Tots els cops de porta de l'Estat a un referèndum pactat

BarcelonaEsquerra assegura que aconseguir un referèndum pactat amb l'Estat no és "impossible", perquè el govern espanyol s'ha avingut a indultar els presos polítics, a suprimir el delicte de sedició i a aprovar una llei d'amnistia, tot i que al principi s'hi negava. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, recorda que tot plegat ha estat gràcies a l'aritmètica parlamentària i al fet que l'independentisme sigui decisiu per a la governabilitat de l'Estat. La seva tesi és, doncs, que ara també poden forçar el president espanyol, Pedro Sánchez, a acceptar un referèndum. Ara bé, la història dels últims anys demostra que si hi ha una qüestió en la qual l'executiu espanyol no ha cedit mai és precisament aquesta, la mare dels ous del conflicte català. De fet, totes les peticions que ha fet l'independentisme per pactar una consulta sobre la independència de Catalunya han rebut el cop de porta de l'Estat.

Des que va començar el Procés, l'independentisme ha utilitzat diverses fórmules per demanar al govern espanyol un referèndum acordat abans de tirar pel dret i agafar el camí de la unilateralitat. Va passar abans de la consulta del 9-N i abans de l'1-O, però també han reactivat aquestes peticions els governs posteriors al 2017. Sense anar més lluny, aquesta setmana ho ha fet el president Pere Aragonès.

Els nos abans del 9-N i l'1-O

Des del 2012, els partits independentistes han provat de demanar un referèndum tant al Congrés com també directament al govern espanyol. Fa dotze anys, per exemple, Esquerra, al costat d'Amaiur i el BNG, van intentar debatre a la cambra baixa una proposició de llei per defensar el dret a l'autodeterminació dels pobles, però la mesa del Congrés no la va ni admetre a tràmit. Aquesta qüestió també ha estat present en moltes de les sessions de control al president espanyol, fos del PSOE o del PP. Tots dos partits s'han posicionat sempre en el mateix sentit, en contra de celebrar un referèndum a Catalunya.

També s'hi van oposar quan Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van traslladar al Congrés la petició del Parlament de delegar les competències a través de l'article 150.2 de la Constitució perquè la Generalitat convoqués una consulta. Va ser el 8 d'abril del 2014 i llavors l'Estat també hi va tancar la porta. El Govern d'Artur Mas –que un any abans també havia demanat per carta a Mariano Rajoy una consulta– va assumir la via unilateral i va convocar el 9-N. El govern espanyol va portar aquell referèndum als tribunals, que van inhabilitar l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. Anys més tard, el Tribunal de Comptes també els va obligar a retornar els diners que havia costat la consulta.

Ja amb Carles Puigdemont al Govern, l'expresident de la Generalitat va tornar a posar sobre la taula del llavors president espanyol, Mariano Rajoy, una consulta pactada dins de les 46 peticions que li va fer arribar per escrit en la reunió que van mantenir tots dos a la Moncloa. L'exlíder popular hi va tornar a tancar la porta. Aquesta petició va ser el 20 d'abril del 2016. Quatre mesos després, Puigdemont es comprometia davant del Parlament a celebrar un referèndum a Catalunya amb l'aval de l'Estat o sense. Tot plegat va desembocar en l'1-O i en el posterior empresonament dels líders independentistes i desenes d'encausats arran de la sentència del judici del Procés.

De la reunió de Pedralbes a la taula de diàleg

La repressió per l'1-O va deixar tocat el moviment independentista i no va ser fins gairebé un any després, ja amb Quim Torra com a president de la Generalitat, que el Govern va tornar a reclamar a la Moncloa un referèndum. Ho va fer el mateix Torra en la reunió que va mantenir amb Pedro Sánchez el juliol del 2018 i que va rebre el no del president espanyol. Mesos més tard, Torra i Sánchez es van reunir al Palau de Pedralbes per intentar donar continuïtat al desgel en les relacions Estat-Generalitat. La trobada va acabar amb el compromís de les dues parts de vehicular una "proposta política" per solucionar el conflicte català. Tot plegat va quedar en standby per la convocatòria d'eleccions anticipades de l'abril del 2019, després que Esquerra tombés els pressupostos estatals.

Amb la sentència del Procés, l'octubre del 2019, el diàleg amb l'Estat el van reprendre els republicans quan, a canvi d'investir Pedro Sánchez, van pactar amb el PSOE obrir una taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa. Una eina que ha servit per tirar endavant els indults i eliminar el delicte de sedició. Ara bé, el govern espanyol s'ha desentès de tots els intents de demanar un referèndum que l'independentisme ha fet en aquesta taula. Hi ha una nova taula entre el PSOE i Junts des de la investidura de Pedro Sánchez, en què els juntaires també volen negociar el referèndum tot i el rebuig frontal dels socialistes.

L'oposició a l'acord de claredat

Tampoc s'ha avingut a parlar de l'última proposta que va fer el Govern de Pere Aragonès: un acord de claredat amb l'Estat per pactar una consulta. El president de la Generalitat la va llançar el 27 de setembre del 2022 des del Parlament i aquell mateix dia la Moncloa ja va rebutjar l'oferta. Fa pocs mesos, Aragonès va fer públic l'informe que van elaborar un grup d'experts amb diferents propostes per votar sobre la independència de Catalunya. De totes, el Govern es va fer seva la que ha defensat sempre: un referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquesta setmana l'Institut d'Estudis de l'Autogovern va fer públic l'informe sobre els camins jurídics per donar sortida a aquest referèndum i va posar sobre la taula fer servir la via de l'article 92 de la Constitució, tal com el sobiranisme ja havia proposat fa una dècada a través dels informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional. El mateix dia, el govern espanyol hi va tornar a tancar la porta.