BarcelonaEl diputat de la CUP, Carles Riera, ha estat escollit aquest dimarts secretari tercer del Parlament en substitució de Pau Juvillà. Abans, ha conversat amb l'ARA i s'ha mostrat disposat a defensar sobirania de la cambra per mirar d'evitar que s'inhabilitin altres càrrecs com el seu company de files.
¿Entra a la mesa amb voluntat de desobeir resolucions com la de la JEC contra Juvillà?
— Amb la intenció de fer-ho tan bé i dignament com Juvillà. També per contribuir que al Parlament s’hi pugui votar de tot sense que la Constitució sigui un límit. No oblidem que fa pocs dies el TC ens va tornar a recordar que no podem ni parlar d'algunes qüestions.
¿Com pot contribuir-hi si això ja no ha estat així en l’època de Forcadell, Torrent i Borràs?
— En l’època de Forcadell sí que vam poder fer-ho amb les conseqüències repressives que ja coneixem, malauradament. Estem disposats a assumir totes les responsabilitats i conseqüències, però cal consolidar majories disposades a defensar la sobirania del Parlament.
¿Està disposat que l’inhabilitin?
— Evidentment. A assumir qualsevol conseqüència per dur a terme el programa pel qual ens han votat. En la legislatura passada ens vam oferir a entrar a la mesa per prendre determinades decisions que podien tenir conseqüències repressives. I per deixar clar que no era un tema de cadires, amb el compromís signat que un cop s’hagués pres aquella decisió ens tornàvem a retirar.
La presidenta Borràs va ser molt crítica amb la CUP i ERC acusant-los de no voler assumir la desobediència col·lectiva que proposava i que incloïa Parlament i Govern.
— Discrepo absolutament de la presidenta Borràs. La desobediència es produeix quan Juvillà es nega a retirar els llaços grocs o Reguant a respondre a Vox al Suprem. El que no podem pretendre és estar en un marc autonòmic i funcionar com si fóssim sobirans. Cal defensar la sobirania del Parlament fins al límit per demostrar que si no som independents no podrem assolir la plenitud de drets.
¿Mentrestant no és possible la desobediència?
— Hem de crear les condicions de ruptura democràtica amb l’Estat com al 2017 i generar aquest procés de desobediència institucional. Mantenint aquesta unitat que és la que ens dona la força, vam plantejar desobeir la JEC, però ens vam trobar sols. Quan seguíem defensant que Juvillà era diputat, ni cobrava el sou, ni se’l convocava al ple i no se li acceptava, des de la presidència del Parlament, la delegació de vot. Va arribar un punt en què no se’ns va acompanyar.
I aquí hi ha responsabilitats?
— La presidenta Borràs va dir que aniria tan lluny com volgués anar Juvillà i la CUP i fins a les últimes conseqüències, però al primer embat, que era davant la JEC, se’ns deia una cosa però se'n feia i se'n signava una altra. En l'àmbit antirepressiu cal unitat per desgastar l’Estat i reforçar l’independentisme. L’objectiu no és aferrar-se al càrrec, és demostrar que hi ha repressió.
¿Si un funcionari s'hi nega se l’ha de fer fora o protegir-lo?
— Hi ha responsabilitats que les han d’assumir els polítics i no els funcionaris, com ja van fer Forcadell o Ponsatí. Hem d'assumir encara que sigui excepcionalment determinades funcions dels funcionaris i crear el marc juridicopolític perquè els funcionaris en lloc d’obeir la legalitat espanyola puguin obeir la nostra. Ara ni estem en un escenari com el 2017 ni tenim un full de ruta.
¿El Govern ha traït els acords amb la CUP?
— No s'estan complint els requisits de l'acord d'investidura, que implicava exercir l’autodeterminació i un gir a l'esquerra en aquesta legislatura. No podem continuar invertint diners en macroprojectes de l’antiga sociovergència mentre hi ha desnonaments cada dia.
¿Seguiran, doncs, a l'oposició?
— No podem estar en un altre lloc, nosaltres no ens hem mogut de la nostra posició.
¿El Govern es pot oblidar dels seus vots per als pressupostos de l’any que ve?
— Ara mateix no podríem votar un pressupost com l'anterior per la seva composició i per l’enfocament de la legislatura. El Govern ens ho fia tot a una taula de diàleg que no va enlloc perquè el PSOE no vol abordar l’amnistia i un referèndum. Posem data al referèndum amb el reconeixement internacional necessari per poder-lo celebrar amb garanties i aplicar-ne els resultats.
¿En lloc de rebutjar¡r els pressupostos, no hauria estat més contundent la qüestió de confiança?
— Si avui [el president] se sotmetés a una qüestió de confiança no l'avalaríem. I la unitat independentista no es mesura fonamentalment pels acords de gestió autonòmica, perquè tenim projectes de país totalment diferents, sinó amb la capacitat de compartir una estratègia de conflicte amb l’Estat per l’autodeterminació. Arribar a un acord facilitarà acords en altres terrenys.
