Maria Vergés: "La Vall d'Aran no ha volgut marxar mai d'Espanya"

BarcelonaMaria Vergés es va convertir dimecres en la primera síndica d'Aran que intervé davant del ple del Parlament per parlar de l'autogovern gràcies a un canvi del reglament de la cambra. La dirigent d'Unitat Aranesa (UA), formació vinculada al PSC, repassa els reptes d'aquest territori occità i el procés d'independència de Catalunya.

Dimecres va ser el primer cop que el màxim representant de l'Aran va poder parlar al ple del Parlament. Per què no s'havia pogut fer fins ara?

— El 2015 es va aprovar una modificació de la llei de règim especial de l'Aran en què es va acordar que, com a mínim un cop a l'any, el Parlament fes un debat sobre l'estat de l'autogovern de l'Aran. La mateixa llei establia que es podia fer davant del ple, però topava amb el reglament del Parlament i es va començar a fer el 2020 a la comissió d'afers institucionals. Ara els grups van sol·licitar que es pogués fer al ple. És un primer pas perquè aquesta compareixença es pugui fer sempre aquí i fins i tot es pugui celebrar un ple monogràfic sobre l'Aran un cop a l'any per desenvolupar l'autogovern aranès.

També reclamen que l'Aran tingui sempre un diputat aranès amb elecció directa.

— No és una reclamació nova, sinó que ve de les primeres eleccions el 1980. Llavors el Consell General d'Aran provisional va reclamar representació directa al Parlament com territori més singular, perquè no depengués de la voluntat dels partits i es garantís l'ús de l'aranès a la cambra com a tercera llengua oficial. Això toca el sistema electoral i és complex perquè fa molts anys que [la llei electoral] està aturada, però l'Aran pot ser l'instrument per desencallar-la.

De fet, l'ús de l'aranès és molt poc freqüent al Parlament, tot i estar aprovat.

— En alguns plens concrets s'ha utilitzat, però en el dia a dia no és present i creiem que és injust. Seria un gran impuls, perquè el parla un 20% de la població de l'Aran i la Unesco diu que una llengua està en risc quan està per sota del 30%; a més, ara ho hem aconseguit al Congrés, on sí que hi ha un diputat aranès que el pot fer servir.

Quines són les principals reivindicacions de l'Aran?

— Hi ha qüestions de fa molt de temps. El desplegament de la mateixa llei del 2015, l'actualització dels traspassos o la situació de la llengua. No són només qüestions econòmiques, sinó que volem consolidar l'autonomia. L'objectiu últim és arribar al màxim autogovern perquè la gestió des de la proximitat és la millor garantia que les polítiques públiques tinguin les persones al centre.

La manca d'inversió és una altra assignatura pendent?

— La inversió ha quedat diluïda pel traspàs de competències. L'últim estudi de la Cambra de Comerç de Lleida diu que des del 2001 fins al 2021 la inversió va ser del 2% del total de la demarcació de Lleida, i el 2022, de l'1%. Necessitem un centre cultural, remodelar l'hospital, que té 40 anys, o ampliar a tres carrils la carretera entre Viella i Baqueira, que tenia una partida que no s'ha aplicat.

Comparteix que no es financi la neu artificial, com vol el Govern?

— La sequera és un problema transversal, però no la patim. Baqueira és una estació privada que ha fet inversions que permeten que no es perdi gairebé ni un gota d'aigua. No demonitzem el turisme perquè és el motor econòmic, però necessitem diversificar l'economia.

Si s'hagués independitzat Catalunya, què haurien fet?

— El 2017 no governava i no puc parlar per ells. El dret a decidir s'exerceix cada quatre anys a les eleccions. Si Catalunya hagués decidit independitzar-se unilateralment, l'Aran hauria volgut dir-hi la seva. L'Aran s'ha destacat al llarg de la història per ser un territori de pacte. Som una terra de frontera que ha defensat sempre la voluntat de ser i de no voler marxar d'enlloc, sinó de refermar les relacions amb els territoris veïns perquè, ara com ara, és impossible plantejar-se estar sol en un món globalitzat.

No marxarien d'Espanya mai?

— No. Es pot extrapolar als resultats electorals dels últims 20 anys. La gent, quan té l'oportunitat d'expressar-se, ho fa en aquest sentit, des del respecte legítim a les aspiracions de l'independentisme.

I si la independència fos acordada?

— Això és parlar de política ficció. Els conflictes s'han de resoldre políticament i si el parer [de la ciutadania el 2017] en el seu moment hagués estat més clar i evident potser estaríem en una altra situació, però ara toca parlar de les necessitats de la gent. El que pugui arribar ha d'estar en el marc constitucional i legal perquè garanteix que es pugui consolidar.