Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig també demanen la recusació de dos dels nous magistrats del TC
Recorden que Arnaldo va considerar "malalts del sectarisme" els que discrepaven de la decisió de la Fiscalia d'interposar una querella per rebel·lió als presos polítics
Després que ho fessin ahir Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, aquest divendres Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig han demanat la recusació dels nous magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que van prendre possessió del càrrec el 18 de novembre. La defensa dels quatre exmembres del Govern afirma en l'incident de recusació, que ha avançat l'ACN, que els dos nous magistrats han pres posició "reiteradament" sobre diverses causes que els afecten, especialment pel que fa a l'1-O. Per exemple, afirmen que Arnaldo va arribar a signar un manifest on es demanava que caigués "tot el pes de la llei" sobre els recusants per l'1-O. Per això, demanen l'abstenció o la recusació dels jutges dels recursos contra aquesta causa i de tots els que se'n deriven. D'altra banda, també demanen la recusació en els recursos d'empara mixtos interposats per Puigdemont, Comín i Ponsatí contra acords de la Junta Electoral Central en contra de la seva condició d'eurodiputats, així com de la seva immunitat parlamentària.
Entre d'altres, la defensa afirma que Arnaldo s'havia posicionat anteriorment sobre la situació dels recusants. Posa com a exemple que va considerar "malalts del sectarisme" els que discrepaven de la decisió de la Fiscalia d'interposar una querella per delicte de rebel·lió contra els polítics catalans, segons va escriure en el seu últim llibre i ha dit també en altres àmbits. En resum, la defensa afirma que són "innombrables" els cops que Arnaldo ha posat de manifest la seva "absoluta manca d'imparcialitat" sobre la causa. L’escrit també retreu les seves crítiques obertes a les reclamacions d’immunitat del president Puigdemont o de la recuperació de l’escó parlamentari del vicepresident Oriol Junqueras.
També sosté que hi ha una relació d'"amistat" entre aquest magistrat i el que era fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i amb el president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, així com amb el lletrat de la Junta Electoral Central, Manuel Delgado-Iribarren. A més, considera que existeix una "estreta relació" amb el PP, "responsable" de la seva promoció al càrrec de magistrat. En el cas d'Espejel, apunta a la seva anterior condició de presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, càrrec durant el qual va tenir una participació directa o indirecta en alguns plets de les causes que afecten els recusants. També menciona l'"estreta vinculació" amb el PP i la seva afiliació a l'Associació Professional de la Magistratura, que ha demostrat una "bel·ligerància desmesurada" contra els recusants.