Lluís Llach: "Puigdemont i Junqueras no han de continuar al capdavant dels seus partits"

BarcelonaLluís Llach afronta la seva primera Diada com a president de l'ANC. El màxim responsable de l'entitat confia que aquest Onze de Setembre sigui un punt d'inflexió per reactivar el moviment després de la pèrdua de la majoria independentista al Parlament i l'arribada a la Generalitat de Salvador Illa, al qual continua titllant de parafeixista.

Què ha de ser aquest Onze de setembre?

— Un dia per reunir-se i celebrar que l’Onze de Setembre vam començar a resistir. Hem de celebrar aquella resistència que ens ha permès conviure fins ara, i a més hem de celebrar que tenim molta feina per fer.

Tem una desmobilització?

— Hi ha un desengany de molta gent, però jo sempre diferencio l'independentisme institucional, que està desgavellat, i l'independentisme social, que està indemne.

No han presentat el manifest de la Diada encara.

— Una de les coses maques d'aquest Onze de Setembre és que ens hem posat d'acord totes les entitats per fer-lo conjuntament. No l’hem fet públic, però està consensuat i el direm entre tots. O sigui que cadascú renuncia al seu petit protagonisme per dir a la societat que estem en una situació tan greu que totes les entitats, que a vegades hem competit, ens hem posat d'acord, però no ha estat gens fàcil.

L’objectiu de l’independentisme ara ha de ser fer impossible el govern de Salvador Illa?

— Catalunya no està en una situació revolucionària. Això vol dir que la independència no és per a demà. Crec que els independentistes hem de renacionalitzar la desnacionalització que ha patit el país durant els últims anys per un comportament polític molt difícil d'entendre. Practicar la desobediència democràtica civil. Fer de Rosa Parks. No podem anar pel món amb un lliri a la mà quan l'Estat va com va. Hem d'anar com a mínim amb un cactus, que punxi una mica.

En un Parlament atomitzat s’han de mantenir els blocs o es pot arribar a pactes amb els socialistes?

— Un espanyolista recalcitrant com Illa no ens aportarà res del que hagi pactat amb qui sigui; amb el règim del 78, amb aquesta Espanya de matriu castellana imperial que ens espolia i fa que els Països Catalans siguin els únics en números vermells, com si fóssim una colònia. I ara vindran Illa i Sánchez a arreglar-ho, quan té una revolta interna i el PP està a punt de defenestrar-lo portant-lo als tribunals?

Ha dit que desconfia del pacte sobre finançament. Si Catalunya té l'oportunitat d'aconseguir un finançament millor ha d'intentar-ho, com a mínim? 

— Depèn del preu. Podrien haver anat a unes segones eleccions, amb la previsió de millorar i que hi hagués més unitat.

I si hi hagués hagut el mateix resultat?

— Obligar Illa a pactar amb el PP, a veure com s'ho fa.

Encara que el que estigui en joc sigui l’aigua o l’habitatge?

— Estem pagant les conseqüències d'una colonització, d'un autonomisme que no ens porta enlloc.

Però és millor tenir el PP al govern espanyol o l'independentisme condicionant-lo?

— El primer que hem d’intentar és refer el desgavell que hi ha hagut en l’independentisme institucional, i no sé si amb els mateixos... 

És el moment que Junqueras i Puigdemont facin un pas al costat?

— Sí. El que passa és que el president a l'exili és un cas difícil. Perquè és la representació més alta que tenim d'on ha arribat la repressió espanyola a banda dels altres deu o onze presidents que han hagut de passar per situacions semblants.

Defensa el que va fer el 8 d’agost?

— És la millor defensa que es podia fer del càrrec institucional que ostenta. Un president de la Generalitat ha de poder escollir la manera d’acabar, però l’exhibició dels senyors Sallent i Elena, muntant una persecució com si fos un terrorista, no s'entén. Estan bojos o què? Hi havia altres maneres de detenir-lo.

Va ser una bona idea marxar i deixar en evidència els Mossos?

— La mediocritat dels Mossos d'Esquadra no és un problema del president. Si són uns incompetents, no és culpa del president a l'exili. El que passa és que l'ensorrament de la presidència a l'exili és un objectiu comú de molta gent en aquest país. I s'ha d'acceptar, però no és just.

Ha parlat amb Puigdemont després?

— Vaig rebre una trucada seva el mateix dia 8 d'agost a dos quarts de dotze de la nit en què em demanava que digués en nom seu que estava lliure, sa i estalvi, i em va remarcar que sobretot digués lliure. I em va dir que no m'ho deia a mi per res personal, sinó perquè com a president de l'Assemblea la gent entendria que la seva sortida no era una cosa de partit.

Ha de continuar al capdavant del partit?

— No, ha defensat la institució i ho està fent fantàsticament. Però els missatges subliminars que arriben semblen indicar la intenció de conformar un gran partit independentista sota la seva figura. Crec que, si això no ve des d'un acord tàcit amb el reconeixement de les forces d'esquerra que mai el votaran, em sembla que està condemnat al fracàs. Pot ser bo per a Junts, però no per al conjunt de l'independentisme. I l'independentisme en aquest moment necessita tenir un centreesquerra independentista que funcioni. No és una bona estratègia per assolir que l'independentisme social tingui una altra vegada el poder institucional.

Ha qualificat Salvador Illa de feixista. Ho creu de debò?

— De parafeixista, sí, jo el veia a les manifestacions on no anava ningú del PSC. És, si més no, d’un espanyolisme tan radical com els parafeixistes espanyolistes.

No és banalitzar el terme?

— Ho sento, però per a un socialista catalanista anar a les manifestacions de la ultradreta quan no hi anava ningú del seu partit no és banal.

Hi ha la frase de “Quan tot és feixisme, res és feixisme”. Veu en Illa el mateix que en Abascal?

— És ell qui ha de demostrar amb els seus actes que allò va ser un error de joventut. No hem de ser els ciutadans. És el polític que ha d'estar al servei dels ciutadans i expressar que poden confiar en ell. Jo, de moment, recordo molt bé tot allò.

Té previst reunir-s'hi?

— No, ni ell em necessita a mi per a res, ni jo el necessito a ell.

Sortiran més al carrer, ara que la Generalitat, precisament, no està ocupada per un govern independentista?

— Tenim més motius que mai per sortir al carrer. Hem de lluitar per poder tenir, ja no la independència immediata, sinó la convivència dels nostres paràmetres nacionals de catalanitat. Volem trens bons o que les escoles ensenyin bé el català o que el sistema sanitari funcioni bé.