Toc d'atenció del Parlament Europeu a Espanya pel Catalangate

EstrasburgEl Parlament Europeu no es rendeix i insisteix a Espanya que investigui de manera "plena, justa i efectiva" el Catalangate. Tot i que el govern espanyol ha evitat en tot moment col·laborar amb la investigació de l'Eurocambra, que ha sigut incapaç de confirmar que l'Estat va espiar fins a 65 líders polítics i civils catalanistes, els europarlamentaris no perden l'esperança. "S'han d'aclarir tots els presumptes casos d'utilització de programes espia, fins i tot els 47 casos que segueixen sense estar clar si van ser objectius del CNI", assenyala el text de recomanacions que s'ha aprovat al ple d'aquest dijous per una majoria aclaparadora (411 vots a favor, 97 en contra i 37 abstencions).

L'Eurocambra també demana a l'Estat que "faciliti" a les víctimes dels "atacs" un "accés adequat a les autoritzacions judicials del Tribunal Suprem" que, en teoria, van permetre que se'ls espiés, i que els garanteixi un judici "sense demora, imparcial i exhaustiu". D'altra banda, considera necessari que el govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, "iniciï la reforma del marc jurídic del CNI que va anunciar el maig del 2022" i que convidi a participar en la investigació l'Europol, "que podria contribuir-hi amb coneixements tècnics".

En tot cas, el Parlament Europeu no pot obligar ni garantir que el govern espanyol, efectivament, acabi duent a terme la investigació i la resta de recomanacions. I, de fet, la comissió Pegasus del Parlament Europeu s'ha queixat en reiterades ocasions que cap dels estats membres implicats, com Polònia o Hongria, no els han facilitat tota la informació que els han requerit i, per aquest motiu, han vist el procés de recerca molt limitat.

Tampoc hi ha ajudat gaire el paper de Brussel·les, que s'hi ha posat de perfil. "No fa la sensació que la Comissió Europea cregui que és una crisi de la democràcia i l'estat de dret [...]. S'han de prendre mesures, és inacceptable que la democràcia estigui sent destruïda des de dins pels mateixos governs", va criticar aquest dimecres en roda de premsa la ponent del text, la liberal neerlandesa Sophie In't Veld.

Les esmenes de Vox queden en res

El text de recomanacions que s'ha aprovat al global de l'Eurocambra és molt similar al que ja es va acordar a la comissió Pegasus a principis del mes passat. D'aquesta manera, les esmenes de l'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé han quedat en res i ha fracassat en el seu intent d'incloure en el text de recomanacions final que els fets de l'octubre del 2017 "van ser un cop d'estat contra Espanya", que "alguns dels investigadors del Citizenlab [l'entitat que va destapar el Catalangate] estaven connectats amb el moviment independentista" o que l'espionatge "complia la legalitat espanyola".

En aquest sentit, l'eurodiputada d'Esquerra i vicepresidenta de la comissió Pegasus Diana Riba s'ha mostrat "raonablement satisfeta" amb el text sobre les recomanacions. Tot i això, ha criticat que no s'hagi optat per instar a la prohibició del programa Pegasus mentre no hi hagi un marc legal europeu que el reguli. De fet, els representants de Junts s'han abstingut en la votació per aquest motiu. "Programes com Pegasus són contraris a l'estat de dret. Per això, des de sempre n'hem defensat la seva prohibició o, si no, com a mínim establir una moratòria d'ús", ha argumentat Junts per Twitter.

Al seu torn, l'eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas s'ha congratulat que no surti cap menció explícita al concepte Catalangate en les recomanacions dirigides expressament a Espanya i que la resta del text es limiti a recollir els fets i, a diferència de l'informe de la investigació, no doni per fet que l'Estat va espiar 65 independentistes ni ho denunciï com un escàndol.