Segona (i decisiva) vista a Luxemburg sobre la immunitat de Puigdemont

LuxemburgSi Carles Puigdemont i Toni Comín haguessin obtingut la immunitat quan van ser escollits eurodiputats en les eleccions del maig del 2019 o quan ho van sol·licitar el desembre d'aquell any, s'hauria aturat el procediment judicial contra ells impulsat pel jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Amb aquesta premissa, l'advocat els dos eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye, ha criticat en la vista oral d'aquest dijous al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) la decisió que al seu dia va prendre el llavors president del Parlament Europeu, David Sassoli –va morir el gener d'enguany–, de no tramitar la sol·licitud d'immunitat. Segons Boye, és una decisió amb "efectes jurídics", perquè hauria obligat el Tribunal Suprem a "suspendre" la causa contra l'expresident de la Generalitat i a paralitzar de manera immediata les euroordres, un greuge que Puigdemont pretén que serveixi per fixar jurisprudència perquè els eurodiputats estiguin protegits per la immunitat –no se'ls pot jutjar si no ho autoritza el plenari del Parlament Europeu– des del primer dia.

La d'aquest dijous ha estat la primera de les dues vistes sobre la immunitat que porten l'expresident a Luxemburg. Però aquest divendres arribarà el torn de la més candent, ja que el tribunal dirimirà si el procediment per retirar la immunitat tant a Puigdemont com a Comín i a Clara Ponsatí es va fer de manera irregular. De moment, aquest dijous només s'ha parlat del 2019, i l'advocat de l'Eurocambra, Niklas Görlitz, ha al·legat que Sassoli no va poder començar el procés per defensar la immunitat de Puigdemont perquè no l'hi va demanar ell, sinó 38 eurodiputats, i que, a més, la decisió de l'Eurocambra en cap cas té "efectes vinculants" per a la justícia espanyola, un posicionament, esclar, amb el qual ha coincidit amb l'advocada de l'estat espanyol, Andrea Gavela Llopis.

Boye, però, ha al·legat que Puigdemont i Comín ja eren europarlamentaris des del 13 de juny del 2019 i, per tant, que ja tenien immunitat abans de l'euroordre. Llarena hauria hagut de retirar-la fins a aconseguir el sí del Parlament Europeu per poder-los jutjar. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre del 2019 va assenyalar precisament que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, hauria d'haver estat reconegut com a eurodiputat des que la Junta Electoral Central espanyola va proclamar oficialment els resultats de les últimes eleccions europees, el 13 de juny anterior.

La vista crucial per al futur de Puigdemont

Totes les parts han assentat les bases de la discussió que continuarà aquest divendres també al TGUE a partir de les nou del matí, en què es debatrà sobre el recurs que van presentar les defenses dels eurodiputats independentistes contra el Parlament Europeu per haver-los retirat la immunitat el 9 de març de l'any passat. En l'escrit al TGUE denuncien irregularitats i manca d'imparcialitat durant la tramitació del suplicatori al comitè d'Afers Jurídics, que presideix l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Un dels exemples que posa la defensa de Puigdemont és que el comitè de l'Eurocambra va donar per instruïda la seva al·legació de 10.000 pàgines de documentació en només 24 hores i sense ni tan sols traduir-la a altres llengües.

De la sentència d'aquesta segona vista depèn la immunitat de Puigdemont i, per tant, el seu futur judicial. Ara mateix la justícia belga manté suspesa l'euroordre que va emetre el Tribunal Suprem fins que es dirimeixi si l'Eurocambra va actuar correctament retirant-li la immunitat. En cas que l'hi mantingués no hauria de patir per més euroordres, però si la perd tornaria a començar un procés judicial a Bèlgica que hauria de dirimir la seva extradició. I aquí entrarà un nou argument de la defensa: la reforma del delicte de sedició que promou el govern espanyol demostraria que Puigdemont és víctima d'una "persecució política".