Els set joves independentistes condemnats a qui només l'amnistia pot salvar de la presó
Tots ells han rebut penes de tres o quatre anys per les mobilitzacions del Procés
BarcelonaL'amnistia està monopolitzant el debat sobre la investidura de Pedro Sánchez i les converses entre els partits independentistes i el PSOE se centren en la fórmula per acabar amb la repressió posterior al 2017. Una amnistia que partits i entitats sobiranistes volen que inclogui tots els represaliats. També els joves encausats per les mobilitzacions posteriors a l'1-O. De fet, set joves ja tenen sentència ferma i podrien entrar a la presó en els pròxims mesos si els seus recursos no prosperen i la mesura de gràcia no arriba abans.
Un dels casos més coneguts és el de Dani Gallardo, que fa dos anys es va traslladar a viure a Barcelona. Aquest jove andalús de 25 anys va ser condemnat el passat 1 de juny a quatre anys de presó acusat de desordres públics, resistència a l'autoritat i lesions per pegar amb un pal un policia en una manifestació a Madrid contra la sentència del judici de l'1-O. Des del passat 24 de juliol tenia deu dies per ingressar a la presó voluntàriament, però el termini que va marcar el Tribunal Suprem ha quedat aturat temporalment pel recurs presentat al TC que demana que se suspengui la condemna. És la seva última bala per evitar la presó, on ja va estar un any i un mes, fins que va quedar en llibertat provisional un cop celebrat el judici, el novembre del 2020. És l'encausat que més temps va passar empresonat preventivament.
Un altre dels casos més mediàtics és el d'Adrián Sas. El jove vilafranquí de 34 anys va presentar el març del 2022 un recurs de cassació al Suprem contra la sentència que el va condemnar a tres anys i mig per pegar a un policia en el primer aniversari de l'1-O. Sosté que es va vulnerar la seva presumpció d'innocència i que no es va respectar la cadena d'imatges amb què se'l va identificar. La condemna de Sas va arribar després que JxCat i ERC es comprometessin públicament a retirar l'acusació particular de la Generalitat. El dia del judici, però, l'advocat del Govern no ho va fer i el cas va acabar vist per a sentència amb les mateixes peticions de pena de presó, també les de la Fiscalia, com va criticar Alerta Solidària, que porta totes les causes menys la de Gallardo.
Ara fa un any, Oriol Calvo també va ser condemnat a 4 anys, 1 mes i 16 de dies per un delicte de desordres i atemptat contra l'autoritat per llançar pedres contra la línia policial en les protestes per la sentència del Procés a la capital catalana. Com en el cas de Sas, la sentència se sustenta únicament en la declaració de dos agents dels Mossos, ja que no hi ha cap altra prova que ratifiqui la seva versió. La defensa d'aquest jove del barri del Poble-sec, que té la mateixa edat que Gallardo, també va presentar recurs contra la sentència ara fa un any perquè no es va acreditar en cap cas la participació del condemnat en els aldarulls. La defensa, que va acceptar que Calvo era al lloc dels fets, va denunciar en el recurs que "ser al lloc inadequat en el moment equivocat" no pot ser "prova suficient" per condemnar-lo.
Un altre encausat amb condemna ferma és l'Abel, acusat de participar en l'agressió que va patir un espanyolista després d'una manifestació contra Jusapol el novembre del 2018. Al gener, l'Audiència de Barcelona va rebutjar el recurs que va presentar la defensa i el va condemnar a 3 anys i 9 mesos de presó amb l'agreujant de delicte d'odi perquè considera demostrat que feia tasques de vigilància mentre un altre jove (que encara està en cerca i captura) va empènyer la víctima per les escales del metro d'Urquinaona.
Sentències aquest mateix any
La darrera sentència ferma per les mobilitzacions del Procés va arribar a mitjans de juliol. L’Audiència de Barcelona va condemnar tres joves de Granollers a tres anys de presó per llançar pedres a una furgoneta dels Mossos en les protestes de l’1 d’octubre del 2020. Se’ls va acusar d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat, però el veredicte els va absoldre del de desordres públics perquè no s’havia pogut acreditar que fessin barricades o cremessin contenidors després de la manifestació pel tercer aniversari de l’1-O, convocada per l’ANC i Òmnium.
Un altre encausat, Víctor Verdejo, té sentència de primera instància. L'Audiència de Barcelona el va condemnar a tres anys de presó al desembre perquè considera provat que l'home va llançar una ampolla de vidre i una pedra a la línia policial i que va agredir els agents que el van detenir durant la protesta de Tsunami Democràtic en el clàssic al Camp Nou. La defensa va presentar un recurs d’apel·lació per “absència de proves” i va denunciar que el tribunal només tingués en compte la versió “parcial i interessada” dels agents.
Qui té la pena més elevada és el jove escocès de 33 anys William Aitken, a qui l’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar a cinc anys i un mes de presó per desordres públics i atemptat contra l'autoritat el mes de juny de l'any passat. En el seu cas, però, és per la participació en les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasél a Barcelona, que no està clar que acabin entrant en l'amnistia. La sentència, com tota la resta, es fonamenta en el testimoni de dos mossos d’esquadra, una declaració que els magistrats van considerar “absolutament concloent”. L'acusen de moure contenidors per impedir el pas de la policia i de calar-hi foc amb l’ajut d’un company seu que no va ser identificat. També de fer servir un monopatí, que el tribunal va qualificar d'"instrument perillós", per trencar llambordes, i de llençar pedres contra furgonetes de la BRIMO en el tercer dia de protestes. Aitken sempre ha defensat que es va trobar la manifestació per casualitat i que es va quedar al lloc dels fets fotografiant els aldarulls fins que va ser arrestat per un agent de paisà.