El PSC torna a l'UCE per primer cop des de l'esclat del Procés

Prada de Conflent“Molta gent no té una idea clara del que és la Universitat Catalana d’Estiu”, explica el seu rector, Jordi Casassas, que intenta any a any combatre la idea que només està estructurada per escoltar-hi discurs independentista. Una idea que ha guanyat força els últims anys, en què per Prada no s'ha vist cap representant dels comuns o del PSC –els del PP ja no acostumaven a anar-hi abans–. Això ha començat a canviar aquest any. Els socialistes, absents des de l'esclat del Procés, han tornat a l'UCE i ni han estat escridassats ni se'ls ha boicotejat, malgrat el que podrien arribar a pensar alguns. El diputat del PSC i secretari primer de la mesa del Parlament, Ferran Pedret, va ser l'escollit per trencar el gel, un cop el PSC ha acceptat la invitació que havia rebutjat fins ara. Pedret va defensar una “república federal democràtica i social”, però també es va posicionar clarament en contra d’un referèndum sobre la independència”.

“Era difícil que convencés ningú, era un ambient obertament independentista”, admet Pedret passades unes hores. El socialista creu que a tot arreu on el conviden “s’ha d'anar a debatre”. Això sí, des de l’inici del Procés, els socialistes, segons explica el mateix Casassas, han rebut cada any una invitació i l'UCE rebia automàticament un no per resposta. “La pluralitat hi ha sigut sempre, una altra cosa és si la gent que ha estat convidada ha acceptat venir. I si han vingut, no hi ha hagut cap problema”, diu el rector. En un inici, la invitació anava dirigida a Salvador Illa, que no hi ha pogut anar i Pedret l’ha substituït. Un cop superats els anys més durs del Procés, el diputat socialista veu “positiu” que “es pugui tronar a debatre de manera civilitzada”. “S’ha demostrat una maduresa molt important”, afegeix Casassas.

Pedret, un dels diputats socialistes a qui molts dels seus adversaris independentistes reconeixen el to conciliador, va verbalitzar un discurs que no va sonar estrany a aquells que als anys 70 ja acudien a l'UCE. Va parlar de “catalanisme polític”, corrent que, segons ell, no té res a veure amb el“nacionalisme català”. De fet, va deixar clar que no combrega amb la idea que “cada nació ha de ser un estat”. Tot plegat combinat amb una defensa aferrissada de la taula de diàleg i, també, de la taula que els socialistes volen que hi hagi entre partits catalans. Per a Pedret, la seva participació a l'UCE no deixa de ser una mostra de “diàleg Catalunya endins”, precisament el que demanen al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

El retorn del PSC a l'UCE coincideix amb el fet, també, que per primer cop des de la tardor del 2017 s’hagin trencat els blocs independentista i constitucionalista. No per governar o per pactar uns pressupostos, però sí que Junts, ERC i el PSC van acordar la renovació dels òrgans parlamentaris. Una entesa que feia temps que s’esperava i que ha suposat un acostament de posicions.

Albiach no hi ha pogut anar

Abans del Procés, de fet, per l'UCE hi havien passat els dos presidents socialistes, Pasqual Maragall i José Montilla. Maragall hi havia arribat a anar en helicòpter, un fet que encara es recorda entre els més veterans de la universitat. També hi havien anat bona part dels dirigents d’ICV, i a alguns que ja estan fora de l'arena política, com Jaume Bosch, se'ls continua veient entre el públic. Aquest any, la universitat ha enviat una invitació a Jéssica Albiach, líder dels comuns, però no hi ha pogut anar. Fonts dels comuns reiteren que aquestes dates Albiach era fora i no han trobat cap substitut, i afegeixen que no tenen cap problema en assistir a l'UCE. En aquest sentit, Pedret apunta que hauria sigut “bo” que els comuns hi haguessin estat, una posició que comparteix el rector. De fet, Casassas concreta que, menys "l'anticatalanisme militant", que faria sentir “incòmoda” la universitat, les portes de l'UCE estan obertes a tots els partits.