La possible inhabilitació de Reguant, una altra patata calenta per a Borràs

Barcelona / MadridAmb les brases encara enceses a l'independentisme per la retirada de l'escó al diputat de la CUP Pau Juvillà, la possible inhabilitació de la seva companya de files Eulàlia Reguant és una nova patata calenta per a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. La portaveu de la formació anticapitalista, que serà jutjada aquest dimarts i dimecres al Tribunal Suprem per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox en la macrocausa de l'1-O i que s'enfronta a una pena de sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència greu, considera que el seu cas s'assembla més al del diputat de Podem al Congrés Alberto Rodríguez que no al de Juvillà.

I en aquell cas va ser la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, qui va decidir retirar l'acta de diputat a Rodríguez, que va ser condemnat per un delicte d'atemptat contra agent de l'autoritat, a instàncies del Suprem, tot i que en un primer moment els lletrats del Congrés defensaven mantenir-li l'escó perquè el dirigent de la formació lila havia decidit commutar la pena de presó per una multa de 540 euros. Com que els va pagar, creien que la pena accessòria ja no s'havia de complir. Més tard, el Suprem va puntualitzar que la inhabilitació era "obligada" encara que la presó s'hagués substituït per una multa només a efectes "executables". Batet i el secretari general del Congrés, Carlos Gutiérrez, es van recolzar en la interpretació del Suprem.

Pèrdua definitiva de l'escó?

Reguant considera que si la sentència és condemnatòria, la decisió de la seva inhabilitació dependrà "en primer lloc del posicionament dels lletrats del Parlament, però finalment de la presidència del Parlament", perquè, com en el cas de Rodríguez, "no és inhabilitació per a càrrec públic, sinó per a sufragi passiu". "I jo ja he estat escollida", argumenta. En el seu escrit de defensa reflecteix el precedent de Rodríguez i critica que el Suprem interpreti que la impossibilitat de ser escollida en unes eleccions també comporti "inelegibilitat sobrevinguda". És a dir, perdre l'escó, com li ha passat a l'exdiputat d'Unides Podem.

El perill de ser expulsada de la cambra catalana és un dels arguments que Reguant exposarà aquest dimarts al judici per demanar la seva absolució. Sosté que les conseqüències que es podrien derivar si el tribunal s'acollís a la petició de condemna de la Fiscalia seria una "palmària desproporció" si es tenen en compte els fets. Comportarien sis mesos de privació de llibertat -la diputada de la CUP no hauria d'ingressar a la presó- i la vulneració del dret fonamental a la participació política, denuncia. En les qüestions prèvies, la defensa de Reguant també argumentarà que el judici no s'hauria de celebrar perquè el jutjat madrileny que va acollir la causa en primera instància va continuar investigant el cas fins a l'abril, quan ella ja era aforada, en lloc d'inhibir-se i traslladar-la al Suprem.

"Dignitat" contra Vox

Reguant també assenyalarà que ja va pagar 2.500 euros per no haver respost a Vox, sanció que, protesta, la legislació preveu per als testimonis en judicis que hagin comès alguna acció punible però no delictiva. A més, argumentarà que per consciència ideològica i en defensa del dret a la llibertat d'expressió no se la pot perseguir. El vessant més polític del procediment judicial s'ha reflectit aquest dilluns en un acte que la CUP ha organitzat a Madrid de la mà de la Coordinadora Antifeixista de Madrid, Izquierda Castellana, el Sindicat de Manters, el grup Raval vs Vox, el col·lectiu 8 MIL Motius (grup de suport a feministes encausades per manifestar-se el 8M), els joves de Pego i Albert Baiges, que aquest dimarts és jutjat a l'Audiència Nacional per fer una piulada en contra de la monarquia.