On són ara les urnes de l'1-O?

El diumenge posterior al referèndum de l'1-O, els veïns de Sant Julià de Ramis tornaven a votar si volien que Catalunya fos independent. Una setmana abans no ho havien pogut fer, si més no al pavelló, on justament havia de votar el president Carles Puigdemont. La Guàrdia Civil hi va irrompre violentament i es va endur les tres urnes que hi havia. Aquest cop ho van fer en una urna de l'1-O que els va regalar el municipi veí de Quart i que ara conserven a l'entrada del pavelló en una vitrina. "Vam decidir deixar-la aquí perquè és el lloc on havíem de votar", explica l'alcalde Marc Puigtió. "No teníem urna i vam fer una crida als pobles veïns per si ens en podien donar una i Quart de seguida s'hi va oferir", explica Jaume Casamitjana, de l'ANC de Sant Julià de Ramis. "Nosaltres en teníem tres i ells cap i com que volien fer un referèndum simbòlic no vam dubtar-ho ni un moment", corrobora l'aleshores coordinador de l'ANC a Quart, Quim Vilar, que en va tenir una a casa, que ara té el nou responsable de l'entitat a Quart. "Qui és el coordinador se la queda i quan deixi el càrrec faré el mateix", explica Xavier Castelltort.

La tercera urna se la va quedar l'exregidor d'ERC, Xavier Córdova. Vivia prop del CAP, on es va votar perquè l'Ajuntament es va negar a cedir cap espai, i li van donar a ell per un tema logístic. "No la considero meva sinó del poble", deixa clar el dirigent republicà, que revela que abans de tenir-la a les mans no l'havia vist. Ell no, però companys del seu partit sí. ERC va comandar la distribució de les urnes i bona part de les 6.500 que es van distribuir pel país són ara en pisos i cases de militants republicans, però també d'altres partits i entitats independentistes, sobretot l'ANC, que van participar en el referèndum. És el cas del republicà Xavi Camps, que va ser alcalde de Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), que se'n va quedar una que va tenir a l'Ajuntament fins que van traslladar les dependències municipals. "No volia que es perdés en el trasllat i la tinc a casa ara", diu mentre ensenya les paperetes i el full amb el recompte, que va superar el cens perquè van venir a votar veïns de municipis afectats per les càrregues com Garrigàs.

Que se les quedessin els que van participar en la seva organització no era, però, el que s'havia pactat prèviament. "Tal com han vingut han de tornar", assegura que li van dir de l'organització a Agnès Fàbregas, expresidenta dels republicans a l'Alt Empordà, que va coordinar la distribució de les urnes a la comarca. Ella mateixa va ser l'encarregada d'anar-les a buscar poble a poble després de la vaga del 3-0 i les va portar d'amagat a unes dependències del consell comarcal fins que un responsable de l'operatiu se les va endur un altre cop. La majoria dels 68 municipis les van retornar, però alguns, com l'alcalde de Palau, se les van voler quedar.

"La gent que no es va arromangar perquè el referèndum fos possible no es va emportar cap urna a casa", assenyala un coordinador comarcal, que va tenir en dos magatzems les 800 urnes que es van utilitzar al Vallès Occidental i part de l'Oriental i que van repartir només tres dies abans de la votació. Corrobora que la distribució de les urnes va ser exclusivament cosa d'ERC, "amb una xarxa de militants molt disciplinada que actuava com un exèrcit" i que als col·legis sí que hi havia gent d'altres partits i entitats. Tots ells són els que es van endur les urnes cap a casa. A ell no n'hi van tornar cap i en té una de rebot. "Un amic de Puigdemont em va demanar que n'hi guardés una, però en va aconseguir una altra i me la vaig poder quedar", diu sense amagar que era una peça molt cobejada: "Tothom en volia".

Sí que en té unes quantes, però només de reserva, el responsable d'un dels vuit grans magatzems de Catalunya on es van portar les urnes des de la Catalunya Nord a principis d'agost i s'hi van estar fins al setembre, quan es van distribuir en magatzems més petits com els del Vallès. "Tinc urnes que em van retornar de pobles on no es van fer servir", explica mentre detalla que no sap la destinació de la resta d'urnes perquè les va distribuir a gent amb qui no ha tornat a tenir-hi contacte. "En vaig repartir moltes, però desconeixia a qui les donava", explica per subratllar les precaucions que es prenien com ara no quedar mai als magatzems ni en domicilis particulars.

I les urnes que va requisar la policia?

Hi va haver urnes que les van requisar les forces de seguretat. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van tancar 92 punts de votació i se'n van endur desenes d'urnes, i els Mossos 141 més, d’on es van endur 400 urnes més. Fonts dels Mossos expliquen que es troben en diferents magatzems o dipòsits policials, a l'espera que l'autoritat judicial en determini la destinació final. "No són totes en un únic lloc, n'hi ha arreu de Catalunya", exposen les mateixes fonts per subratllar que no totes són al complex central d'Egara. La Guàrdia Civil, per la seva banda, diu que les urnes que van decomissar eren "residuals" perquè es van centrar més a buscar documentació i que no en tenen a cap comandància. Sí que confirmen que els 2,5 milions de paperetes que van requisar el 28 de setembre a Igualada, en un dels pocs èxits policials, sí que es van destruir a instàncies del TSJC després de guardar-se a la caserna de Sant Andreu de la Barca.

D'altres urnes que es van salvar de l'escomesa policial s'han lliurat a museus, arxius municipals o associacions com a fons històric. És el cas del Museu d'Història de Catalunya, que conserva als magatzems una de les urnes amb paperetes que es va poder salvar de l'Escola Ramon Llull, un dels epicentres de la violència policial a Barcelona l'1-O, i que va lliurar un dels responsables de la logística d'aquell centre. L'Arxiu Tarradellas, al monestir de Poblet, també guarda una icònica urna. La que presidia l’escalinata del Parlament el 27-O després de la declaració d’independència. La va portar el llavors diputat de JxSí, Ferran Civit, de l'Escola Martí Poch a l'Espluga de Francolí, el seu poble natal. No se n'ha quedat sense. A casa en té una de les que no es van fer servir.

Altres ajuntaments, com els de Solsona, Cervera i Guissona, també han cedit urnes als museus municipals. L'alcaldessa de Camarasa, en canvi, ha volgut que l'única urna que es va fer servir en aquest municipi de la Noguera es quedi a l'Ajuntament i no se l'emportarà a casa el dia que plegui. "L’1-O va ser del poble i és coherent que es trobi al lloc de màxima representació i més quan la votació es va fer aquí", diu la republicana Elisabet Lizaso, que subratlla que també és "un homenatge als alcaldes que vam donar la cara pel referèndum". I en el seu cas l'urna té un valor incalculable: "No en teníem cap de recanvi i patíem perquè a Menàrguens sí que hi va anar la Guàrdia Civil".