Villarejo, Fernández Díaz i tot el que s'amaga a les clavegueres

BarcelonaQuan la claveguera no empassa, la porqueria sura, i ja fa temps que a Espanya un dels principals embornals de l’Estat profund es va col·lapsar i escup evidències de com durant anys es va fer la guerra bruta. La radiografia de l’agenda de José Manuel Villarejo que publica aquest diumenge el diari n’és una mostra més. Les llibretes de l’excomissari són un cru retrat de com els braços policial, polític, judicial, econòmic i mediàtic de l’Estat es conxorxen per destruir els adversaris quan els convé.

Tot just ara comença el recorregut judicial d’una trama que, en el cas del Procés, va activar-se fa més de deu anys. El futur als tribunals és incert –malgrat les noves querelles, ni tan sols els mateixos denunciants són massa optimistes–, però les notes de l’agenda de Villarejo són prou explícites perquè com a mínim la cúpula de l’exgovern espanyol de Mariano Rajoy hagi d’explicar-se àmpliament sobre com va intentar combatre l’independentisme.

Ara també el Congrés reactiva una comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya que ha deixat convenientment hivernar durant sis mesos. Ho fa a les portes de les municipals i quan el PSOE –que també s’havia reunit amb Villarejo en el passat i que ara pateix el desgast del cas Mediador– més interessat està en qualsevol carpeta que pugui erosionar el PP. La prova del nou de la voluntat real dels socialistes d’aclarir la guerra bruta –la portaveu del govern espanyol parlava dimarts d’“un dels casos més greus de corrupció política de la democràcia espanyola”– es viurà en les setmanes vinents, quan es debati quins compareixents se citen i quin és l’abast final de la comissió.

Qui ben segur no col·laborarà amb la investigació és el PP, que a hores d'ara continua titllant de “ficció” tot el que envolta l’operació Catalunya i la instrumentalització dels tentacles del ministeri de l’Interior per part de Jorge Fernández Díaz, per a qui la Fiscalia ja demana 15 anys de presó pel cas Kitchen, una altra branca de la mateixa claveguera. Ell és, conjuntament amb María Dolores de Cospedal –que sí que s’ha lliurat fins ara de la imputació–, el dirigent més marcat per una trama en què també va jugar un paper destacat l’exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho.

Però el retrat que ofereix l’agenda de Villarejo va més enllà del sistema polític. Rere la lletra apressada de l’excomissari s’hi veuen les misèries no només d’uns polítics –que al final són efímers– sinó també de determinada justícia –jutges que no amaguen les seves ganes d’“imputar” o fiscals propensos a la conspiració– i d’alguns grups mediàtics que no tenen cap mania a embrutar-se les mans. El cercle viciós que ara un peó rebotat fa aflorar amb gravacions i agendes, però que està per sobre de qualsevol excomissari Villarejo i que segueix tenint la capacitat de moure els fils entre bambolines. 

ELS DETALLS

Fa cinc anys que el 8-M va passar a ser massiu al carrer, però el Dia de la Dona se celebra arreu del món des del 1978, assumint que les reivindicacions feministes són el focus d’atenció. Més o menys es va complint, però encara hi ha reductes on les dones no poden entrar el 8-M. A la Zarzuela, el rei Felip va rebre 25 suboficials majors i 18 coronels i capitans, tots homes, i en va fer la pertinent difusió a les xarxes.

Aquesta setmana el CEO ha presentat l’enquesta sociopolítica, amb preguntes sobre la discriminació a les dones. Coincidint amb el 8-M, les respostes guanyaven rellevància. El 74% de les dones creuen que encara han de guanyar drets, però durant una hora un error als gràfics va estar a punt de provocar un ensurt: el CEO apuntava que el 74% de les dones ja estaven conformes amb la seva situació actual.