Sánchez legitima Puigdemont com a actor polític als ulls d'Europa

EstrasburgDes de l'inici de les negociacions entre Junts i el PSOE, hi havia el gran dubte sobre si hi hauria foto entre l'expresident de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Fins a aquest dimecres, però, ni tan sols s'havien vist les cares. Concretament, des de l'agost del 2017. Llavors Puigdemont ocupava la presidència de la Generalitat i Sánchez acabava de recuperar el lideratge del PSOE. Tots dos van participar en la manifestació del 26 d'agost per recordar les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils i un dia abans, fora dels focus, havien dinat junts, amb el referèndum de l'1-O com a principal tema de conversa. El que va passar després se sap de sobres: el PSOE va criticar la violència policial durant les votacions, però va donar suport a l'aplicació del 155 i Sánchez es va passar diversos anys –ja com a president– reclamant que Puigdemont i la resta dels líders del Procés paguessin per haver vulnerat la llei. Tot això ha quedat superat per la nova estratègia del diàleg entre els uns i els altres. Sis anys després, els dos líders polítics s'han tornat a trobar en públic i Sánchez ha legitimat Puigdemont com a actor polític als ulls d'Europa.

Han coincidit a la seu d'Estrasburg del Parlament Europeu i, tot i que han evitat l'encaixada de mans per desactivar una lectura que no acaba d'interessar a cap dels dos, s'han interpel·lat a l'hemicicle, amb Sánchez defensant obertament l'amnistia en el ple de l'Eurocambra com un pas endavant cap a la "convivència" entre Catalunya i Espanya. El president espanyol, de fet, ha instat directament Puigdemont a continuar amb el diàleg per acabar amb el conflicte. "Està a les nostres mans aconseguir-ho, per la via de la negociació, de la Constitució i de la política", ha dit mentre la dreta espanyola (i gran part de l'europea) posava el crit al cel.

Puigdemont ha decidit continuar amb el to conciliador que ja va caracteritzar la seva reacció d'aquest dimarts, quan es va confirmar que el català no serà oficial a la UE durant la presidència espanyola del Consell, i s'ha limitat a recordar a Sánchez que ha de complir amb els acords d'investidura. En aquest sentit, ha criticat que a diferència del president espanyol ell no pugui parlar al Parlament Europeu la seva llengua materna i li ha tornat a demanar que aconsegueixi que en un futur es pugui parlar català a les institucions europees. "Les oportunitats s'han d'aprofitar. Si es deixen passar, les conseqüències no són agradables", ha advertit l'eurodiputat català.

Ara bé, l'expresident no ha volgut entrar en detalls sobre quines podrien ser aquestes conseqüències i més aviat ha tret pes a l'amenaça velada. A preguntes dels periodistes, que l'han perseguit pels passadissos del Parlament Europeu entre corredisses i empentes, ha apuntat que no anava dirigit concretament a l'aprovació dels pressupostos generals, els quals tornaran a necessitar el suport de Junts per tirar endavant. "Això és una altra pantalla", s'ha limitat a respondre l'expresident.

Els nous enemics de Sánchez

L'independentisme català ha passat d'estar enfrontat a Sánchez a ser-ne aliat en una fase de diàleg que encara no se sap on arribarà. En canvi, els que antigament havien estat els seus aliats contra el referèndum són avui els seus principals enemics. Sánchez ha aprofitat la sessió per adreçar-se directament a Manfred Weber, el president del grup parlamentari del Partit Popular Europeu (PPE), que ha intentat espatllar la compareixença del cap de govern espanyol. Ha lamentat que es faci ressò dels arguments dels conservadors espanyols i "repeteixi" els discursos que li envien de la seu de Génova. "Estic molt content que després de 20 anys li hagi començat a interessar la política espanyola. Però informi's sobre el que passa, no es cregui el que diuen els seus companys", li ha recomanat Sánchez.

Abans de la rèplica de Sánchez, el president del PPE havia tornat a carregar amb duresa contra la llei d'amnistia i els acords d'investidura, i ha retret al president del govern espanyol que pacti amb "extremistes i separatistes". "Com pot ser que estigui cinc anys al poder dient que l'amnistia és inconstitucional i després l'acordi?", s'ha preguntat Weber. Fins i tot, el dirigent alemany ha amenaçat Sánchez amb fer una comissió d'investigació del Parlament Europeu sobre l'amnistia i l'estat de dret a Espanya, tal com es va fer amb l'escàndol de Pegasus, si bé aquests processos mai s'obren per una qüestió interna i que només afecta un estat membre.

Tanmateix, cal recordar que el PPE tampoc manté un cordó sanitari gaire estricte amb l'extrema dreta i que Weber, que és una de les veus més escorades a la dreta del seu partit, no ha dubtat a adoptar el discurs de la ultradreta, sobretot en migració i ecologisme. De fet, la mateixa presidenta de la Comissió Europea, la també conservadora Ursula von der Leyen, ha evitat pronunciar les expressions "estat de dret" i "amnistia" en la seva intervenció i ha felicitat Sánchez per fer front a "les circumstàncies que suposen un repte" per a la Unió Europea, com són la guerra d'Ucraïna i la d'Israel i Palestina, la crisi energètica o, entre d'altres, la crisi migratòria.

Més enllà de Weber, la gran majoria d'intervencions les han protagonitzat eurodiputats espanyols i catalans. La popular Dolors Montserrat, com en l'anterior debat sobre l'amnistia a l'Eurocambra, ha sigut una de les veus més contundents contra Sánchez, a qui ha acusat d'"acabar amb la llibertat judicial" d'Espanya per mantenir-se al poder. En la mateixa línia, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez ha criticat que el govern espanyol hagi "vilipendiat el poder polític de la presidència del Consell de la UE" per intentar fer oficial el català a la UE i, en canvi, segons ell, hagi deixat en segon pla acords comercials com el Mercosur. Tot i la pressió de Ciutadans, però, la resta d'eurodiputats del grup dels liberals han evitat parlar sobre l'amnistia i s'han limitat a fer una defensa general de l'estat de dret.

L'estirabot més destacat l'ha tornat a protagonitzar l'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé, que és una de les veus més falangistes del partit d'extrema dreta. Ha titllat d'"antidemocràtic" el govern de Sánchez i l'ha comparat al Front Republicà, que el 1936 va amnistiar, entre d'altres, Lluís Companys. "Mesos més tard, el líder espiritual d'aquests tres [Puigdemont, Comín i Ponsatí], Lluís Companys, es va convertir en el responsable de l'assassinat de més de 8.000 espanyols", ha afirmat Buxadé.