Tots els cops que Pedro Sánchez i el PSOE han rebutjat l'amnistia

BarcelonaNomés tres dies abans de les eleccions, el candidat socialista, Pedro Sánchez, tancava la porta a parlar d'autodeterminació o amnistia, les dues grans demandes dels partits independentistes. "Ens han demanat el referèndum i l'amnistia, i no se'ls ha donat cap de les dues coses", afirmava en una entrevista a La Sexta traient pit. El resultat de les eleccions generals, però, ha alterat els plans del president espanyol –com abans ja li va passar amb els indults–, que ha vist com ara Junts, que té la clau de la investidura, li exigeix aquesta mesura de gràcia per ser investit. En la represa del curs polític, Sánchez, sense citar aquestes dues demandes, va afirmar que és "el moment de la política" i de "girar full" i va subratllar que la legislatura passada va adoptar "mesures valentes, arriscades i a vegades incompreses" en referència als indults, i va afegir que ara toca "ser coherents" i "seguir avançant en aquest propòsit per la convivència". Unes declaracions que obren la via a seguir amb la desjudicialització del Procés, tot i que fins ara tant el president espanyol com la resta de ministres s'havien negat a abordar l'amnistia. De fet, la mesa del Congrés, sota la presidència de Meritxell Batet, va vetar portar l'amnistia a debat el març del 2021.

Només cal repassar l'hemeroteca per comprovar el rebuig sistemàtic del socialisme a l'amnistia. Just abans de la segona reunió de la taula de diàleg, que es va celebrar al Palau de la Generalitat el 15 de setembre del 2021, Sánchez rebutjava parlar-ne. "Si volem avançar en la taula de diàleg haurem de començar a parlar de les coses que més ens apropen perquè si només parlem d'amnistia i autodeterminació és una imposició, no és diàleg ni negociació", responia al Senat a preguntes d'Esquerra. En la compareixença posterior a la trobada, no es movia ni un mil·límetre en la seva oposició. "És la seva proposta, però per a nosaltres no és possible i no només perquè la Constitució espanyola no ho incorpora, sinó perquè la societat catalana no pot patir més fractures després de la pandèmia", va reblar, malgrat que la majoria de la societat catalana, segons les enquestes, defensa aquestes dues propostes per resoldre el conflicte polític.

Des de l'inici del seu mandat, Sánchez s'ha negat en rodó a negociar una possible amnistia i fins i tot ha criticat Podem, el seu soci de govern, per suggerir aquesta possibilitat. "Tenim discrepàncies evidents amb ells quan reclamen l'amnistia", va insistir. El seu argument sempre ha estat el mateix: que ni la legislació ni la carta magna preveuen aquesta mesura. Com un mantra, la resta de membres socialistes del seu govern han repetit aquesta idea per rebutjar aquesta solució. "L'amnistia no és plantejable en un Estat constitucional i democràtic perquè això seria suprimir literalment un dels tres poders de l'Estat, que és el poder judicial", deia fa dos anys la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, mà dreta de Sánchez.

Iceta, el gran defensor dels indults i prou

Després de la concessió dels indults, el llavors ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va marcar distàncies amb l'amnistia. "L'amnistia, que no cap a la Constitució, és l’oblit; l’indult no oblida, perdona per construir un futur millor", va assenyalar. De fet, el ministre de Cultura i exprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va ser el primer dirigent socialista en posar sobre la taula els indults als presos polítics, també s'ha posicionat sempre en contra de l'amnistia, com ha fet el seu successor, Salvador Illa. Un cop Junqueras, Sànchez, Cuixart i companyia van sortir de la presó, Iceta va avisar: "No hi haurà amnistia, ni autodeterminació, hi haurà diàleg i política". Abans que sortissin de Lledoners, també es va mostrar desafiant amb l'independentisme: "Els direm «no torneu a enganyar els catalans». Ho van fer una vegada prometent una independència en 18 mesos. Ara volen tornar-ho a fer prometent amnistia i autodeterminació. No hi haurà ni una cosa ni l'altra".

Fa menys d'un any, Iceta insistia en el seu posicionament: "Es tracta d'un procediment absolutament extraordinari que es produeix quan hi ha un canvi de règim. No és el cas". Aquest dijous, però, ja evitava pronunciar-se sobre la llei d'amnistia que reclama Junts i apel·lava a la necessitat de recuperar la “convivència”. I la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va evitar respondre dimarts les preguntes que li feien els periodistes sobre si l'amnistia encaixava o no en la Constitució, fins al punt que va retirar la paraula a Fernando Grande-Marlaska quan li van demanar sobre aquesta qüestió. Fa quatre anys, justament un mes abans que es repetissin les eleccions generals del 2019, el ministre de l'Interior sentenciava que l'amnistia no estava reconeguda en l'ordenament jurídic. Eren altres temps.