenir un Govern d'independentistes a tenir un Govern d'aiatol·làs que han de tenir fe i fins i tot immolar-se".