Junts aposta per mantenir la "tensió" amb el PSOE sense trencar el pacte

WaterlooAmb la mirada posada al congrés del cap de setmana del 27 d'octubre, Junts ha enllestit aquest dimecres el seu full de ruta de cara als pròxims anys, en el qual es marquen l'objectiu de bastir l'"alternativa" al govern de Salvador Illa, refent les relacions dins el moviment independentista i també mantenint la "confrontació" tant amb el PSC com amb el PSOE. "Cal mantenir en tensió els governs de l'Estat i de la Generalitat. Junts no se sent part de cap majoria parlamentària estable perquè l'estratègia és la de la confrontació, i si el govern del PSOE perd el nostre suport perquè incompleix els compromisos, la responsabilitat serà seva", afirma el full de ruta que ara podrà esmenar la militància del partit. Ara bé, tampoc parla de trencar l'acord amb el PSOE en cap moment: "Els pactes han de vincular les dues parts, i si es trenquen unilateralment o s'incompleixen de manera reiterada, l'única sortida lògica és plantar-se i tornar a començar". De fet, sostenen que en el context actual "les relacions polítiques amb l'estat espanyol són inevitables", tot i deixar clar que els juntaires no formen part "de cap bloc per beneficiar un partit espanyol" i que no donaran els seus vots "a canvi de res".

Aquest full de ruta s'ha traduït ja aquest dimecres amb una petició directa que ha fet l'expresident Carles Puigdemont al govern espanyol des de Waterloo, on s'ha reunit amb el grup de Junts al Parlament per preparar el debat de política general. Puigdemont ha recordat al president espanyol, Pedro Sánchez, que no té majoria i que necessita Junts: li ha demanat "negociar directament" si és que vol els seus vots per aprovar els pressupostos espanyols. Un advertiment que arriba després que Pedro Sánchez demanés ajuda aquesta setmana al Cercle d'Economia per convèncer els de Puigdemont per tirar endavant els comptes de l'Estat del 2025.

D'aquesta manera ha tret pit de la política de Junts a Madrid i de les decisions que fins ara ha pres, com per exemple tombar el sostre de despesa. A parer seu, això és "lluitar pels interessos de tots els catalans" perquè Junts està demanant més diners per als municipis i la Generalitat, ha dit. Segons ell, això ho hauria de fer el PSC perquè governa Catalunya i també Barcelona.

Salvador Illa ha estat l'altre blanc de les seves crítiques. Considera que té un executiu "fràgil" que ha engegat un procés de "desnacionalització" de Catalunya, un procés que sosté que "va començar quan el PSC va decidir abandonar la seva identitat per competir amb els vots de Cs". Per a Junts, Illa presideix un "govern espanyolista" i Puigdemont ha parlat fins i tot de "deriva sectària": li ha retret que aquest dilluns passat el president no hagi tingut "ni un minut" per recordar el setè aniversari de l'1 d'octubre. Ara bé, també ha admès que no surten els números per articular cap majoria diferent ara al Parlament amb el resultat del 12-M.

Per bastir una "alternativa", la ponència estratègica del partit defineix Junts com un partit "de govern i de lluita". Un eslògan que es tradueix en voler tornar al govern de la Generalitat, però alhora diu que els seus lideratges han d'assumir la "repressió" per assolir la independència. De fet, sobre el 2017, es refereixen com a "error" no haver fet la DUI just després de l'1-O. Pel que fa a l'estratègia a partir d'ara, proposa una "entitat paraigua" en què partits i entitats sobiranistes s'agrupin de forma "confederativa" per tal de facilitar estratègies conjuntes.

En termes sectorials, Junts situa la immigració com el "debat més important" a Catalunya ara mateix, però marca distàncies de l'extrema dreta d'Aliança Catalana, que la titlla de "nacionalpopulisme amb un pensament màgic que dona solucions simples a realitats complexes", i també amb el "pensament woke", que vol "combatre". I quines són les seves propostes? El traspàs de competències a la Generalitat per regular la immigració, a través d'una agència, i mesures com la bonificació fiscal a les empreses que facin català durant la jornada laboral; augmentar els cursos de català perquè tots els migrants tinguin el "dret" d'accedir-hi en "totes les franges horàries del dia"; "potenciar la diversitat incorporant perfils d'origen estranger al 3Cat"; o un Pacte Nacional per a l'acollida i la integració que estableixi un criteri "homogeni" sobre els "drets i deures" que es desprenen d'estar empadronat en un municipi. Pel que fa als impostos, Junts es referma en la rebaixa dels trams màxims de l'IRPF, en l'impost de societats –del 20 al 15%– i també eliminar successions.

"Nous lideratges"

D'altra banda, Puigdemont també ha enviat un missatge en clau interna. Fent un parèntesi per parlar sobre el congrés de Junts, ha apostat per "renovar missatges, discursos i lideratges" amb l'objectiu d'"ampliar l'espectre social" del partit, i s'ha mostrat confiat que dins del grup parlamentari de Junts "hi ha tots els elements per aconseguir-ho". Així, tot i que ha evitat avançar res concret, ha vingut a anticipar l'arribada de nous lideratges tant a la pròxima executiva del partit com al grup parlamentari, que presideix Albert Batet. En aquest sentit, la ponència estratègica diu: "L'independentisme necessita avui els millors lideratges de l'experiència del 2017, alhora que s'ha de comprometre a preparar el seu relleu gradual per fer emergir noves cares del futur". "Som el partit més transversal de la societat catalana, més ric, més plural, intergeneracional i interclassista", ha assegurat l'expresident.

El rol de Puigdemont

Puigdemont per ara es manté com a diputat ras, sense agafar el rol formal de cap de l'oposició, i ha traslladat als diputats que seguirà així, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat l'ARA. Alhora, tot i que no ho ha comunicat formalment, totes les fonts de Junts donen per fet que serà ell qui assumirà la presidència del partit en el congrés del cap de setmana del 27 d'octubre.

Malgrat la vigència de l'amnistia, Puigdemont continua a l'exili. Els jutges no volen aplicar-li la llei i ell amplia les crítiques també al nou executiu català, després que Illa s'hagi compromès a treballar per la "normalització" política i social de Catalunya. "Quan sentin aquesta paraula, posin-se la mà a la cartera", ha advertit, remarcant que si el grup de Junts ha de desplaçar-se a Waterloo per decidir com encara el debat de política general és precisament perquè no hi ha "normalitat".

Però Puigdemont també s'ha reivindicat: després de la seva entrada i extracció de Catalunya del 8 d'agost passat, l'expresident ha parlat d'aquella jornada com a "èxit històric". "Penjava tant d'un fil que si alguna cosa no hagués anat com estava prevista, aquesta reunió no la faríem aquí", ha dit Puigdemont mig somrient, agraint als seus companys de files que participessin en aquella jornada, malgrat que la gran majoria no sabia que el pla de Puigdemont era tornar per marxar de Catalunya.