Mas, sobre la seva no-resposta a Estrasburg i l'arxivament del cas 9-N: "Ha sigut un malentès"

Brussel·lesEl Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha desestimat la demanda de l'expresident de la Generalitat Artur Mas contra Espanya per la condemna de desobediència com a responsable de l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. El tribunal d'Estrasburg assegura en un comunicat que ni l'exlíder de CiU ni el seu advocat, Xavier Melero, van contestar-los quan havien de presentar observacions en resposta a l'Estat i ha considerat "per unanimitat" que no tenien la "intenció" de continuar la seva demanda sobre vulneració de drets humans.

Tanmateix, el lletrat argumenta en declaracions a l'ARA que no havia de presentar noves al·legacions de forma obligatòria i Mas ho qualifica d'un "simple malentès" entre les dues parts. En aquest sentit, l'expresident ha dit en declaracions als mitjans que és "una llàstima" perquè és una "oportunitat perduda" per aconseguir una "victòria moral i política" a la cort d'Estrasburg. "Volíem fer notar una vegada més que el sistema judicial espanyol amb el tema del procés sobiranista català ha lesionat drets fonamentals", ha assenyalat Mas.

Ara bé, el mateix expresident ha recordat que, com que el TEDH no ha entrat a valorar el fons de la demanda, "no estableix cap precedent". També ha assegurat que no és "l'última oportunitat" perquè el TEDH es pronunciï a favor de per la justícia europea per fets relacionats amb el Procés, sinó que encara queden una "pila" de casos oberts per l'1-O.

Tot i que l'advocat de Mas assegura que el tràmit no era obligatori, el tribunal d'Estrasburg assegura que va avisar l'equip legal de l'expresident en més d'una ocasió. Per primer cop, el 9 d'octubre del 2023, i tenia temps per respondre fins al 20 de novembre del 2023. Aleshores, com que Mas ja no responia, el TEDH li va recordar que en casos com aquest podia directament "excloure la seva demanda de la llista d'assumptes" pendents.

Una vegada va superar el termini "concedit per presentar observacions", el tribunal europeu va donar-li una segona oportunitat. El 17 de gener del 2024 el van tornar a convidar a presentar els seus arguments, a tot estirar abans del 12 de febrer d'enguany. Fins i tot, l'equip legal de Mas es va connectar al servei de comunicació electrònica del TEDH el 19 de gener i, per tant, estava al corrent de l'evolució de la seva demanda. "Tot i això, no vam rebre cap resposta del demandant ni cap representant legal seu", conclou el comunicat del tribunal europeu.

Melero admet que l'"ha sorprès" la decisió del TEDH i assegura que era "plenament conscient del tràmit", però creia que "no és preceptiu" i que no fer-lo no "implicava un desistiment de la demanda". "Ho continuo creient, no hi havia cap motiu per ampliar les al·legacions de la demanda. No havia passat res nou, eren exactament les mateixes", ha remarcat en una trucada telefònica.

En aquest sentit, l'advocat de Mas ha dit que ja està "estudiant" quins són els següents passos que pot fer per demostrar al tribunal d'Estrasburg que no ha desistit de la demanda contra Espanya. "És que no entenc com el tribunal ho pot equiparar a un desistiment per part de la part actora", ha insistit el lletrat.

Les condemnes del 9-N

Mas va decidir portar al TEDH la sentència contra el 9-N, que el va condemnar per desobediència a un any i un mes d'inhabilitació i a una multa de 36.000 euros, perquè considerava que havia violat el principi de legalitat i posava en dubte que els fets fossin de caràcter penal. L'expresident també va denunciar que la decisió de la justícia espanyola d'anul·lar la consulta del 9-N no va ser "prou precisa, concreta i categòrica". De fet, la Generalitat, en aquell moment, va canviar el nom de la consulta que hi havia prevista i n'hi va dir procés participatiu, que es va celebrar igualment.

Per aquest motiu, Mas va al·legar que la seva condemna vulnerava l'article 7 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que impedeix condemnar algú per una acció que en el moment de ser comesa no constitueix una infracció segons el dret estatal o internacional.

Mas no va ser l'únic condemnat per aquest motiu. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també va condemnar el març del 2017 per delictes de desobediència l'exvicepresidenta Joana Ortega a 1 any i 9 mesos d'inhabilitació, i l'exconsellera Irene Rigau a un any. Amb la decisió d'Estrasburg, però, aquesta causa arriba al final del seu recorregut, ja que no hi ha possibilitats de recórrer enlloc més.