Les promeses al vent del PSOE (en moments clau) sobre el català a la UE
L'oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees fa temps que està encallada, però el govern espanyol s'encarrega de mantenir les expectatives altes
Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea era una de les contrapartides de Carles Puigdemont a canvi de fer president Pedro Sánchez, i, tot i que l'anhelat reconeixement de la llengua encara ara està lluny de fer-se realitat, Junts —i amb la boca més petita el Govern— es mostra satisfet de la feina feta per la Moncloa al Consell de la UE. "Si m'haguessin dit que veuria un ministre espanyol defensant la llengua catalana amb la vehemència i la convicció amb què el ministre [José Manuel] Albares la defensa, no m'ho hauria cregut mai de la vida, mai", va dir l'expresident aquest dijous des d'Elna entre aplaudiments. Albares va ser, de fet, un dels pocs que va sortir ben parat de la conferència del candidat de Junts al 12-M.
De fet, malgrat que la iniciativa europea es troba en punt mort, l'executiu espanyol s'ha preocupat de mantenir les expectatives altes i ha fet grans promeses en favor d'aquest reconeixement de la llengua en diferents moments clau de les negociacions per a la investidura espanyola i de la tramitació de la llei l'amnistia. L'última picada d'ullet a Junts es va fer en el Consell de la UE de dimarts passat. Feia dos mesos que els ministres europeus no en parlaven fins que, de cop i volta, el 6 de març, justament la vigília de l'aprovació de la llei d'amnistia a la Comissió de Justícia del Congrés, Albares va anunciar que tornaria a portar a discussió l'oficialitat del català al Consell d'aquesta setmana. I, a finals de la setmana passada, el govern espanyol va filtrar a diferents mitjans l'última proposta per convèncer la resta de socis europeus instants abans que el Congrés votés la llei d'amnistia.
Ara bé, les diferents fonts diplomàtiques consultades per l'ARA coincideixen en criticar que el govern espanyol ho forci i ho porti a debat una altra vegada sense presentar "nous documents i informació" que fa temps que li demanen, i qualifiquen l'últim plantejament com "un refregit del que ja se sabia fins ara". "No aporten res de nou, no faran que la iniciativa avanci", diu un diplomàtic.
La discussió de dimarts passat sobre l'oficialitat del català va durar menys de deu minuts i, a hores d'ara, tal com ha pogut saber l'ARA, Espanya no ha requerit cap informe tècnic al Consell sobre les conseqüències jurídiques que podria tenir la iniciativa, cosa que li demanen des de fa mesos els estats membres per desencallar les negociacions. I, sense aquesta avaluació tècnica, fonts de la presidència del Consell de la UE asseguren que la proposta espanyola no pot avançar.
A més, el 4 de març, just abans de la votació de l'amnistia a la Comissió de Justícia del Congrés, Albares també va enviar una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per insistir que permeti parlar català a l'Eurocambra. Ja ho havia demanat l'estiu del 2022 i, des d'aleshores, la demanda està congelada.
No serà per diners
Les promeses més destacades d'Albares, però, van arribar durant les negociacions de la investidura de Sánchez. Uns dels grans compromisos adquirits pel PSOE va ser que assumiria totes les despeses de la traducció i la interpretació que comportés l'oficialitat del català. Ara bé, diferents diplomàtics consultats per l'ARA tenen "dubtes que sigui viable legalment", sobretot pel fet que un estat membre costegi individualment una part dels pressupostos comuns de la UE. "No hi ha cap precedent i no ens han dit com ho pretenen fer", constaten.
A més, la Moncloa, en una altra picada d'ullet cap a Junts i dies abans del pacte d'investidura, va demanar a la Comissió Europea que calculés les despeses que comportaria l'oficialitat del català. Brussel·les, però, va fer públic l'estudi mesos després i es va limitar a fer una estimació basada en el cost —uns 44 milions d'euros anuals— de l'oficialitat de l'irlandès, un idioma que es troba en molt pitjor estat de salut que el català i que, per tant, ha sigut especialment complicat i costós d'adherir.
Tot i aquesta inconcreció, el govern espanyol no ha demanat cap altre informe més acurat sobre els costos que permeti saber als estats membres quina quantitat hauran d'afegir potencialment. Cal recordar, en tot cas, que el preu de l'oficialitat del català no és una qüestió que preocupi els estats membres. La UE només dedica el 0,2% del seu pressupost a la traducció i interpretació de les seves 24 llengües oficials, cosa que equival a uns 80 cèntims per ciutadà comunitari a l'any.
Prioritzar el català
Un altre dels moviments d'Albares en favor de la iniciativa i que li va valdre els primers agraïments de Puigdemont, és la promesa de prioritzar el desplegament de l'oficialitat del català per davant de la del gallec o el basc. Amb això, però, no va aconseguir convèncer tampoc els socis europeus, que no ho havien demanat i no veuen quins avantatges pot tenir posar un idioma per davant de l'altre. En tot cas, va rebre un copet a l'esquena de Junts malgrat indignar els socis gallecs i bascos del govern espanyol, també imprescindibles per a la governabilitat. "Això no es mou cap endavant i sempre em pregunta pel mateix, però em sap greu dir-li que no és qüestió prioritària per a ningú", conclou un diplomàtic.