El Suprem obre judici oral contra Reguant per no haver respost a Vox al judici de l'1-O
La diputada de la CUP insta l'independentisme a utilitzar el cas com un "bumerang" contra l'Estat
BarcelonaNomés sis dies després que el TSJC condemnés a sis mesos d'inhabilitació i 1.080 euros de multa per un delicte de desobediència el secretari tercer de la mesa del Parlament i exregidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, per no haver despenjat uns llaços grocs del seu despatx municipal a les eleccions locals del 2019, aquest dilluns la formació anticapitalista ha anunciat que la seva companya de files, Eulàlia Reguant, també haurà d'asseure's al banc dels acusats pel mateix delicte. El Tribunal Suprem ha notificat a l'exregidora de Barcelona, a través del TSJC, que obre judici oral contra ella per haver-se negat a respondre a les preguntes de Vox al judici de l'1-O, motiu pel qual ja va ser sancionada amb 2.500 euros. La Fiscalia li demana sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència greu. Reguant, com Juvillà, s'exposa doncs a perdre l'escó al Parlament.
La CUP ha revelat que la notificació del Suprem els va arribar el 24 de novembre passat i que presentaran un escrit reclamant la seva absolució, paral·lelament a un altre reclamant la nul·litat del procés, perquè Reguant era aforada i la instrucció la va obrir el jutjat d'instrucció número 10 de Madrid. "L'objectiu és que el Suprem torni a començar la instrucció de la causa, perquè és aforada", ha assenyalat el diputat Xavi Pellicer. El cas de l'exdiputat Antonio Baños, que també es va negar a respondre a Vox, sí que seguirà el seu curs al jutjat d’instrucció número 10, perquè no és diputat.
Després de denunciar que "l'Estat vol anul·lar la voluntat política de l’independentisme", Reguant, acompanyada de la resta de diputats de la formació, ha instat el moviment a tornar "la repressió com un bumerang des del Parlament" i ha recordat la condemna a Juvillà o els procediments judicials oberts contra els diputats d’ERC, Josep Maria Jové o Lluís Salvadó, amb la finalitat de denunciar "la deriva autoritària de l’Estat".
Com ja va fer durant la seva declaració davant del jutjat d'instrucció número 10 de Madrid el 25 de febrer de l'any passat, quan va refermar que no va respondre a les preguntes de l'extrema dreta acollint-se a l'objecció de consciència, Reguant ha dit aquest dilluns que es tracta d'una "decisió col·lectiva" perquè "acceptar la presència de qui nega drets fonamentals és una declaració d’intencions del poder judicial". "La presència de Vox evidenciava que era impossible obtenir justícia, com vam veure després amb la sentència de l’1-O", ha dit.
La diputada cupaire ha denunciat que la presència de Vox com a acusació particular en el judici als presos polítics "no es pot entendre com una anomalia de l’Estat, perquè segueix personant-se en altres causes", i ha afegit que l’extrema dreta "s’ha anat transformant des de la Transició" mantenint una "estreta vinculació amb la judicatura".