BarcelonaBrian Bartés (1992) té aquest dimarts el primer dels dos judicis als quals s'haurà d'enfrontar en els pròxims mesos. Després dels presos polítics i de l'activista informàtic Joel Muñoz, aquest jove de Mollet del Vallès és l'independentista amb una petició de presó més elevada. La Fiscalia, però també la Generalitat, que encara està personada en la causa, li demana per a ell fins a 9 anys i tres mesos per les protestes del Tsunami al Camp Nou el dia del clàssic del 2019 i del consell de ministres a Barcelona d'un any abans.
Com va anar la seva detenció el dia de l'acció del Tsunami al Camp Nou?
— Vaig respondre a la convocatòria de Tsunami com ja havia fet el dia de l'aeroport i del tall de la frontera. Vaig anar-hi amb un company de la feina. Tot estava molt tranquil fins que els Mossos van carregar. Els aldarulls els van provocar ells. Durant els incidents, un noi que no coneixia es va plantar enmig de la Travessera de les Corts per bloquejar el pas dels furgons i la policia va baixar i va començar a atonyinar-lo. La gent, com jo, es va apropar per defensar-lo perquè no feia res i suposo que allà em van començar a seguir.
El detenen quan marxava?
— Enmig de les càrregues vaig perdre el meu company i vaig decidir marxar perquè no em volia quedar sol. De tornada, un home vestit de paisà em va agafar per l’esquena i em va dir que anés amb ell, però li vaig dir que no i vaig girar el carrer, però allà quatre agents més de paisà em van tirar a terra i em van trencar les ulleres de la força amb què ho van fer. Em van començar a fer preguntes sobre un noi d'una motxilla groga que no coneixia de res. Em van tenir gairebé una hora tancat al cotxe i em va agafar un atac d’angoixa i vaig començar a donar cops a la porta perquè m’estava ofegant. El metge em va receptar una medicació que no em van donar fins que va arribar la meva advocada, tot i que la vaig demanar diverses vegades.
Quants dies va passar a comissaria?
— Tres dies rebent un tracte arrogant. El vàter estava embussat i la cel·la s'omplia d'orina i merda i no l'arreglaven. Quan vaig sortir, l’advocada em va informar que m'acusaven d'atemptat contra l’autoritat, desordres públics i lesions lleus i que em demanaven tres anys i mig de presó. Jo no vaig colpejar ningú. De fet, quan la gent es va acostar a la policia per defensar el noi, em vaig entrebancar i em vaig apartar per no prendre mal.
Poc temps després l'imputen per una altra causa.
— Dos mesos després, un dia que no vaig anar a treballar, els Mossos es van presentar a l'oficina i van demanar el meu telèfon i em van trucar per dir-me que anés a la comissaria més propera per rebre una notificació. Un agent em va confessar que feia una setmana que em seguien i, en no anar a la feina, van preguntar-li al meu cap els motius. L’advocada em va dir que m’esperés a anar-hi amb ella. I sort que ho vaig fer.
Per què?
— No era una notificació, era una detenció pels fets del consell de ministres. La segona detenció era fruit de la primera, sense antecedents no em podien ficar a la presó i buscaven imatges d’una altra manifestació per imputar-me nous delictes. En aquella manifestació no em van identificar ni em van detenir i vaig marxar cap a casa tranquil·lament. I dos anys després em detenien, no té cap sentit. No em jutgen per uns fets concrets, sinó per unes idees i per exercir el meu dret a manifestar-me.
Com afronta el primer judici?
— Molt tranquil perquè sé els motius reals del meu processament. Passi el que passi no estaré sol. Si entro a la presó sé que a fora molta gent m'estarà esperant i lluitant perquè en pugui sortir.
Li van notificar la data del segon judici durant la roda de premsa que va fer dilluns per denunciar el seu cas.
— Dues agents judicials van interrompre la roda de premsa per lliurar-me una citació judicial quan l'hauria d’haver rebut a casa. Tinc un domicili conegut i responc a les trucades. És una intimidació en tota regla. A vuit dies del judici es veu clara la intenció. Aquest segon judici serà el 12 de maig.
Com valora la resposta del Tsunami?
— Fatal. Es van oferir per donar suport econòmic i legal als represaliats i ho vaig demanar. Em van dir que m’esperés, que estaven amb la causa de la Jonquera, però la resposta no ha arribat mai. El seu correu ja no funciona. Ha desaparegut i ha deixat molts activistes penjats.
I la de la Generalitat?
— No pot potenciar el moviment i després presentar-se com a acusació. En la meva primera causa em va acusar per desordres públics, un càrrec que la Fiscalia no havia demanat. I ara gràcies a la Generalitat puc entrar a la presó perquè l'advocat privat del mosso ha heretat l'escrit d'acusació de la Generalitat, que formalment no ha dit que es retira encara de la causa, que inclou desordres públics. Si la pena era de dos anys màxim, que no implica presó si no tens antecedents, a l’acusar-me per desordres públics puja a tres anys i tres mesos. M’estic enfrontant a 9 anys i 3 mesos de presó per respondre a una crida de les nostres institucions i jo no he fet mal a ningú.
