La Fiscalia estudia globalment com actuarà davant dels canvis en el delicte de malversació i reclama més temps per adaptar-se a casos concrets com el de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, els dos ex alts càrrecs d'ERC pendents de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els fiscals del cas demanen un mes al jutge. El termini per presentar l'escrit d'acusació acaba el pròxim 20 de gener i la Fiscalia assumeix que no arribarà a temps d'adaptar-se a la modificació del Codi Penal perquè, entre d'altres, està pendent del que decideixi el Tribunal Suprem respecte a les condemnes als líders del Procés.
La Fiscalia estudia reclamar l'extradició de Puigdemont per desordres públics
Ponsatí prepara una "primera visita" a Catalunya i reivindica la seva immunitat davant l'ordre de detenció del Suprem
BarcelonaEl tribunal presidit per Manuel Marchena va descartar la rebel·lió, i el Congrés va acabar definitivament amb la sedició. Sense poder-se aferrar a aquests dos delictes majors, el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, s'ha limitat a reclamar les extradicions de Carles Puigdemont i la resta de polítics exiliats o bé per malversació o bé per desobediència. Ha renunciat a fer-ho, doncs, per desordres públics, el delicte que el govern espanyol creu que s'adapta millor als fets de la tardor del 2017 –i que també ha estat modificat gràcies a l'acord entre el PSOE i ERC–. Ara és, però, la Fiscalia la que podria alinear-se amb les tesis de la Moncloa i fonts del ministeri públic expliquen que ja estudien demanar que els desordres públics agreujats –amb penes de fins a cinc anys de presó– s'afegeixin a les euroordres.
Precisament sobre les euroordres ha parlat aquest divendres la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ha demanat a Llarena que "no entri en la legitimitat" dels polítics per legislar. El jutge instructor ha qüestionat els motius del govern espanyol per derogar la sedició i ha descartat que els desordres públics agreujats es puguin aplicar als líders sobiranistes, però Montero ha negat la major apuntant que "l'homologació de la sedició (a altres països europeus) pot facilitar l'extradició de l'expresident". És, de fet, el mateix argument que ha defensat l'executiu espanyol des que es va plantejar la reforma del Codi Penal i que ara podria trobar la complicitat de la Fiscalia, amb la qual tantes vegades van discrepar durant els judicis del Procés.
Abans que s'acabi el mes de gener, la Fiscalia General establirà els criteris comuns perquè tots els fiscals interpretin de la mateixa manera els canvis del Codi Penal. Tenint en compte que les modificacions s'han fet pensant en el Procés –tot i que tinguin altres derivades–, és lògic que aquesta sigui la principal carpeta a analitzar. De moment, les fonts assenyalen que l'estudi se circumscriu a les euroordres de Llarena, però seria lògic pensar que la decisió que prenguin en aquest cas serà la mateixa que en tota la resta, pensant per exemple en la revisió de la condemna del Tribunal Suprem als líders del Procés. Marchena encara no ha pres una posició i ha demanat a les parts que es pronunciïn abans.
El retorn dels exiliats
"No tornaré ni emmanillat ni rendit davant un jutge espanyol". Aquesta va ser la reacció de Carles Puigdemont després que el jutge Pablo Llarena, en aplicació del nou Codi Penal, mantingués el seu processament per malversació i desobediència. L'expresident està disposat a portar la lluita europea fins al final per intentar evitar una extradició a Espanya, una amenaça que, per contra, ja no plana sobre la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ni l'exconsellera i ara eurodiputada de Junts Clara Ponsatí. Totes dues han passat a estar processades només per desobediència –un delicte que no implica presó– i les seves euroordres han quedat descartades per Llarena, que només ha ordenat la seva detenció si trepitgen Espanya perquè declarin davant del Tribunal Suprem. Aquest escenari ha obert la porta a un retorn de les dues exiliades, i Ponsatí ja ha avançat a Catalunya Ràdio que ho farà "com més aviat millor". Ha deixat clar, això sí, que no té cap intenció de presentar-se davant de l'alt tribunal perquè no en reconeix la "competència".
"Atès que Llarena ha renunciat a perseguir-me per posar-me a la presó, evidentment jo tornaré a casa meva", ha dit. No ha concretat dates i s'ha limitat a dir que depèn de la seva "agenda", que s'ha d'acabar d'"organitzar" i trobar un "forat" per a una "primera visita a Barcelona". Ponsatí, que ha admès que està en una situació com la de Meritxell Serret i Anna Gabriel, també processades per desobediència i que van tornar voluntàriament de l'exili per comparèixer davant del Suprem, ha insistit que no seguirà els seus passos. "El meu retorn serà diferent", ha dit, donant a entendre que s'arriscarà a l'arrest dictat per Llarena un cop trepitgi territori estatal. "En el meu cas tinc immunitat i no m'haurien de detenir, però de certeses al 100% no en tenim", ha dit, i ha assenyalat que Llarena ja no ha respectat ni la seva immunitat ni la de Puigdemont i Toni Comín, també eurodiputats de Junts, en la interlocutòria de dijous: "Les garanties democràtiques de l'estat espanyol no funcionen mai".