Edu Garzón: "M'acusen de tenir armes quan de casa es van emportar una estelada i fotos de les meves filles"

BarcelonaEdu Garzón, un dels CDR encausats de l'Operació Judes, analitza com afronta els 27 anys de presó que li demanen juntament amb set activistes més en la primera entrevista que concedeix a un mitjà després que al novembre l'Audiència Nacional fes públic l'escrit d'acusació per terrorisme.

Ha pensat que aquestes festes de Nadal poden ser les últimes en llibertat?

— Francament, no. Aquesta causa repressiva no té cap mena de sentit i no hem fet res malament per ser a la presó i rebre aquestes condemnes. Mai hem pensat que tornarem a ser empresonats.

El ministeri públic els atribueix delictes de pertinença a organització terrorista, tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa.

— Ens esperàvem qualsevol resolució repressiva del poder judicial. Tot és un muntatge. Vam sortir després de tres mesos a la presó perquè la Guàrdia Civil va fer un informe reconeixent que no hi havia ni armes ni explosius. El veritable fàstic judicial és que encara mantinguin aquestes acusacions sense cap mena de prova.

La pena és més alta fins i tot que la que demanaven pels presos polítics.

— Sí, sí, l'objectiu d'aquesta operació, com tantes altres en els últims anys, és la desmobilització. Abans de la sentència de l'1-O, volien desmobilitzar els CDR perquè preveien unes mobilitzacions fortes. No se'n van sortir.

La Fiscalia, a diferència del que ha fet en el cas del Tsunami, sí que veu indicis de terrorisme. Ha estat una gerra d'aigua freda l'aval a les tesis del jutge Manuel García Castellón?

— Tenim un sistema judicial que està molt lluny de ser propi d'un estat democràtic. Qualsevol resolució judicial era possible. No és una gerra d'aigua freda perquè volen anar per totes. La causa del Tsunami s'instrueix per terrorisme amb els criteris i indicis que tots ja coneixem. Tot plegat és una vergonya.

La llei d'amnistia exclou explícitament els casos de terrorisme condemnats per sentència ferma. Creu que per tempos se'n podran beneficiar, d'aquesta llei?

— Serà molt difícil que abans de l'abril, que serà la data límit per votar-se al Congrés, arribi el judici. Però no les tenim totes. És possible i ens neguiteja que en les pròximes setmanes, sense cap garantia judicial i de pressa i corrent, es convoqui el judici.

Més enllà del calendari, considera que el poder judicial pot negar-se a concedir l'amnistia?

— Un jutjat ha suspès el judici contra els encausats pel tall de les vies a Girona l'1-O del 2018 perquè preveu que aquesta causa entri en l'amnistia, però pot ser també que ens trobem altres jutges que consideren que la nostra no hi entri i vulguin fer el judici com més aviat millor.

Avala el suport d'ERC i de Junts a la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia?

— El conflicte necessita resoldre's políticament. I l'amnistia és molt bona i necessària en aquest conflicte polític, però no ha de ser un punt final, sinó d'inici. Aquest procés no s'acaba fins que Catalunya no pugui decidir el seu futur. Mentre això no passi, el Procés no s'ha tancat. Però és un alliberament, lògicament, i és necessari. És un reconeixement de l'Estat que el conflicte no s'ha de judicialitzar.

La coordinadora dels CDR de Catalunya ha rebutjat l'amnistia. Comparteix aquest posicionament?

— El comparteixo perquè es considera que aquesta amnistia és un punt final i hem d'estar a l'aguait. L'amnistia està molt bé, però no hem fet res malament.

Tornem al 23-S del 2019. S'esperaven una ràtzia contra els CDR o la detenció els agafa a contrapeu?

— Ja sabíem que anaven darrere nostre, com també de l'ANC o d'Òmnium, com s'ha vist amb l'espionatge. No estàvem fent res il·legal i les nostres reunions eren públiques, no clandestines.

Existia aquest denominat Equip de Resposta Tàctica al CDR?

— No. De les 13 encausades moltes no ens coneixíem. No era un grup que fes coses conjuntament. És un muntatge sense cap mena de prova.

I per què seleccionen aquestes persones concretes?

— Com ja va passar amb la causa de la Tamara i de l'Adri, volien condemnar el moviment independentista com a terrorista. La Fiscalia diu que som una banda criminal armada. M'acusen de tinença d'armes quan de casa meva es van emportar una estelada i un disc dur amb fotos de les meves filles.

Com va ser l'operatiu per detenir-los?

— La Guàrdia Civil sabia perfectament el 23-S que no entrava a casa d'un terrorista. Gaudien i reien davant meu. A casa meva i d'un altre company van arribar abans les càmeres de televisió, que no la Guàrdia Civil, cosa que demostra que la seva pretensió era una altra. I la Guàrdia Civil ja sabia, el mateix 23, que no hi havia ni armes ni explosius. Això no era important. El que era important era la pel·lícula muntada amb la seva repercussió.

I els deixen en llibertat provisional amb fiances simbòliques després de presentar-los com els terroristes més perillosos.

— Mantenen l'acusació i estem en llibertat. És contradictori i vergonyós perquè no hi ha cap prova que ens incrimini.

Després es va parlar de precursors d'explosius. Com s'explica, en qualsevol cas, que tinguessin aquest material?

— No és la primera causa en què passa això. No soc un expert en química, però únicament tenia lleixiu o algun altre producte, que són productes que tothom pot tenir a casa.

Un dels encausats sí que va reconèixer haver comprat productes químics i haver fet proves.

— Per fer actes terroristes, va dir? Potser volia fer proves per fer una foguera o alguna altra història. Per fer actes terroristes segur que no perquè això no té el suport de ningú.

També se'ls acusa de voler ocupar el Parlament el dia de la sentència.

— L'ocupació del Parlament era una acció de la qual es parlava públicament molt temps enrere. El 3-O del 2017 ja se'n parlava per reivindicar l'autodeterminació. Però era un moviment civil, no un acte criminal.

Era un debat que estava sobre la taula als CDR?

— Era un debat dins i fora dels CDR. Ocupar el Parlament com un acte de desobediència civil tenia el suport de molta gent i entitats. Era una idea que planava i fins i tot una Diada va acabar a les portes del Parlament.

La Guàrdia Civil deia que hi havia imatges i documents amb informacions precises d'objectius.

— A casa meva, no. Potser era informació d'activitats i mobilitzacions que es van fer temps enrere.

Però parla de mapes i fotografies de llocs concrets.

— A casa meva, no. I crec que la resta de companyes tampoc en tenien.