Tots els (diferents) camins dels indultats fora de la presó
Van compartir més de mil dies la condició de presos polítics, però en sortir de la presó, ara fa un any, van separar els seus camins. Els nou líders indultats no han renunciat a fer política, però l’exerceixen de manera molt diferent
Si Turull va fer un pas endavant, Sànchez va fer-lo al costat cedint-li, precisament, el lloc de secretari general de Junts. Paradoxalment, l’exlíder de l’ANC ha exercit més temps el poder al partit des de dins de la presó que des de fora. La seva següent missió l’allunyarà del combat polític del dia a dia: té previst dirigir la fundació de la Crida Nacional per la República, el futur think tank de JxCat. Una manera de seguir influint, però des d’una òptica diferent.
No va renunciar mai a exercir la seva influència a Junts però, a diferència de Junqueras, és des de fa només un mes que ha assumit tots els galons de la seva organització, concretament els de secretari general del partit. En convivència amb la presidenta del Parlament i també de Junts, l’exconseller té la missió de recosir un partit on massa sovint es veuen les diferents faccions, amb el gran objectiu de tornar a conquerir la presidència de la Generalitat.
L’exconseller d’Exteriors va entrar a la direcció d’ERC mentre era a la presó i s’hi manté com a vice secretari general de Prospectiva i Agenda 2030. Però, al marge d’això, es podria dir que actualment centra una part de la seva activitat a la reflexió. Va liderar l’elaboració de l’últim full de ruta d’ERC –que renovava l’aposta pel diàleg–, ha presentat la tesi doctoral i està escrivint llibres, per exemple un sobre el respecte i un altre sobre l‘esport i la política.
Als seus 67 anys ja està jubilada, però no es pot dir que l’expresidenta del Parlament tingui l’agenda buida. És copresidenta de l’Assamblea de Dones d’ERC, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua, del grup promotor del Pacte Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i presideix l’associació de memòria històrica Amics de Casa Macià. A vegades encara troba temps per voltar per Catalunya i presentar el seu llibre Escrivim el futur amb tinta lila.
El seu és un cas singular. En lloc de saltar de les entitats als partits, com van fer en el seu dia Jordi Sànchez i Carme Forcadell, ell ha fet el camí a la inversa. Des del febrer passat és vocal de la nova junta d’Òmnium Cultural, liderada per Xavier Antich, i se’l pot veure sovint als actes. Tot i això el seu present laboral és al sector privat. Des de la planta 15 de l’edifici de la seva seu barcelonina, l’exconseller d’Interior exerceix d’advocat al gabinet jurídic de Mediapro.
L’exconsellera copresideix amb Forcadell l’assemblea de Dones d’ERC i treballa com a tècnica a la Fundació Josep Irla, vinculada al partit. El seu pas per la presó no l’ha allunyat dels seus orígens polítics, el sindicalisme. Encara milita a la UGT i ha estat preparant-se per dirigir, de cara al curs vinent, un curs d’especialització en mediació laboral a la Universitat de Girona. També ronda amunt i avall presentant el llibre que ha escrit amb la seva germana Montse.
L’autor de la cèlebre frase “Ho tornarem a fer” és l’ex pres polític que viu més allunyat dels focus. Per sorpresa de molts, el gener passat va anunciar que deixava la presidència d’Òmnium i ho va fer atrevint-se a plantejar que calien “nous lideratges” per pilotar el Procés, sobretot ara que entre els partits regna la desunió. Des de llavors centra els seus esforços en la seva empresa d’embalatge, Aranow, que està buscant expandir-se internacionalment.
Un dels indultats que menys es prodiga públicament, potser perquè viu centrat en el seu salt al sector privat. L’exconseller de Territori treballa a la Mútua de Terrassa com a director de Compromís Verd amb l’objectiu de “descarbonitzar” l’activitat de l’entitat. No ha deixat del tot la presó, ja que a vegades hi torna per entrevistar-se amb algun pres per al seu programa de 8TV, Cel·la 61. També hi ha convidat algun dels seus excompanys presos polítics.
El pas per la presó no li va arrabassar la condició de president d’ERC i, un cop en llibertat, està posant en pràctica el lideratge bicèfal que busquen els republicans: Aragonès porta la batuta de la Generalitat i ell la del partit. Per fer-ho, Junqueras s’ha bolcat en l’elaboració de les candidatures municipals, la presentació de candidats i el disseny de la doctrina de la formació. És el líder més longeu de la política catalana i no hi ha senyals que vulgui deixar la primera línia.