Joan Laporta denunciarà Villarejo per acusar-lo de conspirar contra Sandro Rosell

BarcelonaL'excomissari José Manuel Villarejo no només ha assenyalat qui va ordenar les càrregues de l'1-O -l'exministre Juan Ignacio Zoido- o ha confirmat l'existència de l'Operació Catalunya, sinó que també apuntat qui eren els informadors, segons ell, del CNI durant el Procés. I ha citat dues persones: el president del Barça, Joan Laporta, com a informador sobre Sandro Rosell i l'exconseller Felip Puig, com a font del CNI propera a la família Pujol. "Hi ha tres classes d'enemic en la política: el furibund, el sanguinari i el company de partit", ha dit Villarejo a Rac 1, on ha mantingut una conversa cara a cara també amb l'expresident Artur Mas.

L'excomissari Villarejo ha apuntat directament contra l'actual president blaugrana per la causa que va portar Rosell a passar dos anys en presó preventiva per presumpta corrupció amb la compravenda dels drets de la selecció del Brasil. Una acusació que, com la resta que s'han fet contra ell, va acabar amb absolució. La informació per incriminar-lo, ha assegurat Villarejo, la va facilitar "gent de l'entorn del president [Laporta]".

Fonts oficials del Barça consultades per l'ARA ja avancen que, si no hi ha una rectificació d'aquestes paraules, s'iniciaran "accions legals" contra l'excomissari. "És inadmissible que aquest senyor digui aquestes mentides", sentencien. Per la seva banda, Puig també rebutja les acusacions en una conversa amb l'ARA: "Desmenteixo rotundament el que ha dit sobre mi Villarejo. Mai m'he reunit amb ell". També nega haver facilitat informació sobre l'excàrrec de la Generalitat Xavier Martorell, com ha dit Villarejo. "Ni sobre ell ni sobre ningú".

El CNI va proposar enviar tancs a Catalunya el 2012

L'acusació contra Laporta no ha estat l'únic titular cridaner que ha deixat l'excomissari en l'entrevista. En el terreny polític, s'ha referit a una imatge que des de l'inici del Procés ha engreixat diverses teories, especulacions i bromes sobre la reacció de l'Estat per frenar l'independentisme, la dels tancs entrant per l'avinguda Diagonal de Barcelona. L'excomissari ha assegurat que l'any 2012 va arribar a ser una possibilitat real: segons ha assegurat, el CNI va plantejar enviar "carros de combat a Catalunya" després de la primera gran manifestació de la Diada, ara fa 11 anys.

Villarejo ha explicat que després d'aquella demostració de força de l'independentisme, quan Mas va decidir avançar les eleccions, hi va haver diverses "reunions de crisi" en el si dels serveis secrets espanyols en les quals es va posar sobre la taula una intervenció militar a Catalunya. "Els responsables del CNI que anaven a les reunions eren partidaris de posicionar carros de combat en llocs estratègics, com la televisió". Segons ha dit, ell va proposar-los optar abans per "furgons policials". "Consumeixen menys combustible, gasten menys", ha dit que els va argumentar.

Rajoy el va "felicitar" per l'operació Catalunya

Al llarg de l'entrevista, Villarejo ha insistit que l'expresident espanyol Mariano Rajoy coneixia "sense cap dubte" l'existència de l'anomenada operació Catalunya, que tenia per objectiu fabricar proves i treure draps bruts de dirigents independentistes. "Una operació d'aquesta magnitud, sense el president del govern [espanyol] no té lloc", ha dit, arribant a afirmar que Rajoy el va "felicitar" personalment per telèfon després que CiU perdés la majoria absoluta el 2012. Alhora, però, ha afegit que "probablement" la "protagonista" de l'operació era la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, així com el director del CNI.

Tal com ja va transcendir en un avançament de l'entrevista aquest diumenge, i ja en referència als fets del 2017, Villarejo també assegura que el CNI coneixia la ubicació de les urnes del referèndum perquè ell havia traslladat informació al respecte, però que no es van requisar abans de la votació per "justificar" algun moviment posterior. En aquest sentit, l'excomissari assegura que el llavors ministre de l'Interior, José Ignacio Zoido, va ser qui va ordenar les càrregues policials contra els votants. "El ministre, sens dubte. Imagino que devia consultar el president", ha dit, apuntant novament a Rajoy.