Alex Salmond: “Per fer el referèndum com el vaig fer jo necessitareu 30 anys”

PradaL’ex primer ministre escocès Alex Salmond (Linlithgow, 1954) està de visita aquests dies als Països Catalans. Amb l’horitzó d’un nou referèndum escocès el 2023, Salmond és pessimista amb el fet que els tribunals britànics avalin la prerrogativa d’Edimburg per convocar-lo. L’artífex del referèndum del 2014 i ara líder del seu propi partit, l'Alba Party, després d'un enfrontament amb la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, atén l’ARA el mateix dia que ha intervingut a la Universitat Catalana d’Estiu. En un acte a Prada, ha recomanat als partits independentistes que trobin un full de ruta comú per superar la “decepció del fracàs” de l’1-O.

Els tribunals decidiran si Escòcia pot convocar una consulta. ¿És un bon camí el que ha triat Sturgeon?

— No. Proposo una campanya molt més forta d’acció parlamentària, acció popular i d’iniciatives diplomàtiques per assegurar un altre escenari com el del 2014. El Regne Unit és molt més dèbil ara que fa 10 anys: no forma part d’Europa, està afectat per una crisi econòmica, el partit conservador està dividit. És el moment idoni per pressionar. El problema és que no es pot demanar a un tribunal del Regne Unit que decideixi sobre un tema de llei internacional. És interessant perquè si comparem, Catalunya i Escòcia no han escollit el millor moment per iniciar els processos, i Irlanda sí.  

Catalunya i Espanya tenen una taula de negociació.

— Estic molt més a favor de la cooperació internacional entre moviments nacionalistes. La gent no es volia alinear amb el moviment nacionalista d’Irlanda, per exemple, per la seva història de violència, però això ja s’ha acabat. Les circumstàncies que inhibien la cooperació entre els moviments nacionalistes català, escocès i irlandès són coses del passat. El que hem de fer ara és comparar escenaris i aprendre de les errades dels altres. Escòcia està en una posició diferent ara, ja que no és membre de la UE. Per tant, som molt més lliures.

Des de Catalunya s’ha tendit a idealitzar Downing Street per haver permès el referèndum del 2014. Però va costar molt, no?

— Sí, van ser 30 anys de planificació. S’ha de treballar de valent, i no és ràpid. He llegit llibres sobre el procés català que diuen "Fem-ho com el procés escocès, o com el procés de Salmond". Però necessitareu 30 anys... Per tant, com s’ha de fer? Presentant a l’estat alternatives que són menys atractives. Vaig dir al primer ministre Cameron que si no ho permetia jo faria el meu propi referèndum. S’ha de fer un procés d’entendre el teu oponent. Un referèndum pactat és el millor camí. Això sí, no hi ha un referèndum legal o il·legal.

A Catalunya li ha faltat paciència?

— Això no ho puc dir. Si analitzem l’últim segle, veiem que s’ha progressat molt en aquest aspecte. Irlanda ha progressat molt. Mira el seu estatus actual, i amb possibilitats d’esdevenir una Irlanda unida en un futur. Fa 50 anys Catalunya estava sota el poder de Franco, i ara és una comunitat autònoma. Fa 25 anys, a Escòcia, en les eleccions generals del 1997, no hi havia cap escó independentista. Cap. Tots tres hem progressat. Catalunya ha defensat la seva cultura, la seva llengua, amb molta força i paciència, i ha aconseguit mobilitzar la població a favor de la independència. I això era inimaginable fa 30 anys. Si ens centrem en l’1-O podríem dir que no va ser un triomf, al contrari, però sí que es pot considerar un triomf de la població. 

Els partits independentistes catalans no es posen d’acord amb el nou rumb.

— No hi ha res dolent en tenir diferents partits a favor de la independència. En el cas d’Escòcia, per exemple, hi ha independentistes que són partidaris de la monarquia, i n’hi ha d’altres que no, que no creuen en la monarquia britànica. Quan es tracta de decidir, per exemple, referèndum o eleccions sí o no, s’ha de tenir l’habilitat de convèncer i unir.

¿Va ser una bona idea crear el seu propi partit, l’Alba, que va aconseguir un 2,3% dels vots?

— Era necessari. L’SNP no continuava perseguint, segons molta gent, la independència d’Escòcia. Molta gent creia que el moment de continuar amb el procés seria després del Brexit, però el Brexit va arribar i res de res. Per tant, el partit té potencial d’èxit. Al principi, amb l’SNP teníem tres diputats...

Com és la seva relació amb Sturgeon?

— No és bona. Però el nostre objectiu és la independència i, per tant, la nostra relació no és important.

Va ser absolt de totes les acusacions de delictes sexuals. Tot i això, ¿la causa ha pogut acabar amb la seva carrera política?

— Tot plegat ha tingut un impacte personal, però no hem de mirar el passat, sinó que ens hem de centrar en el futur.

Per tant, ¿continuarà com a líder del partit?

— Sí, i espero fer campanya per al referèndum de l’any que ve. Si no hi ha referèndum, volem saber per què, i si hi ha eleccions generals, hauríem de tenir un front nacionalista escocès unit.

¿Ara confia que Europa es posicioni a favor d’Escòcia?

— El Regne Unit era un membre lleial de la UE. Ara hem de trobar aliats dins d’Europa. Irlanda hauria de ser una aliada tant d’Escòcia com de Catalunya. És una de les tasques que tenim. Els països de la UE són lleials entre ells; per tant, hi ha més marge per a Escòcia fora de la UE, que per a Catalunya, que és a dins. Charles Michel va ser l'únic primer ministre a tot Europa que el 2017 va expressar el seu rebuig a la violència de la policia espanyola. Però va ser l’únic. Per què? Doncs perquè simpatitzés o no amb la causa catalana ningú vol fer enfadar un company del club.